MÉS, contra la privatització del port de Cala Bona
Convoquen una reunió per informar usuaris, veïns i empresaris del nucli costaner de la mobilització
Cala BonaMÉS per Mallorca es comença a mobilitzar contra la privatització del port de Cala Bona, per a la qual el Govern balear ja ha fet la primera passa amb l’inici del seu expedient, anunciat dilluns. L’Executiu ha iniciat els tràmits sense esperar que s’aprovi la modificació de la Llei de ports que, com està plantejada, obrirà les portes a la gestió privada dels molls “sense tenir en compte els usuaris”, segons denuncià ahir el diputat David Abril.
La primera iniciativa que es durà a terme en l’àmbit local serà una reunió el proper 6 de juny, a la qual estan convocats tant els usuaris com els veïns i els empresaris del nucli costaner. “Hem d’anar tots a l’una”, digué el portaveu del grup a Son Servera, Joan Massanet. Per altra banda, també se sol·licitarà la convocatòria d’un ple extraordinari perquè l’Ajuntament s’hi posicioni.
Nova legislació
Segons denunciaren ahir els econacionalistes, la privatització dels ports tindrà conseqüències, com nous projectes d’ampliacions i pujades de preus dels amarraments. Abril posà l’exemple recent del moll de Calanova, on les tarifes s’han triplicat i molts usuaris han hagut de treure la barca de l’aigua. El diputat alertà que amb la nova legislació es corre el risc d’acabar amb el caràcter dels ports tradicionals de Balears, integrats en l’entorn. De retruc, això també afectarà el sector turístic. En el cas de Cala Bona, on el perfil és el del turista familiar, la modificació del paisatge pot ser negatiu, digué Massanet.
El canvi legislatiu que aplana el camí cap a la privatització el trobam en els articles 13.1. i 14.1 de la llei. El primer avantposa els plans d’ús i gestió de cada port per sobre de “qualsevol altra norma o instrument urbanístic o d’ordenació territorial”. El segon especifica que aquests plans d’usos poden ser d’iniciativa particular i no preveu que s’hagi de passar per cap tràmit d’informació pública.
“Qualsevol iniciativa privada pot anar a Ports, presentar una proposta i aconseguir una concessió per trenta anys”, digué Abril. “Ens han pres el pèl”, rematà. En teoria, la modificació legislativa s’havia de dur a terme per temes tècnics, com la implantació d’un pla d’usos i serveis per a cada port, però s’ha aprofitat per afegir que la iniciativa privada és la que pot presentar aquests plans d’usos. El termini per presentar-hi esmenes acabà la setmana passada i es preveu que dimarts es comenci a debatre al Parlament.
El port de Cala Bona és de dimensions reduïdes i integrat en la zona del passeig Marítim. Té 192 amarraments, 20 dels quals són per a transeünts. Les barques que en fan ús són sobretot d’esbarjo, tot i que encara n’hi ha alguns de pescadors. Bona part d’aquests amarraments estan ocupats per llaüts. Actualment, és un dels 13 ports de gestió directa que hi ha a les Illes.
Abril diferencià ahir la privatització de les concessions als clubs nàutics, amb què funcionen molts ports, a les que considerà de gestió més social.
