“El videojoc era com una droga per a mi”

El Miquel, de 17 anys, ha superat la seva addicció

En el seu món no existia res més. Per al Miquel (nom fictici), de 17 anys, l’única cosa que tenia sentit a la vida eren les partides eternes al League of legends, un videojoc online d’ordinador que el va arribar a atrapar fins al punt que va haver de seguir un tractament de rehabilitació a l’Hospital de Bellvitge. “Durant la setmana hi passava moltes hores, però el cap de setmana era exagerat. Hi jugava des que m’aixecava fins que els ulls se m’irritaven, podia estar-hi més de 10 hores”, recorda ara un cop recuperat del que va ser un malson per a ell i la seva família. “Per a mi era com una droga”, afegeix.

“Si li deies que ho deixés, encara que fos per anar a sopar, t’aixecava el parquet del terra dels cops i la ràbia que agafava. I si li tallaves internet a mitja partida era una hecatombe, no sabíem què fer”, explica la seva mare. I és que en aquest videojoc si els jugadors tallen la connexió a mitja partida reben una penalització, que, si és reiterada, pot comportar l’eliminació del compte. “Em vaig gastar 300 euros en els meus personatges i perdre el compte hauria sigut una tragèdia per a mi”, es justifica el Miquel.

El problema real del Miquel, però, era la falta de motivacions a la vida i la seva dificultat per a les relacions socials. Dins del joc tenia un paper important, un rol i uns amics amb uns objectius clars. Fora del joc era tot el contrari. No tenia amics ni objectius. “Arribava l’hora del pati i em posava a tremolar, m’amagava dels altres”, explica. El dia que els pares van veure que el problema era realment seriós va ser quan el fill va arribar a casa amb nou assignatures suspeses de les deu que cursava a batxillerat. Va ser aleshores quan van posar el Miquel en mans de la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge. I va funcionar. “La resposta que ha tingut ha sigut molt positiva. I el més important és que estava motivat per sortir-ne”, explica la psicòloga Neus Aymamí. La majoria d’adolescents arriben a la consulta forçats pels pares i sense acceptar que tenen un problema, al contrari del Miquel.

El tractament rebut a Bellvitge es va veure reforçat quan el Miquel va trobar una motivació. “Sabia que no volia fer batxillerat i buscant per Google vaig veure imatges dels tècnics en emergències sanitàries i vaig decidir que volia fer això”, explica. Dit i fet. Ha descobert uns estudis que l’apassionen i que han omplert l’espai que ocupava el videojoc. “Ara em quedo estudiant fins a mitjanit, cosa que abans era impensable”, diu. I ha aconseguit moderar l’ús dels videojocs i recuperar el control que durant molt de temps havia perdut.

Més continguts de