Insults "per maricon" i hòsties per "heterosexualitzar": la violència LGTBI-fòbica es va intensificar el 2019

Els atacs, sobretot al col·lectiu gai, creixen un 41,6% a tot Catalunya, i Barcelona en suma la meitat

Des d'agressions físiques i insults, passant per discriminacions en espais d'oci, restaurants o centres de salut, fins a formularis administratius amb preguntes íntimes i basades en prejudicis. L'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) ho havia estat advertint i les xifres ho han confirmat: l'any passat van augmentar els casos de violència LGTBI-fòbica a tot Catalunya, especialment a Barcelona. Concretament, es van registrar 160 incidències, un 41,6% més respecte al 2018 (113). És la xifra més elevada des del 2015 i l'arrencada d'any ja anticipava una perillosa acceleració en el degoteig d'agressions.

El 12 de gener, a primera hora del matí, un grup de quatre nois van increpar i agredir físicament per l'esquena un jove que anava a treballar en metro per "ser maricon", i poques setmanes després –i potser l'incident més simbòlic–, un grup va atacar el centre de recursos LGTBI de Barcelona trencant els vidres de l'entrada principal i fent-hi diverses pintades amenaçadores, com ara "Esteu morts". Feia només una setmana que s'havia inaugurat aquest espai municipal.  "Ens sentim agredits i violats, però no ens aturaran", assegurava aleshores Katy Pallàs, presidenta de l'Associació de Famílies LGTBI.

Després d'aquests casos, s'han reportat un centenar d'incidències més a l'OCH. Moltes altres, però, han quedat ocultes per decisió de les mateixes víctimes, sigui per por, vergonya, desconfiança o desídia. Fins i tot, per un sentiment de culpa. No volen ser etiquetades de víctimes. De fet, només un 16% de les causes conegudes l'any passat van iniciar un procés penal, quatre de les quals tenen l'OCH com a acusació particular. Per exemple, el cas d'una parella de dones lesbianes que van ser insultades i agredides per un home ebri davant del seu fill de quatre anys en un bar a la Verneda.

El president de l'entitat, Eugeni Rodríguez, ha assenyalat aquest dijous que les agressions han augmentat, en part, perquè hi ha un "aire contaminat tòxic" provocat per l'auge de l'extrema dreta que "embraveix" els agressors i els afavoreix actuar en grup. Amb tot, l'activista també ha apuntat que el creixement es pot deure al fet que hi ha més consciència i a la possibilitat de tenir més eines a l'abast per denunciar les agressions.

Alerten d'un rebrot de violència LGTBIfòbica les nits dels caps de setmana

El 60% de les víctimes són homes gais

Els homes gais o bisexuals d'entre 26 i 35 anys són els que més pateixen actituds discriminatòries, segons l'informe anual de l'OCH, i representen més de la meitat de les incidències notificades (59,3%). S'hi inclou també la plumofòbia, el rebuig cap  a les persones que tenen gestos que se surten dels rols de gènere femení i masculí, com l'agressió que va tenir lloc al juny, el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI, quan un home va increpar, amenaçar i agredir un noi en un establiment de menjar ràpid a Barcelona per la seva manera de vestir "femenina".  "Et faré heterosexual a hòsties!", va escridassar-lo, sota la mirada indiferent del vigilant de seguretat. 

Les agressions contra el col·lectiu de lesbianes (11,3%) també han crescut, especialment els casos que fan referència a la diversitat familiar –famílies amb dues mares, per exemple. "Què pensen els teus pares sobre que siguis homosexual?" o "No és normal que el vostre fill tingui dues mares, bolleres de merda", acompanyat de sacsejades i cops de puny són alguns exemples violents que reflecteix l'anuari.

En canvi, la dada de les agressions a dones transsexuals (10,6%) és l'única que ha baixat una mica respecte a anys anteriors, una tendència que l'OCH qualifica de caiguda puntual i que atribueix al fet que, a poc a poc, es redueixen les discriminacions en l'atenció institucional i administrativa. Amb tot, el col·lectiu es va trobar l'any passat amb situacions complexes com el misgendering –assignar el gènere equivocat de forma conscient o inconscient– a espais com lavabos, així com amenaces, agressions i persecucions a la via pública. Entre els homes transsexuals, però, només s'hi va fer constatar una incidència (0,6% dels casos).

La majoria de les agressions es van produir al carrer, al transport públic, als espais d'oci nocturn i gastronòmic i a l'entorn habitacional, és a dir, comunitats de veïns. De fet, i si bé encara no s'ha començat a fer l'estudi anual del 2020, l'Observatori apunta que els mesos de confinament han fet créixer la violència en blocs de pisos, amb pintades, amenaces i insults –fins i tot als balcons– i que aquest any s'ha intensificat la dificultat d'accés a habitatges de lloguer per la condició sexual dels inquilins.

Barcelona, el focus dels atacs

Territorialment, la discriminació LGTBI-fòbica es va donar especialment a la ciutat de Barcelona, amb un 63,5% de les incidències registrades per l'OCH. De les 115 a la província de Barcelona, 73 han tingut lloc a la capital. "El focus el posem als districtes limítrofs de l'Eixample, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella", destaca la directora de l'informe, Patrícia Aljama. Per la seva part, el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha afirmat que les dades no volen dir que a Barcelona "es discrimini més", sinó que "es denuncia més", i ha valorat que "segurament" vol dir que la ciutat compta amb més eines de denúncia i que a poc a poc es va superant la infradenúncia.

Si bé registrar una incidència a l'OCH no suposa activar el circuit judicial, els activistes consideren que és la primera –i en alguns casos, la definitiva– passa perquè la víctima enceti el camí cap a la reparació del dany. "Poder-ho explicar els fa sentir que se li d ona valor al seu greuge i se'ls acompanya en la superació de la discriminació que han patit malgrat que no vulguin denunciar", explica el psicòleg i coordinador tècnic de l'OCH, Cristian Carrer. Una de les actituds més habituals entre les víctimes de la LGTBI-fòbia és la denúncia pública dels fets, per exemple a les xarxes socials, com a estratègia de reparació de la seva dignitat, però no volen activar la via judicial. 

"Encara que la persona no vulgui denunciar, proposem un assessorament psicosocial i jurídic perquè decideixi lliurement si vol tirar endavant o si prefereix altres opcions", afegeix Carrer, que menciona la mediació a tall d'exemple. Aquest acompanyament psicosocial també és molt útil per a aquelles persones que no han patit una agressió directament però se senten ofegades, espantades o neguitoses pel fet que, un dia, pugui passar-los això. "Moltes venen perquè necessiten ser escoltades i orientades –relata el president de l'OCH–, i amb el confinament hem vist més que mai la importància que té l'acompanyament". 

Divendres, un grup de nois i noies van ser amenaçats, vexats i insultats a l'estació de ferrocarrils (FGC) de Sant Boi de Llobregat per quatre adolescents d'entre 14 i 16 anys, que els van proferir expressions com "maricons, bujarras i escalfabraguetes". Rodríguez ha reiterat la necessitat que es desplegui un reglament específic del règim sancionador de la llei LGTBI, l'11/2014, amb eines concretes per tractar casos d'agressió o discriminació contra el col·lectiu, i ha lamentat que la Generalitat no ho estigui "pilotant". D'altra banda, ha destacat la importància que els Mossos o altres cossos de seguretat, com la Guàrdia Urbana, puguin desplaçar-se al lloc dels fets immediatament per evitar que els agressors fugin.

Com a exemple de bona praxi, l'activista ha mencionat l'actuació policial a Sant Adrià del Besòs durant la revetlla de Sant Joan, quan dos nois que estaven asseguts en un banc van rebre l'atac per l'esquena d'uns individus amb una ampolla de vidre. Rodríguez ha lloat que els Mossos mencionessin que hi havia hagut un atac homòfob entre els delictes ocorreguts la nit de Sant Joan i no el diluïssin en una agressió més, equiparable a un robatori, com assegura que és habitual.