CASTELLS

Per què van xiular als Castellers de Vilafranca al Concurs?

El món casteller rebutja aquestes actituds, més pròpies del futbol

“La rivalitat és inherent al fet casteller”, afirma Alfons González, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Aquesta rivalitat, però, de vegades es trasllada, de manera incontrolable, a les grades farcides d’aficionats que durant unes hores defensen els seus colors “amb reaccions més pròpies de l’estómac que del cap”. Els xiulets que van rebre els Castellers de Vilafranca al Concurs de Castells de Tarragona van cridar molt l’atenció, però no són una sorpresa per als aficionats a aquest món. Els penedesencs van guanyar per setena vegada seguida, i això suposa una hegemonia de gairebé quinze anys. Feia molt de temps que la lluita pel primer lloc no era tan ajustada, i això va encendre un públic que va apostar per la colla aspirant, la Vella de Valls. Els crits i els xiulets van repetir-se cada vegada que l’afició vilafranquina desplegava un domàs gegant amb el seu escut.

Quan el domini esdevé rebuig

Els Castellers de Vilafranca són els dominadors del fet casteller en gairebé tots els aspectes. La seva professionalitat a l’hora d’encarar aquesta afició ha renovat i revitalitzat el món de les torres humanes. Els verds han cuidat molt la imatge i han apostat clarament pel màrqueting, situant-se sempre davant del focus mediàtic. Però quan el marge respecte a les altres colles és tan ampli, el domini es confon amb la falta d’humilitat i l’admiració esdevé rebuig. Un clar exemple el trobem en el Concurs del 2012, quan els verds, guanyadors matemàtics del certamen, van decidir fer ús de la quarta ronda per descarregar el quatre de nou sense folre, un dels castells més difícils. El que alguns van entendre com una exhibició de potencial, altres ho van considerar innecessari i molts van xiular-los.

Josep Cabré, president dels Castellers de Vilafranca, es preguntava avui, encara indignat: “Val la pena? Tots som persones normals, jo no sóc un Messi, nosaltres assagem dilluns, dimecres i divendres per guanyar el concurs i hi anem sempre amb la mateixa il·lusió”. Molts vilafranquins van tornar a casa amb mal regust de boca. Pel seu president, “el moment més trist va ser quan va caure el tres de deu”, ja que els xiulets com a resposta a l’anunci de la seva primera posició van esclatar quan encara s’estava assistint alguns castellers ferits en el despenjament del castell. “Amb la Vella som rivals, som castellers, però fora de plaça també som amics”, afirma mentre justifica que el problema no és entre les colles, sinó en les aficions. Cabré assegura que si segueix l’ambient hostil arribarà un moment que potser es plantejaran la seva participació al Concurs.

Contaminació de l’esport

Manel Urbano, líder de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, explica que l’escenari tarragoní incrementa les sensacions a flor de pell que desperten els castells. “El fet que les grades estiguin en la posició d’un estadi de futbol fa que aquest dia tingui una semblança amb alguns actes esportius” on és habitual aquesta actitud a les grades. Al Concurs, “les colles són a la plaça i els xiulets vénen de dalt”.

Ja fa molts anys que entre els castellers no es xiulen els castells d’altres colles, i encara menys les caigudes, però, segons Albert Grau, excap de colla i expresident de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, potser és el moment de fer “pedagogia interna perquè el públic vagi a favor dels èxits de la seva colla i no en contra dels altres”. Grau no és partidari de coartar els aficionats, però creu que “xiular hauria de quedar fora del context d’una actuació castellera”. “Des de fa uns anys s’està produint un acostament a posicions semblants a les del futbol, i això, en general, no agrada al món casteller”, conclou Grau.