L'àrea de Barcelona vol vetar els cotxes dièsel de més de 20 anys
Les restriccions s'aplicarien a partir del 2018 i afectarien els municipis de la primera corona
BarcelonaPrimer va ser la Generalitat la que va moure peça per lluitar contra la contaminació atmosfèrica, amb la renovació del pla de millora de la qualitat de l’aire el setembre del 2013, un pla que ha anat incorporant un degoteig de mesures. L’última, l’etiquetatge dels vehicles per mirar de bonificar els que són més nets. Ara és l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) la que ha decidit fer un altre pas: estudiar prohibir la circulació dels vehicles dièsel més antics a l’interior de l’àrea d’influència de la ciutat.
Les restriccions s’aplicarien a partir del 2018 i afectarien els municipis de la primera corona, és a dir, entre Castelldefels, Castellbisbal i Tiana, i de manera més estricta les rondes de Barcelona. La intenció de l’AMB seria vetar primer els vehicles anteriors al 1996 i estendre la prohibició de manera progressiva als motors més nous. “Afectaria només un 4% dels vehicles que solen circular per les vies metropolitanes”, va assegurar ahir el vicepresident de mobilitat i transport de l’AMB, Antoni Poveda.
El 2019 es començarien a vetar els vehicles posteriors a l’any 2000 i, a més, s’establiria una protecció més severa en les àrees que envolten les escoles o els hospitals. El pla de l’AMB també inclouria la renovació del parc de taxis i autobusos més contaminants i la potenciació dels motors híbrids i elèctrics.
Per ser elaborada, la proposta es portarà en els pròxims dies al consell de municipis metropolitans per a la lluita contra la contaminació atmosfèrica, creat el desembre passat i que està format pels 36 municipis de l’àrea. Un cop enllestida es portarà a les administracions que tinguin competències sobre les carreteres que quedarien afectades per les restriccions. La majoria són titularitat de la Generalitat excepte la N-340, que depèn de l’Estat, i les rondes, que depenen de l’AMB.
Poveda va justificar la mesura pels efectes que causen els motors dièsel sobre la salut. Segons el vicepresident de mobilitat i transport de l’AMB, hi ha hagut un increment de les malalties respiratòries relacionades amb la mala qualitat de l’aire. La mesura, però, és insuficient per reduir la contaminació de l’aire, segons els epidemiòlegs consultats per aquest diari. Tot i reconèixer que totes les intervencions per “reduir vehicles motoritzats són benvingudes i poden ajudar”, consideren que aquesta en concret “no tindrà un impacte significatiu en la qualitat de l’aire” si només afecta els vehicles dièsel més antics, ja que “es tracta d’una part molt petita del parc de vehicles”. “Pot ajudar a reduir les emissions però no se soluciona el problema perquè el problema va més enllà”, destaca David Rojas-Rueda, investigador del Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL). La contaminació atmosfèrica és un problema estructural, segons els experts, i el que s’ha de replantejar són els hàbits de mobilitat dels ciutadans. “Si volem veure canvis substancials les intervencions -diu Rojas-Rueda- han de ser més ambicioses i agressives i han d’afectar més vehicles rodats, però també marítims i aeris”. L’epidemiòleg recorda que els vehicles privats no són els únics responsables de la contaminació. “El port de Barcelona i l’aeroport afecten en un 25% la qualitat de l’aire de Barcelona”, matisa Rojas-Rueda.
La regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de l’AMB, Mercedes Vidal, també va assegurar que el consistori estudia altres mesures de limitació de la mobilitat privada de vehicles a motor, com les que s’han aplicat a Madrid en episodis d’alta contaminació, tot i que no va donar més detalls. La capital de l’Estat té un protocol d’emergències que preveu limitar la velocitat a 70 quilòmetres per hora a les autovies o poder tallar el trànsit a l’eix central -l’interior de la M-30- els dies en què la contaminació es dispari. Aquesta última mesura ja s’aplica en altres ciutats europees perquè, a la pràctica, la mala qualitat de l’aire és un problema consubstancial a les aglomeracions urbanes, i Brussel·les fa anys que té sobre la taula diversos expedients sancionadors.
Asma, infarts, càncer i diabetis
La contaminació de l’aire és la primera causa ambiental de mort i malaltia. Es calcula que els contaminants presents en l’aire (ozó, diòxid de sofre o diòxid de nitrogen) provoquen 3,7 milions de morts prematures a tot el món. El pulmó és la via d’entrada dels contaminants, que estan darrere de moltes malalties respiratòries, però el seu efecte va més enllà. “La gamma de malalties no es restringeix a un sol òrgan, sinó que n’afecta diversos i tant d’adults com de nens”, indica l’epidemiòleg del CREAL David Rojas-Rueda. Pot provocar asma o agreujar crisis asmàtiques, accidents cerebrovasculars, com infarts i ictus, i també està relacionada amb parts prematurs i baix pes dels nadons en néixer. També és al darrere de certs càncers, com el de pulmó, i de la diabetis.
