LA PINTURA de Joaquim Sorolla és molt més que les quatre pinzellades que jo en pugui donar aquí. Si, a més, ens aturam a contemplar les obres que s'exhibeixen al CaixaForum Palma, "Sorolla. El Color del mar", hauria d'estendre'm centenars, potser milers de línies per poder transmetre tot allò que el pintor fou capaç d'expressar sobre les teles, els cartrons o les petites taules.
El mar no ho és tot en Sorolla, però tot Sorolla sí que es troba al seu tractament del mar, en les aigües calmades o enfurides, en les roques banyades per la corrent marina i també en les figures que situa a les platges o als trencaones. Sobretot, en la mar, perquè al pintor aquest medi de correntia permanent li permetia desenvolupar amb extraordinària destresa una pinzellada ràpida i enèrgica. Ho veureu a les grans teles de la mostra, però sobretot, ho veureu i passareu gust de veure-ho a unes petites taules i cartons que, més enllà que per al pintor fossin notes preses al vol, són tan completes, tan plenes com les grans obres.
Mentre recorria cada una de les més de 60 pintures de l'exposició, vaig posar vàries vegades en pràctica la recomanació que se sol fer especialment per a la contemplació de les obres impressionistes. Situats a una distància prudent davant el quadre, tancam un ull i sobre l'altre feim un cercle amb la mà com si aquesta es convertís en una part d'uns prismàtics. Enfocam el cercle de la mà cap als detalls de l'obra que més ens interessen (uns vaixells sobre la platja, unes figures només esbossades o les faldes blanques d'una dona) o anam recorrent el quadre poc a poc. Veurem com el detall enfocat guanya sentit, forma i força.
Amb el conjunt de l'obra, el pintor ens havia transmès una impressió. Si ens hi fixam, tot es convertirà en una realitat. El dia és gris a Sant Sebastià, bufa el vent, la mar s'enlaira i la gent al trenca ones té fred. El valor d'unes pinzellades.
