Vertigen i càlcul

L'estiu s'explica en dos moviments. El primer és de fugida, de descomposició. El segon de reconstrucció. Solem creuar el llindar que els separa en la tercera setmana d'agost quan, en dies com avui, comencem a tastar el vertigen.

Si per al cos, que sua i respira, encara és estiu, per al cap no. El cap ja tempteja morbosament el temps a venir i n'avança els neguits. La setmana passada, en el pinyol de l'estiu, fèiem el mort. Ara, en canvi, aixequem la vista i allò que veiem, com cada any, és la festa major de Gràcia, o els primers partits del Barça. Demà hi ha un consell de ministres. Sarkozy s'ha trobat amb Merkel i han planificat el curs. Fins i tot a Líbia els rebels s'han espolsat la mandra i semblen encarar Trípoli. Tot això ens fa tornar a la realitat, a les emocions de sempre, als llocs habituals. El cos, esperonat pel cap, demana ja activitat, ritme, densitat.

L'estiu 2011 no anirà més lluny. Setembre li barra el pas. Malgrat les angúnies de tornar a la feina, ens hi deixem arrossegar sense protestar gaire. Ens fa por que entossudir-nos a perpetuar l'estiu ens dugui a la indigència. Tots barrinem ja un motiu o altre per tornar. Tots anem calculant com fer que el nou curs sigui millor. .