Un verd més salvatge a la ciutat per salvar les papallones

Científics i naturalistes demanen una gestió menys intensiva de la vegetació urbana que afavoreixi la biodiversitat

Els dos mesos de confinament han regalat als habitants de les ciutats un entorn més frondós, indrets on la natura llueix molt més exuberant que altres anys. Es pot veure als parcs i jardins –la majoria ja reoberts aquest dimecres a Barcelona–, als forats dels arbres de la via pública o en molts racons on creix vegetació, com als vorals, les rotondes i els parterres en polígons industrials. Les mesures de seguretat pel coronavirus, que han impedit el pas de les segadores, han afavorit de retruc la proliferació de més insectes pol·linitzadors com les papallones, els borinots o les abelles. "Hi ha una explosió de biodiversitat per la combinació d'una gestió del verd urbà menys intensa i una primavera molt plujosa", explica el director del CREAF i catedràtic de la UAB, Joan Pino. 

Aquest nou paisatge és "una lliçó de la natura" que convida a repensar com es gestionen aquests espais, sovint mantenint la gespa a ratlla i sense que res sembli fora de lloc, lamenta Pino. El context, opina, convida a "vèncer inèrcies i avançar cap a un canvi de paradigma" en què també ha de canviar la concepció ciutadana que es té d'aquest verd proper. Una gespa que sembli un green per jugar a golf no sempre és la millor opció, perquè com més intensa és la gestió d'un espai verd més simplificat i menys apte es torna perquè hi visquin espècies tan importants com els pol·linitzadors. "Sense ells no hi hauria producció agrícola, per exemple", subratlla el catedràtic, que també destaca el paper d'aquests insectes com a controladors de plagues. 

Una gestió menys intensiva, a més, és coherent amb el que exigeix el context d'emergència climàtica, perquè permet "reduir l'aigua del reg i l'ús de pesticides i d'adobs als jardins urbans", precisament un dels elements centrals del pla de biodiversitat que acaba de presentar la Comissió Europea. Que aquesta transformació, que ja es comença a intuir en alguns nuclis urbans, avancés tindria un gran impacte arreu del territori. Els espais amb vegetació d'algun tipus envoltada d'infraestructures o àrees urbanes suposen més del 16% de tota la superfície de l'area metropolitana de Barcelona i un terç d'aquests espais són zones verdes, segons el CREAF.

El canvi, avisa, no estarà exempt de "conflictes", perquè una major presència de vegetació també comportarà més quantitats de pol·len, per exemple, d'espècies com les gramínies, que són molt abundants. Malgrat tot, l'expert subratlla el "compromís ètic" que suposa garantir la supervivència de la biodiversitat, que es troba en clar declivi a tot el món.

La necessitat de protegir els herbassars i de canviar la gestió dels espais verds aglutina cada cop més veus de naturalistes, científics, entitats conservacionistes i centres de recerca. Un centenar d'aquests actors ja han impulsat un manifest per la conservació dels herbassars a través de la plataforma Change.org. "En el context de crisi ecològica, crisi econòmica i emergència climàtica, creiem que és una bona oportunitat per repensar el model de gestió", apunta el manifest signat pel col·lectiu Entomologia a Catalunya. Constaten que els últims dos mesos han significat un augment de la presència de fauna en molts indrets i fins i tot la reaparició d'espècies que ja no es detectaven.

De fet, a tall d'exemple, el director del CREAF descriu l'aparició en entorns pròxims a Barcelona com el campus de la UAB de l’orquídia  Ophrys apifera, que ha florit al bell mig de la Facultat de Biociències durant el mes de maig. "Les orquídies en general són indicadores d'una certa estructura ecosistèmica, perquè per germinar necessiten associar-se amb uns fongs anomenats micorrizes, que només es troben en sòls mínimament estructurats", conclou Pino.

Les papallones, un termòmetre essencial

Per saber l'estat de salut d'un espai verd les papallones són un bon indicador, perquè són una espècie molt sensible. Des de fa uns anys, el CREAF participa en observatoris ciutadans per fer seguiment d'aquests insectes pol·linitzadors. A nivell metropolità es treballa per veure quina millora en termes de biodiversitat comporta mantenir prats florits entre la gespa tallada en un indret. Pel que fa a la ciutat de Barcelona, també col·labora amb l'Ajuntament i el Museu de Ciències Naturals de Granollers en un observatori que ha permès trobar 50 espècies diferents de papallones a la ciutat gràcies a la feina de ciutadans voluntaris.