De víctimes de les màfies a víctimes de la justícia

Només una de les 20 explotades per Eiye localitzades el 2012 podria declarar a judici

Els Mossos d’Esquadra  van localitzar dilluns vint de les aproximadament cent víctimes que calculen que explotava sexualment la màfia nigeriana Supreme Eiye a Barcelona. Les van identificar i els van prendre declaració, i ara han de triar: parlar i denunciar els seus captors, o callar, arriscar-se a un procés d’expulsió i continuar prostituint-se per pagar el deute que els reclama la màfia per haver-les dut a l’Estat. La tria sembla fàcil, però no ho és, i ben poques escullen parlar; això les deixa sense la possibilitat de pagar el deute ni de garantir la protecció de les seves famílies a Nigèria.

Macrooperació contra una màfia que forçava un centenar de dones a prostituir-se En l’operació Moai, el 2012, els Mossos d’Esquadra ja van fer un important cop contra la secció catalana de Supreme Eiye, i van localitzar una vintena de víctimes. El cas va arribar a judici la setmana passada i ahir havien de declarar al judici les que havien accedit a parlar amb la policia: cinc dones. D’una vintena, cinc havien firmat declaracions als Mossos explicant com les havien enganyades per dur-les a Barcelona i com les havien forçat a prostituir-se. I de les cinc que havien accedit a parlar, a quatre no les havien pogut localitzar per al judici, va admetre el president del tribunal. L’altra, la testimoni principal del cas, és a l’estranger i intentaran que declari per videoconferència. De vint, una podria acabar declarant. De les altres tan sols en consten les declaracions escrites com a prova preconstituïda.

Per què passa això? Doncs en bona part perquè el sistema judicial torna a victimitzar les víctimes, segons fonts d’una ONG especialitzada a atendre dones explotades en casos com aquest. D’entrada, com que són estrangeres en situació irregular, se’ls obre un expedient que podria acabar implicant-ne l’expulsió. El poden aturar si parlen, i tenen un temps per pensar-s’ho, un període de reflexió perquè decideixin què volen fer. Si parlen, com van fer les cinc del cas del 2012, es convertiran en testimonis protegits. Però no les enviaran en una casa nova amb una feina nova com a les pel·lícules nord-americanes. “A Catalunya tenim transferides les competències de justícia però no s’ha desplegat la llei pel que fa als testimonis protegits, no hi ha recursos i les hem d’atendre les entitats”, explica la membre de l’ONG dedicada a atendre-les.

A més, segons la legislació, els testimonis protegits ho són una temporada i prou. Quan el cas arriba a judici els advocats dels acusats tenen dret a saber qui els acusa, i perden la protecció: els acusats en poden saber els noms. I si per por de represàlies, o per refer la seva vida, han marxat de Catalunya, hauran d’avançar els diners del viatge per declarar al judici. El Govern els hi tornarà, però primer els han de pagar elles, les mateixes persones que sovint van creuar l’estret de Gibraltar en pastera la primera vegada que van arribar.

A tot això cal afegir-hi les  amenaces de la màfia que les sotmetia, que els continua reclamant milers d’euros per haver-les dut a Barcelona en condicions infrahumanes i que les persegueix perquè no declarin. La família de la testimoni principal del cas del 2012 va rebre la visita d’un grup de motoristes que la va amenaçar amb vudú, tallar-li el coll i esquarterar-la, segons va declarar. Els Mossos han desarticulat la màfia a Barcelona, però no ho poden fer a Nigèria, ni a la resta del món.

Més continguts de