El zelador d'Olot està "penedit" i "estimava" els avis que va matar, segons el seu advocat

GironaLa defensa de l'assassí en sèrie d'Olot assegura que l'acusat "està penedit" d'haver comès els 11 crims. El seu lletrat, Carles Monguilod, ha explicat abans de l'inici del judici que, en el moment dels fets, Joan Vila creia que "no feia res de dolent". "Ell encara diu que els estimava i que ho va fer per ajudar-los", ha explicat Monguilod.

Determinar si Vila tenia una alteració psíquica serà una de les claus del judici. Les acusacions particulars creuen que el zelador sabia què feia i va decidir matar els avis, i, en alguns casos, els va provocar molt patiment. Els lletrats de les famílies creuen que la defensa posa en dubte la salut mental de Vila perquè és "l'única sortida" per evitar una condemna de més de 150 anys. De fet, la fiscalia en demana 194, i l'acusació particular, 202.

La versió de la defensa

Segons el lletrat de la defensa, des que va ingressar a la presó, el zelador del geriàtric la Caritat d'Olot "ha pres consciència" del que va fer al llarg dels anys 2009 i 2010, quan va matar 11 interns del centre on treballava. Monguilod ha explicat que ara "sap" que el que va fer no estava bé i n'està "penedit". "Ell em diu que no hi ha dia que passi que no hi pensi", ha explicat el lletrat, que ressalta que Joan Vila sempre ha assegurat que "estimava molt" els avis.

Monguilod sosté que Joan Vila tenia una alteració psíquica que el feia creure que el que feia "no era dolent". "Ell entenia que era un acte bo, una bona conducta", ha explicat el lletrat a les portes del Palau de Justícia de Girona. Per això, la defensa demana que li apliquin un eximent complet i que el condemnin, com a màxim, a 20 anys de llibertat vigilada, sota control psiquiàtric.

La versió dels familiars de les víctimes

Les acusacions particulars, que representen les famílies de les víctimes, creuen que no hi ha cap informe pericial que avali la tesi de la defensa. "L'única opció que té la defensa és argumentar que l'acusat té algun tipus de patologia mental", ha afirmat el lletrat de cinc famílies, Rafel Berga, que sosté que és "indubtable" que Joan Vila va cometre 11 assassinats, alguns dels quals van causar molt de patiment a les víctimes.

"No hi ha dubte que l'acusat sabia que el que feia era una il·legalitat, perquè ho amagava i feia el possible per no ser descobert", ha afirmat Berga, que ressalta que Joan Vila "era una persona orientada que distingia perfectament el bé del mal".

La versió del fiscal

El fiscal, Enrique Barata, demana una condemna global de 194 anys de presó pels 11 assassinats, tres dels quals amb acarnissament.

Segons el fiscal, Vila utilitzava tres mètodes. El que va fer servir en la majoria dels casos va ser un còctel de barbitúrics i fàrmacs. "Triturava i mesclava una sèrie de medicaments, tipus psicofàrmacs, els mesclava amb aigua i els feia prendre a les víctimes", recull el relat del fiscal.

Amb aquest mètode, va acabar amb la vida de Montserrat Canalias (morta el 25 de setembre del 2010), Joan Canal (de 94 anys, mort el 19 de setembre del 2010), Lluís Salleras (de 84 anys, mort el 21 d'agost del 2010), Carme Vilanova (de 80 anys, morta l'11 de juliol del 2010), Teresa Puig (de 89 anys, morta el 14 de febrer del 2010) i Rosa Baburés (de 88 anys, morta el 29 d'agost del 2009).

D'altra banda, en dos dels crims en què els ancians eren diabètics, el zelador va acabar amb la seva vida en injectar-los una sobredosi d'insulina amb una xeringa. Això va passar, segons sosté el fiscal, amb les internes Francisca Matilde Fillol (morta el 19 d'octubre del 2009) i Isidra García (de 85 anys, morta el 28 de juny del 2010 a la matinada).

A l'hora de cometre els tres darrers crims, abans no el detinguessin, Joan Vila va canviar de mètode. Aleshores –indica el fiscal– el zelador va provocar "greus patiments" a les víctimes, perquè els va fer beure lleixiu o bé, amb l'ajuda d'una "xeringa de grans dimensions", els va injectar àcid desincrustant a la boca.

Tal com recull l'escrit, amb aquest mètode, Vila va matar tres internes: Sabina Masllorenç (de 88 anys, morta el 12 d'octubre del 2010), Montserrat Guillamet (de 88 anys, morta el 16 d'octubre del 2010) i Francisca Gironès (de 85 anys, morta el 18 d'octubre del 2010 a la matinada).

En tots aquests casos, la ingesta de càustics va provocar "tos, vòmits i convulsions" a les ancianes, que van morir després d'un "gran patiment", com recull l'escrit. Per això, el fiscal afegeix a aquests assassinats l'agreujant d'acarnissament.

El jurat, triat

El judici ha començat aquest dilluns al matí amb la tria del jurat, que estarà format per cinc homes i quatre dones. La vista comença aquesta tarda, a les quatre, amb la declaració de Joan Vila, l'acusat. Està previst que el judici duri dues setmanes.