"La violència contra les persones sense sostre és menys puntual del que pensem"

La meitat de la gent que viu al carrer pateix agressions, segons Arrels i Assís, però la majoria no ho denuncien

En 40 dies, en ple confinament, almenys cinc persones sense sostre van morir a Barcelona, quatre de les quals assassinades. Fa una setmana els Mossos d'Esquadra van detenir un home, que ara està empresonat a la unitat psiquiàtrica de Can Brians, per tres dels crims. Les morts de la gent que viu al carrer, quan no són violentes, es tornen invisibles. I el mateix passa amb les agressions físiques i verbals que reben. "La violència contra les persones sense sostre és menys puntual del que pensem", lamenta l'advocada i responsable de l'equip jurídic d'Arrels Fundació, Bea Fernández. Ara es volen presentar com a acusació popular en les causes judicials que s'han obert pels assassinats de les últimes setmanes per "visibilitzar" aquesta violència.

Un detingut pels assassinats en sèrie de persones sense sostre a Barcelona

No seria la primera vegada que Arrels exerceix d'acusació popular en una investigació pel crim d'una persona sense sostre. Ja ho va fer fa uns mesos per l'assassinat d'una dona de 46 anys que vivia al carrer. La van trobar morta l'agost de l'any passat sota el remolc d'un camió al passeig de Can Tunis de Barcelona. Encara no s'ha detingut ningú pel crim, i, de fet, costa obtenir indicis o proves sobre el cas, però la investigació no està aturada. El mateix passa amb el primer assassinat d'aquestes característiques que es va produir durant l'estat d'alarma, el d'un home d'uns 60 anys que vivia al carrer, i que els Mossos no atribueixen, de moment, a l'empresonat pels altres crims contra persones sense sostre de l'últim mes, en què van morir tres homes que tenien 22, 67 i 33 anys.

L'autòpsia confirma que la dona trobada morta a Can Tunis va ser assassinada

De les quatre morts violentes durant el confinament se n'ha parlat, però no tant de la cinquena que també ha passat sota l'estat d'alarma. La d'un home sense sostre que va aparèixer calcinat a l'interior d'una barraca de Nou Barris que s'havia cremat. Els Mossos també van situar el cas sota sospita, però fins ara el qualifiquen d'accidental. El director d'Assís Centre d'Acollida, Jesús Ruiz, explica que cada sis dies una persona que viu al carrer mor a Espanya i un 20% de les morts són violentes –per agressions–, segons un recompte fet amb els casos que es coneixen o es fan públics. A més de la violència que resulta mortal, les entitats que atenen persones sense llar coincideixen en dir que prop de la meitat de la gent que viu al carrer pateix altres agressions.

Presó per al detingut pels assassinats de persones sense sostre a Barcelona

Segons l'últim cens d'Arrels, fet l'any passat, el 40% de les persones que van trobar que vivien al carrer a Barcelona els van dir que havien viscut episodis de violència. Un altre problema és que la gent sense sostre ho "normalitza" perquè "forma part de la seva vida", alerta Fernández. El percentatge és similar al resultat de les enquestes que fa Assís a les persones que atén: el 45% responen que han patit situacions de violència, com agressions, baralles, robatoris, insults o assetjament sexual. "Es repeteixen de manera continuada", assegura Ruiz, que avisa que "majoritàriament no ho denuncien perquè creuen que no passarà res". "Molts casos no ens arriben", apunta Fernández.

"El problema més gran per a una dona sense llar és la inseguretat"

La majoria, al lloc on dormien

Segons les enquestes d'Assís, dels que van patir violència només un 37% ho van denunciar. Tot i que el percentatge ha crescut, perquè es treballa per acompanyar la gent que ho vol fer, no representa ni la meitat dels casos. El 58% de les persones sense sostre van rebre agressions al lloc on dormien i el 25% van tenir algun tipus de lesió. Ruiz explica que si passen a l'espai on fan vida "en molts casos" prefereixen no denunciar-ho, i els que acaben a la policia són per les agressions més greus, que suposen anar a urgències o passar per ingressos hospitalaris, o per la implicació de terceres persones o testimonis.

“Anem sempre els tres junts per estar més protegits”

"Moltes vegades no coneixen qui els hi ha fet, i si ho saben pensen que no els donaran la raó", explica Fernández, que exemplifica que els casos de violència denunciats que han representat des de l'equip jurídic d'Arrels, si han acabat en condemna, s'han considerat delictes lleus i els agressors només han hagut de pagar una multa. En cap dels episodis tampoc s'ha aplicat l'agreujant d'aporofòbia, que s'actués per odi a les persones pobres: "És difícil de demostrar aquest atac al col·lectiu, sigui per la falta de testimonis o perquè és la declaració de la víctima contra la de l'agressor", afegeix Fernández. Però Ruiz explica que el perfil dels agressors acostuma a respondre a joves que surten de festa, "que deshumanitzen" la gent sense llar.

L’odi als pobres, més a prop de ser un delicte

L'aporofòbia, de fet, encara no es recull al Codi Penal, tot i que el Senat va proposar que s'hi incorporés a finals del 2018. Des de llavors no s'ha avançat, malgrat que aquest agreujant volia servir justament per visibilitzar les agressions i promoure les denúncies. De retruc, això també provoca que hi hagi molt poques dades de la violència que pateixen les persones sense sostre. Segons l'últim informe dels delictes d'odi del ministeri de l'Interior, el 2018 només consta una denúncia d'aporofòbia a tot Catalunya. Una altra referència és la memòria de la fiscalia de delictes d'odi, que el 2017 només va recollir tres casos d'aporofòbia a Catalunya.

Sis homicidis a Barcelona de dos autors

Des de l'1 de gener i fins ara, a Barcelona s'han produït vuit homicidis, segons han informat els Mossos. És una xifra molt superior al mateix període de l'any passat, perquè entre el gener i l'abril es va registrar un homicidi: un home que va morir en una baralla en una discoteca del Poblenou. La particularitat d'aquest any és que sis dels vuit crims s'atribueixen a dos únics autors. Els tres primers van passar el 20 de gener a Ciutat Vella, quan es va detenir un home per un apunyalament mortal a la plaça Sant Jaume i dos homicidis més en la mateixa tarda. La següent mort violenta va ser el 15 de febrer a Nou Barris en una baralla, per la qual els Mossos van detenir dos homes. L'altre autor múltiple ha sigut l'home detingut per tres dels assassinats en sèrie de persones sense sostre. Ara queda per resoldre el quart crim a un home que també que vivia al carrer.