Radiografia política de Cornellà, en Pdf
És la gran reserva del PSC al Baix Llobregat. El gran tòtem que es va mantenir pràcticament intacte l’any 2011, malgrat el declivi del tripartit, i que va resistir en nombre de vots fins i tot durant la desfeta de la formació a les eleccions catalanes del 2012. El Cornellà d’Antonio Balmón s’ha mantingut per ara aliè a les crisis que travessen els socialistes. Va heretar la majoria absoluta d’un José Montilla que la va consolidar bé l’any 1987 i que ell ha sabut conservar, però ara el repte del 24-M és seguir mantenint aquesta supremacia. Ho aconseguiran? L’oposició en bloc espera que no. Ningú qüestiona que el PSC es tornarà a imposar sobradament a les urnes, però l’objectiu és que almenys s’obri una escletxa que l’obligui a pactar amb altres partits, un escenari que es pot produir fàcilment amb la irrupció de noves formacions al ple.
Balmón té, a hores d’ara, 14 dels 25 regidors del consistori i encara es podria permetre el luxe de perdre’n un per seguir mantenint la majoria. Entre ell i Montilla han sabut construir una hegemonia entre el perfil majoritari de veïns de Cornellà. Han sabut marcar un perfil propi que, en el cas de Balmón, s’ha caracteritzat per fer bandera de les polítiques socials. Durant el mandat, la seva figura ha destacat perquè és un dels dirigents més contundents del PSC contra el procés sobiranista i més bel·ligerant contra el sector crític del seu propi partit. Però també perquè és, fins i tot en contra del criteri de molts dels seus companys del PSC, un defensor d’estudiar l’impacte del projecte Eurovegas quan es plantejava que es fes al Parc Agrari del Baix Llobregat. Argumentava aleshores que la prioritat era poder crear llocs de treball i revifar l’economia de tota una comarca especialment castigada per la crisi econòmica i l’atur. A Cornellà, en concret, hi ha un 17% d’aturats. “Mai ens va arribar una proposta concreta d’Eurovegas”, defensa Balmón, que subratlla que no es podia posicionar sobre un projecte que mai es va acabar de definir.
De fet, la lluita contra la pobresa i l’exclusió social han sigut el leitmotiv del govern de Balmón, que s’ha esforçat a deixar clar que en aquests moments el procés sobiranista no és la prioritat del país. Considerat un dirigent propici als pactes (per exemple amb CiU en la gestió de l’Àrea Metropolitana), malgrat que és de formes i discurs contundent, durant aquest mandat va aconseguir un acord de govern amb ICV-EUiA per consensuar mesures i iniciatives per pal·liar els efectes de la crisi i reforçar els serveis públics. Una d’aquestes mesures va ser invertir dos milions d’euros en plans d’ocupació que han permès contractar 500 persones en aquest últim any i un total de 1.200 en els últims tres anys.
Mantenir i ampliar ajuts
El teixit associatiu i el moviment veïnal reconeix l’esforç del consistori per mantenir els serveis socials. De fet, asseguren que l’Ajuntament ha compensat i fins i tot ampliat els ajuts que la Generalitat retallava. El govern municipal detalla que ha triplicat la despesa social, un fet que ha provocat que Balmón sigui ben valorat pel teixit associatiu, al qual ha fet partícip, en bona part, de les decisions a l’hora de decidir la despesa. De fet, l’alcalde presumeix d’haver pogut consolidar una aliança ciutadana amb 39 entitats per garantir els serveis socials, una taula d’acords en la qual també s’han assegut, segons diu, ERC i CiU, a més d’ICV-EUiA.
La vocació dels ecosocialistes seria ser clau en la governabilitat de la ciutat de la mateix manera que ho va ser el PSUC abans del 1987. El tàndem Arnau Funes i Sergio Gómez, juntament amb dos regidors més, ha consolidat un espai a la ciutat que caldrà veure fins a quin punt es veu amenaçat o no per la concurrència d’altres formacions d’esquerres. La coalició se sent molt forta, de manera que, a diferència de Barcelona, es presenta al marge de Cornellà en Comú. De fet, aquesta plataforma ha tingut disputes internes, fins a tal punt que ICV-EUiA ha acabat sumant a la seva llista persones vinculades a Podem. El fet que la CUP no es presenti fa que aquesta nova candidatura en pugui atreure el votant potencial o ciutadans fins ara abstencionistes, a més de recollir suports de desencantats amb altres partits d’esquerres.
Per primera vegada, ERC pot dir que presenta candidatura a tot el Baix Llobregat i, en el cas de Cornellà, ho fan amb l’expectativa d’aconseguir la representació que van perdre. Encapçala la llista Raquel Albiol, que té dos punts forts en aquesta pugna electoral: la bona inèrcia dels republicans a escala nacional i la notorietat que ha acumulat sent una de les cares més visibles de la plataforma Aturem Eurovegas. El vot sobiranista estarà disputat amb CiU, que amb dos regidors té una presència dèbil que caldrà veure si aconsegueix mantenir. Hi ha qui apunta, fins i tot, que no seria descartable que finalment es quedessin sense representació.
Oposició dèbil
Sigui com sigui, el PP és a hores d’ara, i a anys llum dels socialistes, la segona força a la ciutat amb cinc regidors. No només no té grans expectatives de poder fer ombra al partit de govern, sinó que també es veu amenaçat per Ciutadans. Els conservadors, fins ara primera força de l’oposició, són vulnerables. És per això que, conscient que el candidat de Ciutadans Jorge García farà un discurs contra els partits esquitxats per la corrupció, el PP cornellanenc, que aquest cop encapçalarà Daniel Serrano, s’emmiralla en el “model d’èxit” de Xavier García Albiol a Badalona i fa bandera de la regulació de la immigració i del combat contra la inseguretat i l’incivisme en la campanya. En el punt de mira hi ha el barri de Can Femades, que concentra una zona d’oci nocturn que ha generat polèmiques.
Però pel flanc dret encara hi ha dues formacions més en disputa. D’entrada, la Plataforma per Catalunya, que l’any 2011 es va quedar a un grapat de vots d’obtenir cadira al ple de l’Ajuntament. També ho intentarà UPyD, que pot quedar totalment eclipsada per l’embranzida que porta el partit que lidera Albert Rivera a escala nacional.
Els partits majoritaris a la ciutat tenen assumit que el fet que hi hagi més candidatures que es presenten els acabarà passant factura i que el 24-M s’acabarà traduint en una cessió de regidors cap a les noves forces que irrompin. Això sí, caldrà veure a qui li toca més el rebre. Però ningú dubta que la batuta la seguirà portant el PSC i que el projecte Balmón seguirà obrint-se pas. Fins ara, la prioritat de l’alcalde socialista va ser “recuperar la dignitat” de la ciutat davant una crisi que ha sacsejat la ciutadania tot garantint els serveis socials. Ara, però, assegura que toca “consolidar” la tasca feta i anar més enllà. I, per molt excèntric que soni, en el pròxim mandat l’alcalde socialista té entre cella i cella “convertir Cornellà en un gran parc natural”. Això es resumeix a recuperar espais verds i d’ús exclusiu per als ciutadans.
Intentant frenar el 9-N
Cornellà no ha sigut aliè als efectes del procés sobiranista. Però el procés tampoc ha desestabilitzat un escenari polític molt consolidat entorn del PSC. “En general, el procés ha sigut un gran motor de frustració i el 9-N una presa de pèl”, considera l’alcalde, que justament va ser blanc de titulars en bloquejar que es parlés del 9-N al ple municipal i en negar-se a cedir espais municipals per fer el procés participatiu, tot al·legant que si ni tan sols la Generalitat cedia el padró ell legalment tampoc havia de moure ni un dit. Amb tot, els efectes de l’auge sobiranista es poden traduir en l’entrada d’ERC al Govern.
Sigui com sigui, Balmón és un dels alcaldes més importants que Iceta dóna per segur que seguirà mantenint. Calcula, en definitiva, que el Baix Llobregat seguirà sent el seu gran fortí i el territori on es concentren els grans barons que van agafar el control del partit al congrés de Sitges del 1994. En el fons, el reducte d’un partit que pateix, i molt, més enllà de l’àrea metropolitana i que, malgrat que resisteix, pot patir danys. Cornellà, però, es perfila com el fet diferencial del PSC el 24-M.
ANTONIO BALMÓN (PSC):
Alcalde des del 2004 i vicepresident de l’AMB, és un dels grans barons del PSC i aspira revalidar la seva majoria absoluta.
DANIEL SERRANO (PP):
Diputat del PP al Congrés, és llicenciat en dret i aspira a mantenir els seus cinc regidors a la ciutat, malgrat la irrupció de Ciutadans.
ARNAU FUNES (ICV-EUIA):
Treballador social de 38 anys i veí del Pedró, encapçala un dels partits que pot sortir reforçat, tot i els acords amb el PSC.
JORDI ROSELL (CIU):
Llicenciat en economia i ciències ambientals i nascut l’any 1984, té la difícil missió de garantir almenys els dos regidors que té ara CiU.
JORGE GARCÍA (Ciutadans):
Forma part de Ciutadans des de la seva creació i ha anat a les llistes tant a les municipals del 2011 com a les catalanes i les europees.
RAQUEL ALBIOL (ERC):
Amb 35 anys, és una històrica d’ERC a Cornellà. Ha guanyat notorietat com a cara visible de la plataforma contra Eurovegas.
VIDAL ARAGONÉS (CORNELLÀ EN COMÚ):
És advocat del Col·lectiu Ronda i professor associat de dret del treball. Reivindica la remunicipalització dels serveis.
ELS CANDIDATS
reptes
1
Guanyar espais per als ciutadans
Cornellà té molts equipaments, però un dels reptes pendents és la transformació interna del seu espai públic, basada a reduir l’ús del vehicle privat i guanyar espais de passeig per als ciutadans, així com espais verds. En els últims anys, la ciutat ha triplicat les seves hectàrees de zona verda.
2
Dues noves biblioteques
A hores d’ara, Cornellà té tres biblioteques, però per la seva dimensió té pendent construir-ne dues més: una al barri de Fontsanta i una altra al de l’Almeda. Els espais de lectura, dels quals ara es beneficien 7.000 nens, pretenen ser un element per potenciar l’educació i evitar el risc d’exclusió.
3
Potenciar el lloguer social
La creació d’un fons per llogar habitatge social que beneficiï tant propietaris com llogaters -gràcies al fet que una part se sufraga des del consistori-és una altra de les necessitats detectades a la ciutat, així com un fons perquè els joves que acabin el batxillerat amb bon expedient acadèmic puguin accedir a la universitat.
4
Contra la violència masclista
Cal enfortir les polítiques de seguretat per fer un seguiment més exhaustiu de les víctimes potencials i seguir enfortint les polítiques de prevenció.
5
Descentralitzar la gestió
Acostar la gestió municipals als ciutadans és un dels grans reptes a les grans ciutats. A Cornellà l’actual govern planteja 36 cercles de gestió que permetin als ciutadans seure en una taula per decidir juntament amb el consistori què es pot fer amb determinats espais de la ciutat.
