La ciència obre la porta a la vida artificial

Científics dels EUA creen per primera vegada ADN artificial en una cèl·lula complexa

Des de fabricar biocombustibles més sostenibles fins a crear nous antibiòtics, passant per la possibilitat de crear el genoma d'un organisme. Són només algunes de les possibilitats que s'han obert de sobte gràcies a la descoberta, feta per científics dels Estats Units, del mecanisme que ha permès inserir ADN artificial en una cèl·lula complexa, com la que tenim tots els éssers vius. El descobriment, publicat aquest dijous a la revista 'Science', obre les portes a la creació de vida artificial.

Tot i que fa anys que es treballa en aquest camp, mai fins ara els científics havien aconseguit produir ADN sintètic i inserir-lo en una cèl·lula complexa. L'empeny d'un home, el científic Joe Boeke, ho ha fet possible després de mesos d'esforç al seu laboratori de la Universitat de Nova York. A nivell concret, la fita sembla purament tècnica: crear llevat a partir d'un cromosoma sintètic. Però més enllà del fet concret, la troballa es traduirà en avenços científics molt significatius, com ara crear nous fàrmacs, aliments i combustibles.

El dels combustibles és, justament, un dels camps on la troballa de Boeke es pot traduir en més avenços concrets, ja que la tecnologia ha de jugar un paper clau en la substitució del petroli, un element clau no només per la mobilitat, sinó en tota mena de processos industrials.

Però, tot i la seva aplicació en camps concrets com la creació de noves vacunes, el descobriment de Boeke té implicacions encara difícils de delimitar. Durant anys els científics han treballat en la modificació genètica d'organismes ja existents, i també han creat ADN sintètic per a organismes simples, com els bacteris. Mai, però, s'havia aconseguit fabricar un cromosoma com el dels humans.

Tot i que pot semblar humil i aliè, les cèl·lules del llevat tenen un nucli, i estan relacionades amb plantes i animals. El llevat i els éssers humans compartim 2.000 gens.

Més continguts de