Puig defensa la web antialdarulls

BARCELONA."No hi ha motiu per a la polèmica". Amb aquestes paraules, el conseller d'Interior, Felip Puig, va defensar ahir la funció de la nova web de violència urbana oberta pels Mossos d'Esquadra, que permet penjar-hi imatges de les persones que provoquin aldarulls. Segons Puig, iniciatives com aquesta existeixen "en tots els països avançats" i la col·laboració ciutadana ja es dóna en molts altres àmbits, com el terrorisme o el tràfic de drogues.

Tot i això, la web -que es va activar dimarts- ja ha causat polèmica després que s'hi publiqués la fotografia d'un menor, un tema que Puig va donar ahir per tancat amb la retirada de la imatge, a petició dels familiars del menor. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va anunciar que està estudiant la web per veure si cal obrir una actuació d'ofici.

Davant la controvèrsia aixecada per aquest tema, tres experts -un catedràtic de dret processal, una advocada penalista i un antropòleg social- analitzen si aquesta web atempta contra els drets dels ciutadans i valoren les últimes mesures preses en la lluita contra la violència urbana.

Webs sota sospita¿Les pàgines a internet com la dels Mossos vulneren algun dret?

El catedràtic de dret processal de la UB, Jordi Nieva, explica que aquesta web "és inacceptable des del punt de vista constitucional, de la protecció a l'honor, de la intimitat, de la pròpia imatge i de la presumpció d'innocència". Per aquest jurista "no hi ha cap manera de defensar aquesta iniciativa" i destaca que el fet d'exhibir fotos de persones com si fossin culpables és "inacceptable perquè la Constitució preveu la presumpció d'innocència". L'advocada penalista Olga Tubau també hi veu drets constitucionals vulnerats. "La captació d'imatges en un espai públic és legítima. El que fa que la web sigui il·legítima és que utilitza aquestes imatges per donar una informació que no està contrastada". Segons l'advocada, això podria donar lloc a indemnitzacions per danys morals "independentment de si més endavant s'acaba condemnant aquella persona pels actes vandàlics, ja que en el moment de penjar la fotografia encara era innocent".

Mesures cautelarsQuins són els límits de la presó preventiva sense fiança?

Tubau no veu, en canvi, cap vulneració de drets en la presó preventiva sense fiança dictada per a sospitosos d'actes violents, com els detinguts el 29-M. "Si existeix una de les tres causes constitucionals per a la presó preventiva -que són el risc de fuga, de reiteració del delicte o de destrucció de proves-, és una mesura legítima" en qualsevol tipus de delicte. Però per Jordi Nieva, la presó preventiva "és l'última solució", només aplicable "quan no hi ha cap mesura alternativa menys restrictiva de la llibertat per impedir que es donin aquests tres casos". I cita com a possibles mesures alternatives "la llibertat provisional, o fins i tot una detenció que no pot durar més de 72 hores", diu.

Límits a l'actuació policialQuines són les fronteres en la lluita contra la violència?

"L'actuació policial per identificar els violents és legítima però no es pot fer en detriment dels drets fonamentals", diu Tubau, que fixa aquesta línia vermella en el "catàleg de drets fixat a la Constitució".

D'altra banda, l'antropòleg social Carles Feixa posa en dubte també l'ús de la "delació" com a eina policial. "La utilització de la població com a col·laborador de la policia és típica de les dictadures i el franquisme ho va utilitzar amb profusió", diu, i alerta que pot acabar generant "denúncies falses" i "un control social molt més enllà del que és punible". Per Feixa, l'acció punitiva ha de poder justificar que "fent una acció se n'evita una de més greu", però ha de tenir sempre "el límit en el respecte als drets humans".