Qualsevol món és possible. Si no a la realitat, sí al nostre cap i també sobre el llençol on pinta l'artista. En el cas del francès Jean-François Rauzier (Saint-Adresse, 1952) són la càmera de fer fotos i les eines digitals les que li han donat la llibertat per transformar espais per a tots reconeixibles com la Torre Eiffel, el Colosseu o la Pedrera en paisatges gairebé onírics i de ciència-ficció, o de malson en alguns casos.
El Museu Diocesà de Barcelona, en col·laboració amb Villa del Arte Galleries, ens porta per primer cop les hiperfotos de Rauzier, una tècnica creada pel mateix artista. Es tracta d'obres de gran format, d'uns tres metres com a màxim, sorgides a partir d'un collage d'entre sis-centes i mil fotos fetes amb teleobjectiu i fusionades, clonades i barrejades digitalment. Amb aquesta tècnica aconsegueix combinar els elements més grans (com els edificis) amb els més petits (com els animals), fora de context i del seu temps real.
Primícia a Espanya
L'exposició Voyages extraordinaires Barcelona es podrà visitar fins a l'11 de setembre a les dues sales -són l'una al costat de l'altra-. Conté més de trenta peces, set són noves i inspirades en els edificis més importants de l' skyline barceloní, com la Pedrera, la Sagrada Família, el Palau de la Música, l'Hospital de Sant Pau i la catedral.
Encara que Rauzier ha conreat una fama important al seu país i també als Estats Units, l'Amèrica del Sud o el Canadà, la cultura i les arrels espanyoles sempre l'han influït, sobretot artistes catalans com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, que el van impactar encara més després de visitar Barcelona. Arran d'aquesta recent trobada amb la ciutat, Rauzier va manifestar: "Estan bojos, aquests catalans, més bojos que jo!" I va afegir: "La meva ambició és anar encara més lluny, prolongar el deliri d'aquests arquitectes com crec que ells ho haurien fet si haguessin tingut les eines digitals".
Veient les seves impressionants fotografies és fàcil pensar que Rauzier sí que està una mica boig o, si més no, que té un món interior ple de màgia i fantasia.
D'una manera natural encara que xocant, un cavall blanc baixa corrent per les escales de la Pedrera, que acaben en un gran llac; l'aigua també inunda el terra de la catedral i diverses famílies de micos ens observen des de les torres de l'Hospital de Sant Pau. Mai havien existit a la Barceloneta edificis tan alts fins que Rauzier els ha fotografiat a part de la seva col·lecció Babel . Pisos multiplicats i balcons colorits plens de roba estesa.
Per mirar amb lupa
Observar aquestes fotografies és com jugar a on és el Wally? Al costat de cada peça s'han disposat lupes perquè els visitants puguin veure amb claredat tots els detalls fascinants que contenen, inclòs el mateix Rauzier. Com feia Alfred Hitchcock però amb gavardina i barret foscos, apareix en gran part de les obres, no com a protagonista, sinó com a guia del seu propi univers.
Rauzier fa 30 anys que treballa com a professional en diverses arts plàstiques com la pintura i l'escultura, però va ser en el camp de la fotografia publicitària on es va enriquir i es va preparar per a aquesta nova tècnica. La seva primera hiperfoto la va crear el 2002 buscant un enfocament artístic diferent del tradicional. Volia veure "al mateix temps una perspectiva àmplia i un primer pla, aturar el temps i poder examinar tots els detalls d'una imatge fixa", explica.
El francès treballa sobre la pantalla com un pintor ho faria sobre la tela, i demostra el seu coneixement, no tan sols de la fotografia, sinó de la resta d'arts plàstiques que hi practica. Les seves creacions són gairebé treballs artesanals, exercicis molts complexos, ja que triga uns tres mesos en cadascuna.
Damisel·les i animals
A més de les fotografies de Barcelona, la mostra també recull exemplars d'altres col·leccions de Rauzier, com les seves sexis Belles dorments , que dormen plàcidament a terra i sobre luxosos divans d'un château francès mentre són observades per una enigmàtica dona i la resta del món se segueix movent.
Rauzier també treballa en les seves fotografies sobre models de ciutats modernes que fracassen i ens dóna alhora un toc d'atenció sobre l'estil de vida actual, que ens pot passar factura en el futur. Ell ho il·lustra amb ciutats abandonades, mig destruïdes i engolides per les antenes de televisió, o a través d'un món desbordat per telèfons mòbils i repetidors on només han sobreviscut els ximpanzés. Una mena de retorn a l'origen de tot.
De fet, els animals estan molt presents en totes les obres. Des d'un gat que mira dissimulat fins a animals exòtics i ximpanzés, lleons, porcs i ovelles que envaeixen, literalment, les ciutats. És la seva voluntat de posar la natura de nou al cor de les ciutats, com una manera de recuperar el seu lloc com a element central de totes les coses.
