“La universitat no ensenya els problemes reals de l’escola”

BarcelonaSituació 1. Un alumne de 1r de batxillerat comença a faltar a classe, i explica que és perquè està rebent un tractament de canvi de sexe a la sanitat pública. ¿Com ha d’enfocar el professor aquesta situació? ¿Se n’ha de parlar amb la resta de companys?

Situació 2. Una classe de 3r d’ESO està fent un treball per equips de cinc alumnes, però en un dels grups només dos estan fent la feina. ¿Com ha d’avaluar el docent perquè als treballs en grup no hi hagi una participació tan desigual?

Situació 3. La Noa fa 4t de primària i té una sortida al teatre amb l’escola, però no ho vol dir a casa perquè sap que els pares no l’hi poden pagar. Quan arriba el dia de portar les autoritzacions i els diners, la nena s’inventa una excusa, però la mestra coneix el motiu real. ¿La mestra s’ha de conformar amb l’explicació de l’alumna? ¿L’escola ha de sufragar l’entrada perquè la nena vagi al teatre? ¿S’ha d’aprofitar per parlar a classe que hi ha famílies que no tenen recursos?

Les tres situacions han passat de veritat en escoles i instituts i formen part d’un extens informe amb 121 casos reals de situacions quotidianes a les escoles i instituts, que serveixen de guia per plantejar preguntes i incentivar mestres, professors i equips directius a reflexionar sobre la pràctica docent. Les ha recollit un grup de nou docents valencians que s’han organitzat en l’equip de treball Trepitjant, amb la mirada posada, sobretot, en els futurs professionals de l’educació.

“Els alumnes surten de la universitat amb una carrera però no coneixen què és una escola. El dossier que hem preparat pot servir per aproximar el món universitari i l’escolar, dos móns que haurien d’estar molt a prop i que malauradament no ho estan”, explica a l’ARA Enric Ramiro, coordinador del projecte.

Però que es plantegin moltes preguntes no significa que es responguin. Tot el contrari. El dossier, que han penjat de manera gratuïta a internet i han fet arribar a universitats i centres de recursos pedagògics, no és un receptari. “No hi ha una solució única per a un problema. El que funciona en un centre, a l’altre fracassa”, afirma. I afegeix, per il·lustrar-ho: “Què passaria si un mestre finlandès anés al Raval?”

La recopilació de casos reals ha de servir, doncs, com a guia per debatre. “Els exemples són porcions de realitat, i el simple fet de plantejar-se com les resoldrien i com reaccionarien ja serveix pel diàleg i pel debat amb altres professors”, reivindica Ramiro.

El màster del professorat

Els docents que han preparat el dossier l’han pensat per als estudiants dels graus d’educació i, sobretot, del màster del professorat. Ja fa dos anys que el Govern contracta professors sense aquesta titulació, davant la falta de docents en algunes especialitats, com català, castellà o matemàtiques. Fa poques setmanes que el ple del Congrés va convalidar el decret llei que fa extensiva a tot Espanya la mateixa mesura, de manera que per ser professor d’institut n’hi ha prou amb adquirir el compromís de treure’s el màster en tres anys. Un màster, en tot cas, que trepitja massa poc la realitat dels centres. Ramiro assegura que des de Trepitjant volen revertir un llarg problema del sector educatiu: “La universitat no ensenya a resoldre els problemes reals que passen en una escola”.