De vendre la torre Eiffel a suplantar reis: 10 grans estafes abans del cas Nàdia

Delinqüents de guant blanc han aconseguit enganys increïbles per treure'n profit social o econòmic

Un fotograma de la pel·lícula 'Catch me if you can', inspirada en la vida de Frank W. Abagnale Jr. / Dreamworks

Amb la detenció de Fernando Blanco, el pare que  va recaptar 918.000 euros en donacions per un fantasiós tractament genètic per a la tricodistròfia de la seva filla Nadia, els Mossos poden haver aturat una de les estafes més escandaloses a què han fet front fins ara. Si es confirma el frau els pares de la Nadia passaran a engruixir la llista dels capaços d'inventar-se enganys que semblen increïbles però que funcionen, com a mínim una temporada.

Charles Ponzi

El rei de l'estafa piramidal
Als anys vint Charles Ponzi va aconseguir 15 milions de dòlars en vuit mesos de desenes de milers de ciutadans de Boston. Nascut a Itàlia el 1882, prometia beneficis del 100% en 90 dies. Però feia servir els diners dels nous inversors per pagar el deute que havia contret amb els antics. Des de llavors aquesta estafa piramidal s'anomena esquema Ponzi, tot i que ell probablement es va inspirar en William '520%' Miller, que havia fet servir aquest sistema dues dècades abans. L'esquema Ponzi continua funcionant: és el que va fer servir Bernard L. Madoff, detingut per l'FBI el 2008 per un frau de 50.000 milions de dòlars.

Victor Lustig

L'home que va vendre la torre Eiffel dues vegades
El políglot Victor Lustig, nascut el 1890 a Hostinné –avui en dia República Txeca, llavors imperi austrohongarès– Va convocar els principals industrials del metall de París el 1925 a una falsa subhasta, ni més ni menys que de la torre Eiffel. Els va dir que tenia defectes de construcció i que la vendria com a ferralla. Ho va aconseguir dues vegades, tot i que a l'última no va poder tancar el tracte. Va continuar amb els enganys fins el 1935. Després de passar per Alactraz, va morir en un centre mèdic penitenciari a Missouri.

Antoni Llucià

L'impostor casador transcontinental
Es va introduir a la societat barcelonina als anys vint, després de sortir d'un manicomi, però aquest estafador i impostor expert nascut a Capellades es va arribar a fer passar per Alfons XIII, va fer servir 25 identitats, es va casar falsament set vegades per quedar-se el dot i va cometre estafes també als Estats Units i a París. En aquesta darrera ciutat, hostatjat al Ritz, hi va robar un valuós collaret. El periodista Sergi Doria s'hi va inspirar per escriure 'No digas que me conoces'.

George C. Parker

Capaç de vendre qualsevol monument
Aquest nord-americà nascut el 1860 va aconseguir vendre el pont de Brooklyn de Nova York diverses vegades. Prometia als compradors que podrien cobrar peatge als qui el volguessin fer servir. Falsificant tota mena de documents de propietat, també hauria arribat a vendre el Museu d'Art Metropolità, la tomba del general Grant i fins i tot l'estàtua de la Llibertat.

Frank W. Abagnale Jr.

D'impostor i falsificador a assessor de l'FBI
Ara treballa de consultor contra fraus econòmics, entre d'altres, per l'FBI; i ho fa amb coneixement de causa. Nascut a Broxville (EUA) el 1948, Abagnale –expert falsificador de xecs i impostor– va assumir vuit identitats falses entre els 15 i els 21 anys. Es va fer passar pilot d'avió, metge, advocat i fins i tot per agent del departament de Justícia dels EUA. Steven Spielberg el va retratar a la pel·lícula ' Catch me if you can'. Va passar per diverses presons, incloent-hi la de Perpinyà.

Enric Marco

30 anys fent-se la víctima
Va anar voluntàriament a treballar a Alemanya durant el franquisme però durant tres dècades  va explicar que l'havien deportat al camp de concentració nazi de Flossenburg, a Baviera. Nascut a Barcelona el 1920, va ser president de l'Associació Amical de Mathausen, de víctimes dels camps de concentració, i va mantenir el frau fins que el va destapar l'historiador Benito Bermejo dies abans de les commemoracions al camp de Manthausen del maig de 2005, on havia de participar. Va haver tornar la Creu de Sant Jordi que havia rebut.

David Hampton

El fals fill de Sidney Poitier
Una nit del 1983 David Hampton tenia clar que volia entrar al famós Studio 54, de Manhattan. Va dir que es deia David Poitier, fill de l'actor i director Sidney Poitier, i li va funcionar. Tenia 19 anys i va començar a fer servir aquella identitat imaginària per aconseguir favors, àpats de franc i diners de membres de l'alta societat novaiorquesa. L'engany va durar uns mesos i quan va sortir de la presó va reincidir. Va inspirar la pel·lícula ' Six degrees of separation'.

Francisco Nicolás

Un talp a la coronació de Felip VI
Més conegut com el petit Nicolás,  va saltar a les notícies l'octubre de 2014 quan el van arrestar i encausar per falsedat documental, estafa, usurpació de funcions públiques, tràfic d'influències, suborn, malversació i revelació de secrets. Quatre mesos abans havia assistit a la coronació de Felip VI. Amb vint anys aquest madrileny s'havia infiltrat en les esferes polítiques espanyoles, fent-se passar per col·laborador del CNI i del govern de l'Estat, i ho hauria fet servir per aconseguir comissions i suborns.

Gregor MacGregor

L'home que es va inventar un país
Es va allistar a l'exèrcit britànic tan aviat com va poder, als 16 anys, i a Londres es va aconseguir fer passar per coronel, per accedir a l'alta societat. Aquest escocès nascut el 1786 marxar del Regne Unit per establir-se el 1811 a Veneçuela, on va lluitar amb Simón Bolívar i es va casar amb una neboda seva. Quan va tornar a Londres va dir que s'havia convertit en el cacic d' un país anomenat Poyais, en una zona situada a l'actual Hondures d'on havia aconseguit una sessió de terres, i es va dedicar a vendre bons del fals Estat fins que el frau es va destapar.

Mary Baker

La princesa de Caraboo
El 3 d'abril de 1817, a Almondsbury (Anglaterra), va aparèixer una noia vestida amb robes exòtiques que parlava un idioma que ningú entenia. Al cap d'uns dies un mariner portuguès que havia arribat feia poc va dir que ell sí que la comprenia i els va dir que ella deia que era la princesa Caraboo, d'una illa de l'Índic, i que l'havien raptada uns pirates. Un magistrat la va acollir a casa i fins i tot els diaris se'n van fer ressò, fins que una dona la va reconèixer com la filla d'un sabater. Quan es va destapar el frau va marxar als Estats Units, on va intentar repetir-lo. La seva història va inspirar la pel·lícula ' Princess Caraboo'.