PANDÈMIA

La vulnerabilitat social accelera el contagi comunitari a Salt

Salut intentarà detectar famílies amb dificultats a través dels tests a les escoles

Salt no aconsegueix doblegar la corba de contagis. El cribatge massiu que es va fer a principis de setembre i les restriccions que es van aplicar a mitjans de mes no han servit per aturar la transmissió comunitària. Segons les dades de Salut, del 2 al 8 d’octubre es van registrar 430 casos per cada 100.000 habitants -a partir de 100 es disparen les alarmes-, la positivitat de les PCR era del 13% -hauria d’estar per sota del 5%- i l’índex de rebrot era de 917, quan la línia vermella es creua a partir de 100.

“La corba de Salt està estancada amb una R [nombre de persones que contagia cada positiu] per sobre d’1, cosa que significa que té una certa tendència a continuar augmentant”, diu la investigadora del grup de Bioscomsc-UPC Clara Prats. La científica recalca que les dades mostren que la situació epidemiològica és “molt complicada”: “Només amb l’estadística no es pot saber, però és possible que s’hagin de combinar mesures de caràcter més social per ajudar a abaixar la corba”.

A tocar de Girona, i amb més de 31.000 habitants, Salt és un municipi amb una alta densitat poblacional, concentrada principalment als barris del centre, que és on viuen també les persones amb les rendes més baixes. A més, és una de les poblacions amb més diversitat cultural: un 39% dels saltencs són d’origen estranger i provenen d’una setantena de països diferents. Aquesta heterogeneïtat es reflecteix als seus carrers, els quals, especialment els caps de setmana, bullen d’activitat: famílies amb nens petits jugant, adolescents comentant l’última jugada i vianants que es paren a saludar uns coneguts que troben per casualitat.

Realitats complexes

Un dels llocs més tranquils és el Parc de les Deveses, on Morro Dampha sol anar els diumenges. Ell va néixer a Gàmbia fa 45 anys i viu a Salt des del 2008. “Sé que és molt important la mascareta, les mans i la distància, però de vegades no entenc el que expliquen a la tele o tinc dubtes de què puc fer i què no”, diu.

Dos bancs més enllà hi ha el Mamadou i el Bangally, de 24 i 23 anys, que conviuen amb cinc joves més. Els dos expliquen que, amb els seus amics o familiars, no se sol parlar mai del coronavirus ni saben de ningú que l’hagi passat. “Si preguntes molt, de vegades s’enfaden i et diuen: «Per què m’ho preguntes? Faig cara de tenir-lo o què?»”, diu el Bangally. En el seu cas, com que treballa en un forn, cada mes li fan una PCR, però el Mamadou no té feina i es guanya la vida amb treballs precaris que va trobant. Admet que si donés positiu no podria confinar-se perquè la seva família necessita els diners que els envia sempre que pot.

L’Ahmed, que és al parc jugant amb els nens, explica un cas pròxim: un cosí seu que s’ha quedat sense feina perquè no té papers. “Treballava en un taller, però el seu cap l’ha fet fora perquè li ha dit que, amb tots els controls que hi ha pel virus, li fa por que l’enganxin”.

De la vintena de veïns consultats de manera aleatòria al carrer Major, més de la meitat no es van assabentar del cribatge que es va fer ni de les restriccions aplicades. I tots tenen molts dubtes. “Hi ha coses que no s’entenen: si aquest virus és tan greu, per què van trigar quatre dies a donar-me els resultats de la PCR?”, es pregunta la Dolors. En canvi, per a la Noemí el problema és que “tothom passa de tot”. “I cada tarda veus aquí tot de joves, junts i sense mascareta”, afegeix.

Des de la Creu Roja, les tècniques Anna Serra i Marta Molist exposen que una part de la població de Salt viu en una situació molt vulnerable. “Moltes famílies o joves viuen en pisos ocupats, en situació irregular, i si no surten no tenen ingressos ni aliments”. L’entitat ha detectat un augment en la demanda d’ajuda i també casos de persones que, estant contagiades, han anat a la seva seu. “Ho hem sabut a posteriori, i llavors et deien que si no venien ells no tenien a qui enviar. La seva urgència és menjar, i la salut passa a un segon terme perquè no tenen les necessitats bàsiques cobertes”, conclouen.

Arribar a tothom des de l’escola

El departament de Salut ha iniciat aquest mes un test massiu als vint centres educatius per “fer un cribatge a tota la població, a través dels infants i els joves i dels seus contactes”, segons la responsable d’infermeria de l’atenció primària de l’ICS i l’IAS a Girona, Montse Canet. El procés de testeig anirà acompanyat d’un treball conjunt amb les escoles, els serveis socials, les entitats i els professionals sanitaris per incentivar que com més persones millor es facin el test i, alhora, detectar també situacions de vulnerabilitat. “S’analitzarà cas per cas per intentar cobrir les necessitats”, diu Canet.

Des de la coordinadora d’AMPES de Salt, Cèlia Pineda lamenta que les famílies s’han assabentat del cribatge a les escoles “per la premsa” i tem que, “com sempre”, les famílies més vulnerables “siguin les més perjudicades”. I posa un exemple: “Quan confinen una classe, si el nen és negatiu s’ha de quedar a casa, però els pares no tenen ni baixa laboral ni cap ajuda. I els més vulnerables no solen tenir feines en què puguin teletreballar”, recorda.