El triple infern de les dones addictes a drogues injectades

El 87% de les dones consumidores a Europa pateixen una altra patologia psiquiàtrica associada

L'addicció a les drogues esdevé per a molts un pou del qual és molt difícil sortir. Però aquest forat es fa encara més fosc i profund en el cas de les dones, quan la dependència dels narcòtics s'associa amb altres factors de vulnerabilitat com els trastorns mentals i la violència de gènere.

L'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques ha fet públic avui un estudi científic a escala europea que conclou que el 87% de les dones addictes a substàncies com l'heroïna o l'èxtasi pateixen, com a mínim, una altra patologia psiquiàtrica associada. És l'anomenada comorbiditat o patologia dual, en què l'addicció s'afegeix a trastorns com la depressió (el 76% de les dones que han participat en l'estudi), l'ansietat (el 54%) i l'estrès posttraumàtic (el 52%). 

A més, la recerca mostra que la situació es torna encara més greu a casa seva: 7 de cada 10 de les addictes són víctimes de violència de parella. Així, les dones entren en un "cercle que es retroalimenta", assenyala la doctora Marta Torrens, coordinadora de l'estudi. De fet, la majoria de les dones que consumeixen drogues per via intravenosa són iniciades per la seva parella, explica la cap del grup de recerca en addiccions de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM).

La dependència i la violència "facilita" que les dones estiguin més afectades per malalties infeccioses "com el VIH o l'hepatitis C", assegura Torrens, que explica que les seves parelles es despreocupen pels mètodes de protecció. "Pensàvem que els homes que consumeixen al carrer eren els casos més greus, però no: són les dones", sentencia.

Aquestes tendències majoritàries han estat detectades a partir de les dades de 226 dones consumidores de drogues, amb una mitjana d'edat de 33,4 anys i més de 12 anys d'addicció. L'estudi, finançat per la Comissió Europea i amb la participació de centres de recerca d'Àustria, Itàlia, Anglaterra, Escòcia i Polònia, tenia l'objectiu "d'entendre millor el consum de drogues des d'una perspectiva de gènere", explica la seva responsable. 

Empoderar per curar

Les estadístiques epidemiològiques diuen que la proporció en el consum de drogues il·legals és de 4 homes per cada dona. Tot i això, als centres de tractament la relació passa a 8 homes per cada dona. El decalatge s'explica pels estigmes: entre les dones la "càrrega sanitària" se suma als "estigmes socials" que les coarten a l'hora de demanar ajuda, defensa Marta Torrens. "Les dones venen amb por, no volen que els prenguin els fills", argumenta.

La complexitat d'aquests casos evidencia la necessitat d'abordar-los des d'una perspectiva més transversal. "Hem de ser més proactius", defensa la coordinadora de l'estudi, que reclama que cada persona sigui atesa per "equips multidisciplinaris" en què personal de serveis socials i psiquiatres treballin colze amb colze. La seva missió és "empoderar" la dona, explica, perquè aprengui a dir que no quan encara hi és a temps. 

Més continguts de