Cap a una ratafia cada cop més casolana

Per antiguitat, pel nombre de ratafies que s’hi presenten i pel prestigi que té la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, el concurs de ratafies casolanes que s’organitza des de la primera edició es pot considerar com el concurs més prestigiós de Catalunya. Aquest any s’hi han presentat 181 ratafies, entre les quals tres que s’han fet a Polònia, el Canadà i Mallorca, cadascuna amb una majoria d’herbes i ingredients autòctons. Com en altres edicions en què s’han presentat ratafies d’altres indrets del món, també es dona la circumstància que cap d’aquests participants és català, sinó que per diverses raons han conegut la ratafia i s’han animat a fer-ne al seu país.

Jurat d’experts

El concurs s’estructura en dues fases: en la primera, un jurat de trenta membres valora totes les ratafies i en selecciona deu, que van a la final. En la segona, decideix els guanyadors un jurat de cinc membres que canvia cada any. Enguany els escollits per formar part del jurat d’experts són Xavier Codina, de Ratafia Russet; Faustí Bosch, de Ratafia Bosch; Damià Mulà, professor de cocteleria de la Universitat de Barcelona; el catedràtic de botànica Joan Vallès Xirau, i Montse Mascaró, de la casa de licors Mascaró. Els experts puntuen les ratafies per la seva part visual -el color que tenen i si estan ben filtrades-, l’olfactiva i la gustativa, i en ponderen el grau, la dolçor i l’harmonia.

Tots els participants reben un obsequi i els deu finalistes un premi. Als tres guanyadors se’ls lliuren les garrafes d’or, plata i bronze, i a la ratafia guanyadora se l’obsequia amb l’embotellament de 200 ampolles per a la Festa del Mercat de les Herbes de la Ratafia. Al concurs s’hi presenten ratafies fetes arreu de Catalunya, encara que les comarques de muntanya tenen més tradició de fer-ne. La quantitat mínima per presentar-s’hi és mig litre.

Ratafies més de casa

Un dels objectius de la Confraria de la Ratafia és que cada vegada més els ratafiaires casolans entenguin que l’interessant és anar més enllà del fet de comprar licor d’anís, posar-hi unes desenes d’herbes i altres ingredients, i esperar unes setmanes que tot es vagi macerant.

“Animem la gent a fer-se l’aiguardent, o a comprar-lo, però que decideixi la quantitat de sucre que hi vol posar. Perquè si tothom posa la mateixa base i només canvien les herbes, el concurs es fa més avorrit, perquè totes les ratafies tenen un gust molt semblant”, explica Xavi Amat, membre de la Confraria. “És com anar a buscar una base de pizza al súper o fer-te-la tu mateix, la cosa canvia força”, afegeix.

Més enllà del concurs, la Confraria fa cada any tallers i cursos per formar ratafiaires. Aquest any n’ha fet quatre per aprendre a fer-ne i un per ensenyar com es filtra.