Les xarxes, una eina per combatre la impunitat

BarcelonaUn jove riu, fa un compte enrere amb les mans i agredeix una dona que en aquell moment està d’esquena. Li dóna un fort cop a les cames, i ella cau a terra de manera brusca. Una agressió gratuïta que agafa la víctima, que va acompanyada d’una altra dona, absolutament desprevinguda. El vídeo, de 32 segons, es va difondre a finals de la setmana passada i ha revolucionat les xarxes socials, fins al punt que els Mossos d’Esquadra van demanar -via Twitter- col·laboració als ciutadans que poguessin aportar alguna informació per identificar l’agressor.

Els fets van tenir lloc el diumenge 22 de febrer a les sis del matí, a la cantonada de l’avinguda Diagonal i el carrer Enric Granados de Barcelona. La dona, que va patir un esquinç, no ho va denunciar, però aquest cap de setmana, després que el vídeo es fes viral, va presentar denúncia als Mossos. “Les noves tecnologies posen de manifest fets que abans podien quedar ocults i fan més visibles comportaments dels quals abans no es tenia coneixement”, explica Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Segons fonts policials, fins al moment la col·laboració ciutadana està donant bons resultats en aquest cas. “És significatiu que els Mossos demanin ajuda. Les forces de seguretat estan fent molt ús de les xarxes, i l’incentiven, i aquest suport potencia que passin coses com aquesta”, diu l’expert en xarxes socials Òscar Coromina, professor de ciències de la comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Tamarit subratlla que aquesta col·laboració amb la policia, potenciada a través de les xarxes, és “fonamental”, tot i que pot tenir algun aspecte negatiu, com la difusió d’imatges de persones que poden afavorir “venjances personals”. “És molt difícil posar barreres a allò que funciona de manera espontània”, assegura, i afegeix que hi ha “més aspectes positius”, com la sensibilització, la conscienciació i la col·laboració. Coromina també recorda la capacitat de difusió de les xarxes, “que traspassa límits geogràfics” i que és un flux “molt difícil d’impedir”: “Està bé que estiguem veient un ús en sentit positiu, perquè també hi ha la part negativa, com l’anomenat revenge porn [penjar imatges comprometedores d’antigues parelles]”.

Els experts valoren positivament que la dona decidís finalment denunciar l’agressió aquest cap de setmana. Coromina explica que, en moltes ocasions, davant un fet delictiu els ciutadans tenen la sensació que és inútil denunciar. “El que ha passat en aquest cas, com en molts altres, és que les xarxes es converteixen en una manera de combatre aquesta impunitat”, subratlla l’expert en xarxes socials. En la mateixa línia, Tamarit afegeix que les víctimes, a vegades, no denuncien per falta de confiança i el fet de percebre un clima social de rebuig “pot animar-les a denunciar”. “Allò que pensaves que seria impossible en una nit tornant de festa a les sis de la matinada, que és localitzar la persona, resulta que és possible”, diu Coromina.

Tamarit recorda que en aquests casos també cal tenir en compte un aspecte preocupant: la difusió de la imatge de la víctima en una situació que es pugui considerar denigrant, tot i que no en aquest cas. “Cal que tant la policia com els mitjans es plantegin la difusió de les imatges o vídeos, ponderant cada cas i valorant l’impacte que pugui tenir per a la víctima”, diu el catedràtic.

Falta de lesions

Tamarit recorda que aquest tipus de conductes es qualifiquen com a falta i la pena és molt “suau”, amb un judici ràpid, fet que canviarà amb el nou Codi Penal, ja que se suprimiran les faltes. “És un problema tradicional. Els actes agressius o violents a l’Estat que no tenen conseqüències lesives ni connotacions sexuals o van associades a un robatori o delicte tenen una resposta penal molt lleu, tot i el component de violència gratuïta”, lamenta.

Els vídeos penjats a internet augmenten la indignació

Agressió al metro

El juny de l’any passat un altre vídeo va permetre identificar l’autor d’una agressió neonazi a la L1 del metro de Barcelona. A les imatges es veia com un jove d’estètica nazi -que va resultar que era menor- clavava diversos cops de puny a un noi d’origen asiàtic i l’insultava. Arran del vídeo, la víctima va presentar denúncia i els Mossos van poder detenir tres persones, entre les quals la persona que va gravar i penjar les imatges. L’autor dels fets va ingressar en un centre de menors.

Vexada al Ferrocarril

En aquest cas van ser les càmeres de vigilància dels Ferrocarrils de la Generalitat les que van gravar l’any 2007 l’agressió d’un jove a una noia menor d’edat prop de Sant Boi de Llobregat. Sergi X.M. va entrar a un vagó parlant per telèfon mòbil i li va dir al seu interlocutor que allà hi havia una “immigrant de merda”, abans de donar-li un cop al cap, pessigar-li un pit i donar-li una puntada de peu a l’espatlla.

Racisme a París

Uns aficionats del Chelsea van agredir a mitjans de febrer un home negre al metro de París abans del partit que va enfrontar el club anglès amb el París Saint-Germain. Els aficionats li van donar empentes i li van impedir entrar al metro, segons va recollir el diari The Guardian, que va explicar que, després de l’incident, els aficionats van cridar: “Som racistes, som racistes i ens agrada”. Poc després de fer-se públiques les imatges, la víctima va denunciar l’agressió.