Les universitats temen una onada de desprestigi pel cas Cifuentes

BarcelonaSigui quin sigui el final judicial i polític del cas del màster fals de Cristina Cifuentes, hi ha una conseqüència d’abast ara com ara incalculable que les universitats temen especialment: que l’ombra de sospita s’estengui com una taca d’oli per tots els centres. Per evitar-ho, les principals universitats catalanes han publicat comunicats en què demanen quedar al marge de la lluita dels partits i defensen la seva honorabilitat. Les universitats són les institucions públiques més ben valorades a Catalunya, segons l’última onada del CEO, de finals del 2017: reben un 6,86 de mitjana, gairebé un punt més que els Mossos i els ajuntaments.

“Veig amb preocupació que el cas ens acabi esquitxant a tots”, expressa a l’ARA Joan Elias, el rector de la UB, la universitat més gran del país. Des que va esclatar l’escàndol ha rebut trucades i e-mails de professors del centre que expressaven el seu “enuig” perquè el cas Cifuentes “pugui desprestigiar la feina de totes les universitats públiques”. La UB va ser la primera a emetre un comunicat per “esvair qualsevol mena de dubte sobre la credibilitat del sistema públic d’universitats”. Al text, demanen depurar responsabilitats si es demostren irregularitats, i reivindiquen la “credibilitat i honorabilitat” dels centres. “Crec que la gent ja ha vist de què va tot plegat: segurament hi ha mala praxi, però també hi ha una lluita política per obtenir el poder d’una comunitat”, afirma Elias.

En canvi, la vicerectora de comunicació de la UAB, Virginia Luzón, es mostra sorpresa per la “facilitat” que té la societat de “desmuntar la credibilitat d’una institució”. “Som molt crítics amb nosaltres mateixos”, lamenta. Segons el vicerector de la UPF Carles Ramió, el cas Cifuentes demostra la tendència a generalitzar. “I això és molt greu i molt injust per a la gran majoria d’universitats”, diu.

La UPC, a través d’un comunicat, també va rebutjar “qualsevol mena de generalització d’afers fraudulents” i va defensar el “rigorós sistema” que avalua les universitats del país. És una idea que reiteren tots els equips directius consultats, que recorden que passen una avaluació interna però també externa, a càrrec de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). De fet, el control antifrau és tan gran, que Luzón afirma que la seva primera reacció va ser creure’s el rector de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC). “Jo mateixa he vist que és impossible manipular aquesta mena de dades amb tanta facilitat. A la UAB no podria passar”, afirma la vicerectora.

Control, sí; dependència, no

Què ha pogut passar, doncs? Les fonts consultades creuen que la polèmica del cas Cifuentes -que consideren aïllat- evidencia la vinculació de la universitat amb el poder polític. “Hi ha d’haver un control polític, en tant que som centres públics, però mai hem de ser objecte dels interessos polítics”, afirma Elias, de la UB. Més contundent es mostra Carles Ramió, de la UPF, que denuncia el “model clientelar” de la URJC. “És un cas espectacular de la vinculació d’una universitat amb un partit i unes institucions dominades per aquest partit”. Segons ell, l’antídot és donar més autonomia a les universitats, encara que alerta que la conseqüència pot ser justament la contrària, i que s’acabin aplicant normatives més estrictes per “uniformitzar les universitats”. I això, diu, seria letal per als centres, perquè “és en la diferència on hi ha la qualitat”.

Si la reputació de les universitats catalanes queda tocada pel cas Cifuentes es veurà a llarg termini. Però els rectors s’obstinen a protegir el bon nom dels seus centres. “Si deixem que casos com aquests minvin el nostre prestigi, anirem cap a una fractura perquè les famílies amb rendes altes es matricularan a la privada i la resta no podran accedir-hi”, apunta Luzón, que reivindica el sistema públic com l’únic que “garanteix la igualtat d’oportunitats”. Un sistema que lluita per esquivar un terratrèmol que ha sacsejat la política madrilenya i que amenaça d’anar més enllà.