El virus del Zika utilitza l'embaràs per mantenir-se més temps al cos de la mare

BarcelonaInvestigadors de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona han confirmat que la presència d'àcid ribonucleic (RNA) del virus del Zika al sèrum matern de forma prolongada podria ser un bon indicador d'infecció del fetus, i a la vegada de la presència continuada del virus en la mare. L'estudi, que publica la revista 'New England Journal of Medicine', ha estat liderat per la doctora Anna Suy, metge adjunta de la unitat d'infeccions perinatals del Servei d'Obstetrícia Vall d'Hebron i investigadora del grup de medicina materna i fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

La investigació se centra en el cas d'una dona embarassada que va donar a llum un nadó amb microcefàlia al centre barceloní, el primer cas d'aquestes característiques registrat a Europa. La dona va contreure la malaltia en un dels països d'Amèrica del Sud afectats per l'epidèmia del virus Zika durant la novena setmana de gestació, i els primers símptomes es van manifestar amb una erupció al tronc i les extremitats. Les analítiques va donar positiu per Zika en les mostres de sèrum de la mare, i aquest mateix positiu es va mantenir durant 89 dies, és a dir, 107 dies després de l'inici dels símptomes. El positiu al sèrum, que es mantenia en la setmana 29 de gestació, contrasta amb el fet que les proves a l'orina, vagina i endocèrvix donaven negatiu.

Pel que fa al fetus, tot i que la infecció es va produir a la setmana 9 de la gestació, les proves ecogràfiques realitzades la setmana 12 i la 15 no van revelar anormalitats. De fet, van ser les neurosonografies realitzades a partir de la setmana 20 les que sí que van mostrar problemes en el seu desenvolupament cerebral. Aquests indicis es van confirmar a través de les proves de ressonància magnètica en les quals el fetus no presentava altres anormalitats. Les proves de virus Zika al líquid amniòtic van donar positiu i, a la pràctica, la càrrega viral a la mostra de líquid amniòtic va ser més alta que la càrrega viral al sèrum de la mare. El part va tenir lloc la setmana 37 d'embaràs, moment en el qual les proves de presència de RNA del virus al sèrum matern, orina, fluid amniòtic, placenta, membranes i cordó umbilical ja eren negatives. El nounat, que presentava microcefàlia, també va donar negatiu en totes les proves realitzades.

Segons els investigadors, les dades del treball confirmen altres estudis anteriors que ja indicaven la possibilitat que la presència continuada del virus del Zika a la sang de la mare es pot atribuir a la seva replicació al fetus o a la placenta. Hi ha tres detalls que així ho explicarien: que la càrrega viral al líquid amniòtic sigui superior a la del sèrum matern, que la presència del virus es mantingui estable a la sang de la mare durant 14 setmanes per després baixar de forma sobtada i no progressiva, i, a més a més, que s'hagin detectat a la sang de forma simultània anticossos neutralitzats i RNA viral.

Els autors de l'article científic asseguren també que els resultats negatius en les proves del nounat indiquen que la infecció es va produir durant la vida prenatal. Per aquesta raó, és possible que el sistema immunitari estigués capacitat per desenvolupar anticossos del Zika abans del naixement.