Societat 06/10/2014

Per què van xiular als Castellers de Vilafranca al Concurs de Castells?

El món casteller refusa un 'hooliganisme' més propi dels esports de masses com el futbol que de la tradició castellera

Efren Garcia
4 min
El domàs que l'afició dels Castellers de Vilafranca desplegava després de cada castell / TJERK VAN DER MEULEN

BarcelonaEl Concurs de Castells de Tarragona és sinònim de competitivitat, rivalitat i rauxa. Segons Alfons González, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, "la rivalitat és un fet inherent al fet casteller", però a vegades es trasllada, de manera incontrolable, a les grades abarrotades d'aficionats que durant unes poques hores defensen els seus colors "amb reaccions més properes de l'estómac que del cap", gestos més propis dels esports de masses que de la tradició castellera.

Diumenge les ovacions cap a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, segona classificada, van intercalar-se amb els xiulets als Castellers de Vilafranca, guanyadors del certamen. Els penedesencs van pujar dalt de tot del podi per desè cop, el setè consecutiu, i això suposa una hegemonia de gairebé quinze anys. Feia molt de temps que la lluita pel primer lloc no era tan ajustada, i això va encendre un públic que va apostar per la colla aspirant. Els crits i els xiulets van repetir-se cada cop que l'afició vilafranquina desplegava un domàs gegant amb el seu escut per celebrar la seva posició provisional anunciada des de megafonia.

Quan el domini esdevé rebuig

Els Castellers de Vilafranca són els dominadors del fet casteller en gairebé tots els aspectes. La seva professionalitat a l'hora d'encarar aquesta afició ha renovat i revitalitzat el món de les torres humanes. Ells van ser els primers a implantar tres assajos setmanals i van internacionalitzar el fet casteller col·laborant amb el projecte xilè per dur els castells a les escoles i treure la gent jove dels barris marginals de Santiago del carrer. El verds han cuidat molt la seva imatge i han apostat clarament pel màrqueting, situant-se sempre davant del focus mediàtic.

Però quan el marge respecte a les altres colles és tan ampli, el domini es confon amb la falta d'humilitat i l'admiració esdevé rebuig. Un clar exemple el trobem al Concurs de 2012, quan els verds, guanyadors matemàtics del certamen, van decidir fer ús de la quarta ronda per descarregar el quatre de nou sense folre, un dels castells més difícils del món casteller. El que alguns van entendre com una exhibició de potencial, altres ho van considerar innecessari i molts van xiular una de les construccions més perfectes de la temporada. Enguany, en plena polèmica sobre si calia fer el nou de vuit amb una o amb tres enxanetes, els verds van optar per coronar-lo amb tres enxanetes, i fer-ne baixar dues mentre la tercera dibuixava dues aletes més. La seva gesta va ser àmpliament criticada tot i que suposava un domini excepcional de la força, l'equilibri, el valor i el seny.

Josep Cabré, president dels Castellers de Vilafranca, es preguntava avui, encara indignat: "Val la pena? Tots som persones normals, jo no sóc un Messi, nosaltres assagem dilluns, dimecres i divendres per guanyar el concurs i hi anem sempre amb la mateixa il·lusió". Molts vilafranquins van tornar a casa amb mal regust de boca. Pel seu president "el moment més trist va ser quan va caure el tres de deu", ja que els xiulets com a resposta a l'anunci de la seva primera posició van esclatar quan encara s'estava assistint alguns castellers ferits en el despenjament del castell. "Amb la Vella som rivals, som castellers, però fora de plaça també som amics", afirma mentre justifica que el problema no és entre les colles sinó en les aficions.

Els vilafranquins defensen que l'ambient és a les grades i que el problema no és el desplegament del seu domàs. "La Jove de Tarragona va fer un mosaic amb els seus colors. Si nosaltres en féssim un segurament ens xiularien igual", defensa Cabré, i denuncia que si l'ambient hostil segueix arribarà un moment que potser es plantegin la seva participació al Concurs.

L'esportivització amenaça l'essència castellera?

Manel Urbano, líder de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, va protagonitzar diumenge un dels gestos de la jornada quan, en baixar del seu intent desmuntat de quatre de nou sense folre, i ja sense possibilitat de guanyar el concurs, va girar-se cap a la ubicació dels Castellers de Vilafranca per aplaudir-los i reconèixer-los com a justos guanyadors. Per Urbano, l'escenari tarragoní incrementa les sensacions a flor de pell que desperten els castells. "A diferència d'altres actuacions, el fet que les grades estiguin en la posició d'un estadi de futbol, i que sovintegi gent que si hagués d'estar tres hores dreta en una plaça normalment no hi seria, fa que aquest dia tingui una similitud amb alguns actes esportius" on és habitual aquesta actitud a les grades. Al Concurs, però, "les colles són a la plaça i els xiulets vénen de dalt".

Responsables de diferents colles castelleres coincideixen a opinar que el comportament dels castellers al Concurs acostuma a ser correcte. De fet, l'expansió del certamen casteller, que ha obert les portes a un total de quaranta-una formacions i ha unit esforços amb el Concurs de Torredembarra, així ho ha tornat a demostrar aquest cap de setmana. La jornada de dissabte va ser un exemple de cooperació entre colles i diumenge membres d'una gran multitud de formacions que no hi prenien part fan enfundar-se una samarreta amb els colors de les colles presents per donar un cop de mà.

Ja fa molts anys que no es xiulen els castells d'altres colles i molt menys les caigudes, però segons Albert Grau, excap de colla i expresident de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, potser és el moment de fer "pedagogia interna perquè el públic vagi en pro dels èxits de la seva colla i no en contra dels altres". Grau no és partidari de coartar els aficionats però creu que "xiular hauria de quedar fora del context d'una actuació castellera. No és tolerable per molt que hi hagi coses que no t'agradin. El fet de xiular et deixa totalment sense arguments". "Des de fa uns anys, s'està produint un acostament a posicions semblants a les del futbol i això no agrada en general al món casteller". Grau recorda que "a la zona més tradicional no era costum", tot i que reconeix que la dinàmica del fet casteller està fent que aquest comportament s'estigui encomanant.

Alfons González, president de la Coordinadora de Colles Castelleres, creu que s'ha de "fer un esforç perquè hi hagi joc net" i que campanyes com les de la FIFA per promoure el 'fair play' "s'imposin en el món casteller". "La rivalitat no consisteix a faltar el respecte als teus competidors".

stats