Els rectors de la UPF i la UOC van vulnerar la "neutralitat política" en rebutjar la sentència, segons la JEC

BarcelonaLa Junta Electoral Central (JEC) ha determinat que els rectors de la UPF i de la UOC van vulnerar "el principi de neutralitat política" en signar un manifest unitari dels rectors de totes les universitats públiques, en el qual expressaven la seva "indignació" per la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem. Després que dos professors denunciessin el posicionament dels rectors, la Junta Electoral obliga les dues universitats a publicar els acords de la JEC "en els mateixos termes" en què van publicar els comunicats contra la decisió del Suprem, però desestima prendre altres mesures contra els rectors perquè el període electoral ha conclòs.

Segons la JEC, que el rector de la UOC mostrés la solidaritat amb els condemnats "manifesta una adhesió a la causa defensada per ells" i, per tant, "representa una declaració de naturalesa política en la qual s'assumeix la posició ideològica de determinades formacions que es presenten a les eleccions". Pel que fa a la UPF, l'àrbitre electoral diu que les manifestacions del rector no es poden emparar en la llibertat ideològica i d'expressió perquè ell representa a la institució universitària, la qual ha de mantenir la "neutralitat política".

Després de la sentència de l'1-O, els rectors de les universitats públiques van signar un manifest conjunt en què mostraven el seu rebuig per la sentència de l'1-O i reclamaven una sortida dialogada, que és el text denunciat pels professors a la Junta Electoral. Uns dies després, els claustres de les universitats van debatre i votar l'aprovació d'un manifest que anava molt més enllà, en què es rebutjava la "repressió i violència policial" i s'exigia la llibertat dels presos polítics.

Més de 70.000 persones reclamen blindar la rebaixa de taxes

Aquest dijous les universitats també han estat notícia perquè més de 70.000 persones han donat suport a una rebaixa de les taxes universitàries. Aquestes són les credencials que els impulsors de la iniciativa legislativa popular (ILP) han presentat al Parlament per aconseguir regular per llei la rebaixa d'un 30% de les taxes per estudiar a la universitat. Uns dies després que el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, anunciés que aquesta mesura s'inclourà en els pròxims pressupostos, la portaveu d'ILP Universitats, Berta Satoca, ha reclamat el canvi legislatiu que ho blindi, perquè no sigui només una proposta que depengui de l'aprovació "circumstancial" dels comptes.

"No hi ha cap concreció ni sabem si hi haurà pressupostos", ha dit la portaveu, recordant les diverses mocions aprovades pel Parlament instant la Generalitat a rebaixar els preus de la universitat que "s'han acabat incomplint totes". Satoca ha xifrat en 90 milions la quantitat necessària per poder sufragar una rebaixa lineal del 30% que demana la ILP i que "ajudaria moltes persones a accedir a la universitat", tot i que el seu accés "hauria d'estar plenament garantit". Segons han dit, a Catalunya es paguen les taxes universitàries "més cares d'Espanya i d'Europa", cosa que ha provocat "la pèrdua de 10.000 estudiants des de l'any 2012".

El mes de gener passat, estudiants, grups polítics i organitzacions sindicals van presentar aquesta iniciativa legislativa popular per exigir al govern de la Generalitat la rebaixa de les taxes universitàries. Es van aconseguir les 50.000 signatures necessàries al setembre, però han volgut esgotar el termini per recollir-ne tantes com els ha estat possible. Consideren que les 73.100 firmes són un "èxit total".

Ara confien que, després de la validació dels suports, la ILP trobi suport de prou forces polítiques per poder-se debatre al Parlament i "blindar" els preus públics de les universitats evitant que depenguin de pressupostos anuals, per la qual cosa els impulsors començaran a reunir-se amb els grups parlamentaris, així com també amb el secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau. Defensen que la seva proposta va "molt més enllà" de la rebaixa anunciada pel Govern en els comptes del 2020, i denuncien també l'infrafinançament que pateixen les universitats.

Els doctorands porten les universitats al TSJC

Aquest infrafinançament és l'argument principal que esgrimeixen les universitats per no desplegar l'Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF), que preveu renovar un quart any els contractes dels doctorands, però que no s'està aplicant per falta de diners. Per això, la Confederació General de Treballadors (CGT) ha presentat aquest dijous davant el TSJC una demanda de conflicte col·lectiu contra les universitats catalanes, amb l'excepció de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per l'incompliment de l'EPIF. El col·lectiu Doctorands en Lluita ha pres aquesta decisió al costat de CGT per aconseguir desbloquejar la situació i garantir el quart any de contracte entre els investigadors en formació, una condició que inclou el decret aprovat el març passat pel govern espanyol però que les universitats encara no han aplicat argumentant falta de pressupost. Des del col·lectiu es recorda que tant el Síndic de Greuges com la Inspecció de Treball els donen la raó.

Amb la demanda, el col·lectiu confia en poder arribar a un acord amb les universitats, com el que ja van tancar amb la UAB al juny, que va acceptar l'aplicació de l'EPIF després de les mobilitzacions. Des de la plataforma, les universitats públiques s'han mantingut ''fermes'' en no aplicar la pròrroga del quart any de contractes predoctorals previst a la normativa estatal. Pels demandants, aquesta situació ''aboca'' a centenars d'investigadors a continuar la seva recerca cobrant l'atur, cosa que suposa, per a ells, "un frau de llei".

La demanda al TSJC arriba després d'una denúncia, també de CGT, davant la Inspecció de Treball, que ja s'ha posicionat i ha recordat l'obligació dels centres a complir el decret i les sancions que podrien patir si no es compleix. Els doctorands consideren que els endarreriments en aplicar aquesta normativa responen a una voluntat d'"escatimar recursos econòmics", encara que sigui a canvi de "malmetre" la qualitat de vida dels investigadors més joves, que ja és "precària".

Les últimes setmanes Doctorands en Lluita ha mantingut diverses reunions amb representants polítics i de les universitats per desencallar la situació. Dilluns es van trobar amb la consellera Àngels Chacón; la directora general de Pressupostos, Anna Tarrach, i el secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, i dimarts amb el cap de relacions laborals de Barcelona. Aquest dijous tenen prevista una nova reunió amb els rectors, al rectorat de la UPF.