OLOT.El fiscal demana 194 anys de presó per al zelador del geriàtric La Caritat d'Olot Joan Vila, que va confessar que havia mort 11 interns entre l'agost del 2009 i l'octubre del 2010. El fiscal reclama 22 anys de presó per tres dels assassinats -perquè considera que Vila va actuar amb "acarnissament" en subministrar-los productes tòxics com lleixiu-, i 16 anys pels altres vuit, a qui va matar amb un còctel de medicaments o injectant-los insulina. També sol·licita que indemnitzi els familiars dels ancians amb 530.000 euros, una quantitat que haurà de pagar el geriàtric o l'asseguradora si l'acusat és insolvent.
El zelador, que és a la presó de Figueres a l'espera que el jutgin, va ser detingut l'octubre del 2010. El cas es va destapar el 18 a la matinada, quan l'Hospital Sant Jaume d'Olot va detectar que la seva última víctima, Paquita Gironès, de 85 anys, tenia diverses cremades a la boca que era impossible que s'hagués provocat ella perquè tenia molts problemes de mobilitat. L'endemà el mateix zelador va confessar que l'havia mort fent-li beure lleixiu amb una xeringa. Un mètode que també va utilitzar amb Sabina M., morta el 12 d'octubre del 2010 als 88 anys, i Montserrat G., assassinada el 16 d'octubre del 2010 als 88 anys. La ingesta de càustics va provocar "un gran patiment" a les ancianes, assegura el relat del fiscal.
Segons l'escrit, el mètode que va utilitzar en la majoria de casos va ser el còctel de barbitúrics i fàrmacs. Així van morir Montserrat C. (25 de setembre del 2010), Joan C. (19 de setembre del 2010), Lluís S. (21 d'agost del 2010), Carme V. (11 de juliol del 2010), Teresa P. (14 de febrer del 2010) i Rosa B. (29 d'agost del 2009). Les altres dues ancianes, Francisca M. i Isidra G., que eren diabètiques, van morir (el 19 d'octubre del 2009 i el 28 de juny del 2010) per una sobredosi d'insulina.
Atenuant de confessió
El fiscal assegura que en tots els casos l'acusat confés "s'aprofitava del fet que les víctimes eren persones d'edat avançada, amb mobilitat reduïda i que estaven soles a l'habitació". Nega que Vila tingués un trastorn mental i que actués per estalviar patiment a les víctimes. El que sí que reconeix l'escrit és l'atenuant de confessió. El zelador va fer una declaració voluntària el novembre del 2010 i va reconèixer els crims.
