MALALTIES DEL SEGLE XXI
Societat 23/02/2011

Quan volar lluny pot ser perillós per a la salut

Lara Bonilla / Thaïs Gutiérrez
3 min

Quan només havien passat unes hores des de la mort del cuiner Santi Santamaria a Singapur, un missatge al Twitter associava aquesta mort i les del cap de l'Oficina Antifrau, David Martínez Madero, i l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán amb el síndrome de la classe turista (SCT). És impossible saber-ho sense una autòpsia i sense entrar en el terreny de l'especulació. El que sí que és cert és que passar moltes hores assegut en un avió no és només incòmode, sinó que també pot suposar un risc per a la salut. És el que es coneix com la síndrome de la classe turista -o trombosi venosa profunda en el seu nom clínic-, una patologia que afecta les persones que realitzen viatges llargs, especialment en avió.

Una realitat acceptada

L'any 2000, la mort d'Emma Christofferson després d'haver realitzat un vol de vint hores des d'Austràlia va encendre totes les alarmes. La jove, de 28 anys, va morir a conseqüència d'una trombosi pulmonar provocada per les moltes hores que havia passat sense moure's dins de l'avió. Les companyies aèries van deixar llavors de negar una evidència: la SCT existeix. L'Organització Mundial de la Salut va encarregar llavors un estudi que va concloure que "la trombosi relacionada amb els vols en avió constitueix un important problema de salut pública". Afecta quatre de cada mil viatgers que han realitzat un vol de més de quatre hores. El risc es multiplica quan s'agafen molts avions en un període curt de temps.

Les persones més propenses són les que tenen factors de risc previs com antecedents de trombosi, problemes de circulació i varius. Altres grups de risc són els obesos, les embarassades, les dones que prenen anticonceptius i les persones de més d'1,90 metres i menys d'1,60 m, ja que acostumen a tenir més problemes per recolzar les cames correctament. És per això que els experts recomanen anar al metge abans d'agafar un vol per avaluar si hi ha factors de risc. Si són importants, cal punxar-se heparina, i si són moderats, n'hi ha prou amb moure's sovint per l'avió. "En tot cas, sempre és convenient prendre precaucions", diu el doctor Francesc Casals, especialista en trombosi de l'Hospital Clínic. Ell ho resumeix així: "El problema és que el cos humà no està preparat per passar de cop de 0 a 5.000 m. La majoria ens compensem perfectament, però n'hi ha que no, i aquests són els que han d'anar amb més compte". L'Alexandra Serret n'és una. Ella va patir fa un any una trombosi en un braç. Ara cada cop que agafi un avió ha d'evitar estar asseguda molt temps en la mateixa posició. Si el vol és llarg, s'ha d'injectar un anticoagulant.

Els símptomes d'una trombosi venosa són dolor i inflamació de la cama, que també pot augmentar de temperatura i envermellir-se. Quan la trombosi es complica amb una embòlia pulmonar, apareixen problemes per respirar, dolor al pit o ofecs i un quadre de xoc que pot portar a la mort. Aquests símptomes poden aparèixer durant el vol, tot i que no és habitual, o en els dies posteriors al viatge. Des de fa uns anys, les companyies aèries ja han anat introduint en els seus consells de seguretat als passatgers les recomanacions bàsiques per evitar la SCT. És el cas de Singapur Airlines, la companyia que té el vol més llarg del món: Nova York-Singapur, que dura 18 hores. Carlos Arsequell, directiu de la companyia, assegura que les incidències en els avions són una excepció. "Cada dia volen milers de milions de persones i no passa res", assegura. "Si els passatgers segueixen les nostres recomanacions de moure's, beure aigua i fer estiraments, no passa res", diu.

stats