Unes restes trobades al Pirineu reforcen la idea que un asteroide va acabar amb els dinosaures
Aquesta troballa també avala la idea que els dinosaures van mantenir la seva diversitat fins a l'extinció
BarcelonaUn estudi basat en les restes d'una espècie de sauròpodes trobats als Pirineus reforça la hipòtesi que l'extinció dels dinosaures no va ser gradual sinó sobtada, com a conseqüència de l'impacte d'un asteroide sobre la Terra. La troballa paleontològica i la seva posterior anàlisi demostraria que aquests exemplars van mantenir la seva diversitat fins a l'extinció final, fa 65 milions d'anys i, per tant, el seu declivi no va ser gradual, com plantegen certes tesis, segons ha informat avui l'Institut Català de Paleontologia (ICP).
El treball del grup d'investigació Aragosaurus-IUCA de Saragossa, amb participació de l'ICP i altres experts catalans (UAB), francesos i italians, mostra que els sauròpodes –uns dinosaures herbívors de coll i cua llargs i caminar quadrúpede– que van viure al final del Cretaci a Europa van mantenir la seva diversitat fins que es van extingir, fa uns 65 milions d'anys, en contra de les teories gradualistes.
Així, aquest treball liderat per Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa i de l'ICP, reforça la hipòtesi que l'extinció dels dinosaures va poder ser brusca i sobtada a causa de l'impacte d'un asteroide contra la Terra i del desajust mediambiental originat.
La revista científica 'Paleo 3' recull en la seva última edició els resultats científics obtinguts de l'anàlisi de les restes fòssils de dinosaures sauròpodes, que han estat trobades en els Pirineus actuals. Els investigadors han estudiat els ossos de fèmur trobats en jaciments dels Pirineus i el sud i sud-est de França, àrees que a finals del Cretaci formaven part d'una gran illa anomenada illa Iberoarmoricana, en un antic arxipèlag que va existir al sud d'Europa, assenyalen les mateixes fonts.
Els autors remarquen que l'extinció dels dinosaures és un dels fets més rellevants de la història de la vida a la Terra en relacionar-se amb l'impacte d'un gran objecte extraterrestre. Tot i això, apunten, hi ha pocs llocs al món amb un registre fòssil de dinosaures que coincideixi amb el límit del Cretaci.
La majoria de la informació registrada fins a l'actualitat es basava en l'abundant i ben conegut registre fòssil de dinosaures de l'oest de l'Amèrica del Nord, mentre que el que havia succeït a la resta del planeta era bastant desconegut.
En el treball publicat ara es fa per primera vegada un estudi exhaustiu dels fòssils de dinosaures sauròpodes d'Europa en els últims milions d'anys del Cretaci. En aquest sentit, l'article demostra que els Pirineus és un lloc ideal per donar respostes a si l'impacte de l'asteroide va ser la causa de l'extinció dels dinosaures o no.
L'estudi exposa noves dades sobre quants tàxons de sauròpodes van viure al sud d'Europa en els últims 6,5 milions d'anys abans de l'extinció. Un altre aspecte significatiu del treball és la correlació i la datació de les localitats amb fòssils de dinosaures, fet que ha permès establir una successió temporal d'aquests animals a l'illa sud-europea, i comprovar l'existència de diverses formes de sauròpodes del grup dels titanosaures.
Els investigadors han estudiat una mostra àmplia de fèmurs de sauròpodes i han observat múltiples diferències que apunten a una destacada diversitat de formes en els últims deu milions d'anys del Cretaci (Campanià i Maastrichtià).
Els sauròpodes van ser diversos (almenys quatre formes diferents) al final del període anomenat Campanià. En el següent període, el Maastrichtià, i especialment en la seva part final, aquests sauròpodes van mantenir la seva diversitat fins a l'extinció final.
