BARCELONA

El vòlei inunda les platges de Barcelona

Els jugadors instal·len xarxes i monopolitzen l’espai

La sorra entre els dits, el sol a l’esquena i la pilota a punt de passar a l’altra banda de la xarxa. Aquesta és una de les escenes habituals que es viuen a Barcelona tan bon punt la calor comença a treure el cap. Al litoral barceloní hi ha 13 pistes públiques, però cada vegada més jugadors s’instal·len sobre la sorra amb xarxes pròpies, fins al punt que els caps de setmana el vòlei monopolitza bona part de l’espai disponible.

“Aviat serà un problema, si no es fa res”, comenta un agent de la Guàrdia Urbana que s’ho mira des de la platja del Bogatell, una de les més populars per a la pràctica d’aquest esport, juntament amb la platja d’Icària. Les xarxes cada cop ocupen més espai i la platja queda petita. Segons l’Ajuntament de Barcelona, no hi ha cap normativa que prohibeixi la instal·lació de xarxes a la platja, “com tampoc es prohibeix jugar a pales o a futbol”. “Si la instal·lació de les xarxes no comporta un conflicte amb la resta d’usuaris no hi ha cap problema. Si hi ha algun problema de convivència, la Guàrdia Urbana demana que es retiri, no tant amb intencionalitat sancionadora sinó en pro de la bona convivència”, detallen a l’ARA fonts del consistori.

"Hi ha pocs catalans"

Pablo Fuertes, jugador habitual de vòlei, explica que en els últims estius ha vist créixer el nombre d’aficionats a aquest esport a les platges de Barcelona. Com aquest jugador, molts recorren a les xarxes socials per trobar altres companys i quedar a la platja. En fòrums com Amigosbarcelona.com està ple de missatges de persones que busquen grups de vòlei per trobar-se els caps de setmana. La majoria són estrangers o residents de l’estat espanyol que viuen a Barcelona i troben en aquest esport una manera de conèixer gent quan acaben d’arribar. “Hi ha pocs catalans”, explica el Pablo, que és valencià i va arribar a Barcelona ara fa dos anys per emprendre una start-up de teràpies naturals. “Molts dels jugadors acaben formant grups d’amics, o fan quedades per fer també altres coses, com ara anar al cine”, assenyala.

Els jugadors tenen majoritàriament entre 18 i 35 anys. Els dies més populars entre els jugadors per desplegar-se a la platja són els caps de setmana, i els amateurs hi solen ser entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda. “ Els professionals venen o ben d’hora al matí o al vespre, quan ja no toca tant el sol i poden jugar amb tranquil·litat”, detalla el Pablo. La majoria dels usuaris solen portar-se la xarxa de casa. “Ara gairebé tothom va amb la xarxa de Decathlon; les públiques són bastant dolentes i si arribes tard segurament et quedes sense”, explica. Les pistes públiques es regulen segons el pla d’usos del litoral de l’Ajuntament de Barcelona, que està acordat amb la Generalitat. Així i tot, és l’Àrea Metropolitana qui s’encarrega d’instal·lar els pals i les xarxes. En opinió del Pablo “són massa altes i els remats no es poden fer bé”. Ara ell utilitza les públiques, però si veu que el grup de quedades funciona, en compraran una entre tots. “Val 80 euros, però si el grup és estable ens surt a compte”, afirma. Els jugadors també tenen un rànquing de les millors platges: la del Bogatell i la d’Icària. La de la Barceloneta, on la sorra és més dura, és “per als que arriben tard”.

Més continguts de