L'esport català avisa: que no sigui delicte no vol dir que no sigui violència sexual

Es presenta una guia perquè els clubs i entitats puguin evitar i detectar nous casos d'abusos

Molts comportaments que no estan tipificats com a delicte per la llei formen part del que es coneix com a violència sexual dins del món de l'esport. Fer acudits sexistes, preguntar a menors sobre qüestions íntimes, fer massatges inadequats o convidar l'esportista –menor– a casa de l'entrenador són alguns dels exemples que es consideren violència sexual i que s'inclouen en la Guia per a persones adultes que ha fet pública el Consell Català de l'Esport.

En la línia del que està passant en molts altres països d'Europa, l'esport català vol anar més enllà de la llei per combatre les situacions de violència sexual que afecten els esportistes d'arreu del territori, molts d'ells menors.

"Els adults hem de trencar el silenci. Hem de trencar tabús i parlar-ne"

"Els adults hem de trencar el silenci. Hem de trencar tabús i parlar-ne", ha dit la professora Montse Martín, una de les persones que ha desenvolupat la guia, posant èmfasi en la necessitat de canviar el llenguatge: cada vegada es parla menys d'abús i assetjament i es parla més de violència sexual. També es vol defugir el concepte víctima i en canvi parlar de supervivents, "veus de l'experiència" que han de ser escoltades perquè poden ajudar les entitats a millorar els protocols de prevenció. Un fet que encara no passa i tota l'experiència d'aquestes persones es perd.

La guia, que ha desenvolupat el grup de recerca en l'esport i l'activitat física de la Universitat de Vic, arriba després que l'ARA publiqués el gener del 2019 un reportatge d'investigació que va destapar diferents casos d'abusos sexuals dins del món de l'esport català, posant de manifest que la gran majoria de clubs no tenen protocols d'actuació per prevenir i actuar quan es donen circumstàncies d'aquest tipus.

Precisament, el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, ha reconegut que el reportatge va motivar l'administració a actuar i actualitzar la guia que hi havia en vigor des del 2005, una traducció d'un document realitzat a Finlàndia. "Anem tard, per això ens toca actuar. L'esport català és molt associatiu, però l'administració ha d'entrar-hi quan una cosa no funciona", ha sentenciat Figueras, que ha dit que es vol "donar eines" als professionals i famílies per detectar "que passa alguna cosa" i, si es troba, "entrar-hi a fons".

Com actua l'abusador

En la guia s'explica el procés de preparació de la víctima per part de l'abusador, que és una persona de l'entorn de confiança. Es tracta de tres fases clarament diferenciables. Primer, hi ha una dinàmica d'abús de poder, en què l'abusador fa sentir la víctima especial. En una segona fase, l'abusador l'aïlla. "S'assegura el silenci i lleialtat: és el nostre secret", ha posat d'exemple la responsable en matèria de gènere del Consell Català de l'Esport, Blanca Nualart. Finalment, els abusos s'intensifiquen, provocant una pèrdua d'autoestima i dignitat de la persona que ho pateix.

Qui protegeix el teu fill dels abusos quan fa esport?

En el document, s'aconsella als responsables dels clubs quan es troben un cas de violència sexual: no s'ha d'interrompre el relat de la víctima i mai culpabilitzar-la. A partir d'ara, amb la nova guia a la mà, el Consell Català de l'Esport promourà que les entitats esportives elaborin protocols d'actuació per prevenir casos de violència sexual o saber com respondre quan apareix una situació d'aquest tipus. També es pretén fomentar la creació dins dels clubs d'una figura de referència per atendre els casos d'abusos, que la víctima sàpiga a qui ha d'acudir.

Es tracta d'un projecte a una "dècada" vista, ha explicat Figueras, i ara ha d'anar acompanyat en una primera fase de sessions de formació per als clubs i federacions, després per a l'esport escolar i finalment per al món municipal. Un exemple. A Catalunya, hi ha 60.000 instal·lacions esportives i la gran majoria no tenen espais habilitats per poder aplicar els protocols contra la violència sexual i minimitzar riscos. Caldran diners i accions concretes per actuar sobre els espais.

A l'acte al Museu Colet hi ha participat també Laura Martínez, presidenta de l'Institut Català de les Dones. "Les violències sexuals no tenen cap vinculació amb la sexualitat ni el plaer, sinó amb el poder. És clau donar veracitat a la persona que ho denuncia. La neutralitat davant d'aquestes agressions et fa còmplice", ha explicat Martínez, que ha remarcat que cal aprofitar que actualment hi ha més consciència per denunciar aquests fets.

Més continguts de