La vigilància epidemiològica serà clau per prevenir el rebrot de covid-19

Els experts alerten que el coronavirus seguirà circulant fins a l’arribada d’una vacuna eficaç

Els resultats preliminars de l’estudi de seroprevalença del SARS-CoV-2 liderat per l’Institut de Salut Carlos III i el ministeri de Sanitat, que mostren que només un 6% de la població catalana –un 5% de mitjana a la població espanyola– presenten anticossos del coronavirus, tenen una doble lectura, opinen experts consultats per aquest diari. D’una banda, diuen que la malaltia hauria arribat a una part molt petita de la població i, tot i així, l’impacte clínic, social i econòmic és altíssim. De l’altra, ens situa molt lluny de la tan desitjada immunitat de grup.

Només sis de cada cent catalans s'han contagiat de coronavirus

Les dades obtingudes també revelen grans diferències geogràfiques que, en bona mesura, tenen a veure amb la densitat de població, la mobilitat o la connectivitat local o internacional, entre altres factors. És així com s’explicarien els casos de Madrid, amb una prevalença pròxima al 15%, o de Barcelona, del 7,1%. No explica en canvi la de València, amb el 2,3%, ni en general la de zones costaneres, on sembla que la malaltia no ha arribat amb tanta virulència. Això fa que el seguiment de casos nous i el rastreig dels seus contactes prengui una especial rellevància.

“Les dades són les que són”, diu Alberto García-Basteiro, epidemiòleg a l’àrea de salut internacional de l’Hospital Clínic. Les xifres ens venen a dir que “no haurem de conviure una llarga temporada amb el coronavirus, sinó que és per sempre”. I que el risc d’un rebrot és “pràcticament inevitable”. La qüestió, afegeix, és disposar de la maquinària adequada per quan arribi i decidir quines mesures cal aplicar.

La maquinària més eficaç és un sistema de vigilància epidemiològica “robust” que s’hauria de mantenir de manera “gairebé permanent”. El sistema, diu García-Basteiro, es basa en conceptes clàssics d’identificació de nous casos i seguiment de contactes, una feina gairebé de detectius mèdics, que es podria complementar amb les noves aplicacions de telefonia mòbil. 

Un sistema d’aquestes característiques exigeix especialistes formats. En països com Corea del Sud o Singapur s’han destinat fins a 70 experts per cada 15.000 casos, una xifra que queda molt lluny de les que s’estan considerant tant a Catalunya com a Espanya. Per a cada cas i els seus contactes s’estima que calen d’un a tres dies per decidir si cal hospitalització o establir períodes de quarantena. A tot plegat cal afegir-hi mesures de distanciament físic, restricció de la mobilitat i maneig clínic per no haver d’arribar al confinament total.

La immunòloga Carlota Dobaño, del programa d’immunologia de la malària d’ISGlobal, remarca que aquesta vigilància s’ha de complementar “necessàriament” amb proves diagnòstiques “robustes” i d’alta fiabilitat. I més si tenim en compte que almenys un 20% de les persones infectades per covid-19 són asimptomàtiques i que un altre percentatge molt elevat passa la malaltia amb símptomes lleus als seus domicilis. 

“Tenir anticossos no és determinant”, diu Dobaño. “Davant d’un cas sospitós caldria fer una o més PCR, un test serològic complet i el seguiment del pacient durant un temps”, continua. Per a l’experta, els tests actuals, inclosos els emprats en l’estudi de l’Institut Carlos III, encara no tenen ni la sensibilitat ni l’especificitat suficients, cosa que en limita la fiabilitat. Actualment, Dobaño treballa en un nou test que inclou fins a 500 antígens i preveu una llista ampliada d’anticossos vinculats al covid-19. El test forma part de la llista del programa FIND de l’OMS, cosa que no passa amb la tècnica utilitzada pel ministeri de Sanitat en el seu estudi de prevalença. Davant l’eventualitat d’un rebrot, Dobaño pensa que serà de menys intensitat per totes les mesures instaurades, mentre no arribi la vacuna que “ens faci guanyar immunitat”.