"Ningú no hi va ja, hi ha massa gent": 'The Economist' i 'Bloomberg' presenten una Barcelona devorada pels turistes
Els dos mitjans es fan ressò de les declaracions en què Ada Colau anunciava una moratòria per repensar el turisme a la ciutat
BarcelonaLes declaracions en què l'alcaldessa electa de Barcelona, Ada Colau, anunciava una moratòria en la concessió de noves llicències hoteleres i afirmava que el nou ajuntament ha de repensar el model turístic no han passat desapercebudes més enllà de les nostres fronteres. Dos dels mitjans més prestigiosos del món, 'Bloomberg' i 'The Economist', s'han fet ressò del debat sobre el model turístic de Barcelona, una capital que presenten com una ciutat en perill, víctima del seu propi èxit.
En un article titulat "L'alcaldessa de Barcelona als turistes: foteu el camp", 'Bloomberg' recull les declaracions de Colau, que va afirmar que Barcelona no es pot convertir en una nova Venècia, i exposa els problemes a què s'enfronta la ciutat. "Barcelona pot presumir d'una arquitectura impressionant, una gastronomia fantàstica, molt de sol i un model de vida relaxat i ple d'estil. No resulta estrany que 7,6 milions de persones la visitin aquest any, segons les previsions. És la tercera ciutat més visitada d'Europa, per darrere de Londres i París".
"Per a l'alcaldessa electa, Ada Colau, això no és una bona notícia", segueix 'Bloomberg', que apunta que "Colau, que lidera una coalició d'ecologistes i activistes socials que va guanyar les eleccions municipals al maig, creu que l'augment del turisme està fent que la ciutat sigui inhabitable per als seus 1,7 milions d'habitants". Tot i afirmar que Barcelona no ha arribat encara a la situació de Venècia —"entre altres coses, és molt més gran"—, l'article recull el malestar dels veïns de les zones turístiques, tot i que afirma que, en el seu conjunt, els barcelonins són "molt majoritàriament favorables al turisme".
Elizabeth Bennet, autora d'un llibre on alerta de les conseqüències de la massificació turística, explica a 'Bloomberg' que Colau podria introduir mesures per "limitar els danys" que provoca el turisme "sense fer que la ciutat sigui vista com a hostil al turisme". Entre aquestes mesures cita la limitació de l'arribada de creuers, l'enduriment dels requisits per obrir apartaments turístics o la prohibició d'instal·lar parades de souvenirs a la Boqueria.
'Bloomberg', que cita el documental 'Bye bye Barcelona' —una denúncia de la massificació turística de la ciutat, filmat l'any passat—, també recull les declaracions de Greg Richards, professor de la Universitat de Breda, a Holanda, que alerta que ni tots els problemes de Barcelona estan vinculats al turisme, ni tenen una solució fàcil. Richards alerta que alguns aspectes, com l'ennobliment d'alguns barris o la mort dels comerços històrics per l'avanç de les grans cadenes, no estan vinculats només al turisme. L'historiador considera que Colau pot protegir alguns barris de la massificació, però no tots: "No pots desplaçar el turisme, no pots construir una nova Sagrada Família i posar-la en un altre lloc".
'The Economist': massa gent
També 'The Economist' es fa ressò de la polèmica. La Rambla, diu el setmanari anglès, "sembla el metro en hora punta". A més, apunta que els monuments de Gaudí s'han de veure al darrere d'una multitud de persones i que les platges estan plenes a vessar. "Quan ciutats com Barcelona es converteixen en víctimes del seu propi èxit, el millor és decidir quin tipus de turisme es vol", diu la revista, que suggereix començar per limitar el nombre de creueristes, un perfil de visitant que considera menys valuós, ja que no s'hostatgen en hotels i sovint no visiten els restaurants de la ciutat. 'The Economist' considera que "potser és hora de controlar els creuers", amb l'argument afegit que, com que arriben en massa i tenen poques hores per visitar la ciutat, creen un ritme frenètic i estressant.
L'article de 'The Economist' conclou dient que "com a turistes, no suportem que altres turistes arruïnin els nostres viatges. Però sovint no ens adonem que nosaltres també en formen part, d'aquesta massa. I ens repetim a nosaltres mateixos que el que necessiten les ciutats és gent com nosaltres, i no els altres, que veiem com a indesitjables. Però els indesitjables pensen el mateix de nosaltres. Potser, per tal de fer de ciutats com Barcelona un lloc millor per a tothom, el que hauríem de fer és sacrificar la nostra visita i trobar algun altre lloc, més tranquil, per arruïnar-lo".
