La 'Voyager 1' fa història després d'abandonar el Sistema Solar

BarcelonaLa 'Voyager 1' s'ha convertit en el primer objecte fet per l'home que ha abandonat el Sistema Solar per endinsar-se en l'espai obert. Fa 35 anys que aquesta sonda va abandonar la Terra i encara viatja, incansable. La 'Voyager 1', un autèntic prodigi de la ciència, va iniciar el seu viatge en una època sense les innovacions tecnològiques dels nostres dies. Malgrat tot, ha aconseguit una autèntica proesa: no només fer un llarguíssim viatge, en termes d'anys i d'espai, sinó arribar més lluny que cap sonda.

La NASA ha confirmat que les proves magnètiques permeten afirmar amb seguretat que la nau no tripulada ha creuat la frontera que separa el Sol, els planetes del sistema solar i el vent solar de la resta de la galàxia.

"En sortir de l'heliosfera i establir-se als mars còsmics entre les estrelles, la 'Voyager' s'ha unit a altres recorreguts històrics de l'exploració, com la primera circumnavegació de la Terra o els primers passos a la Lluna", ha dit Ed Stone, el cap científic de la missió. "Som en una nova regió de l'espai, on mai abans no hi ha hagut res", ha afegit. El mes de març, estudis científics publicats a la prestigiosa revista 'Science' i recollits per la NASA ja coincidien a apuntar que la sonda estava a punt de creuar l'última frontera, com es pot veure al vídeo que acompanya la notícia.

Segons la NASA, la 'Voyager 1' està actualment a 18.800 milions de quilòmetres de la Terra.

La zona per on viatja ara és una regió plena de turbulències. Ja fa nou anys que avança per aquesta zona, en els confins del nostre sistema. Es tracta d'una regió que delimita el Sistema Solar i el separa de la resta de l'Univers.

A 17 quilòmetres per segon, la 'Voyager 1', que va deixar la Terra el setembre del 1977, viatja amb un disc de coure on hi ha tota mena de sons i imatges per explicar com som els humans i com és la vida a la Terra. Una mena de targeta de visita per a possibles trobades amb altres éssers vius. Però, a més d'aquesta informació, la sonda també transmet dades a la Terra, un corrent d'informació que, si res no falla, no s'interromprà fins al 2025, quan se li esgoti definitivament la bateria i es perdi el contacte amb l'aparell.