SI LES PREVISIONS NO FALLEN, a Igualada tornarà a guanyar CiU. Falta per saber, això sí, si tornarà a necessitar el suport d’ERC, i això dependrà de quants regidors acabi perdent un PSC, ara a l’oposició, que, després de temptejar el terreny amb Avancem, ha acabat quedant-se on era. El desconcert intern dels socialistes és clau per explicar la falta de lideratge a l’oposició, que ha adobat el terreny perquè el govern de Marc Castells s’hagi trobat amb poques pedres a la sabata durant els quatre anys de plàcid mandat.
Els successius governs de CiU van veure’s interromputs dotze anys (1999-2011) pel carisma del socialista Jordi Aymamí. Però la desfeta del tripartit (i del PSC en concret) i el fracàs del nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que l’alcalde va haver de retirar davant la frontal oposició de la resta de partits i una bona colla d’entitats locals, van canviar radicalment el mapa electoral a la ciutat fa quatre anys. D’entrada, el govern de l’Entesa, format pel PSC i ICV, es va dividir. L’aleshores cap de l’oposició, un jove Marc Castells, no va tenir problemes per aconseguir la victòria a la capital de l’Anoia i va quedar-se, de fet, a tocar de la majoria absoluta. Després d’aquells comicis, els 21 regidors de l’Ajuntament d’Igualada van quedar més repartits que mai. CiU va passar de 6 a 10 regidors, mentre que el PSC va caure de 10 a 5. El seu soci fins aleshores (ICV) va salvar un regidor. ERC va pagar també la gestió del tripartit, va perdre un representant i es va quedar amb dos. El PP va mantenir el seu doblet de regidors. I, com en quatre municipis més de la comarca, PxC va obtenir representació a l’Ajuntament, amb un regidor.
El lideratge de Castells és inqüestionable. Les enquestes de CiU i d’ERC donen per fet que els convergents guanyaran les eleccions. Amb un discret equip, però de la seva màxima confiança -el regidor d’Urbanisme, Jordi Pont, és el seu cunyat-, Castells ha anat fent-se fort, consolidant un carisma que fins i tot reconeixen els contrincants. Avesat a les xarxes socials i a la gesticulació -s’ha atribuït els esdeveniments amb l’etiqueta #marcaigualada-, compta amb l’amistat personal del coordinador general de CDC, Josep Rull, i fins i tot del president, Artur Mas. Castells sap que és un dels actius del partit de cara a la refundació que Convergència culminarà amb un congrés l’any que ve, així com un dels candidats més ben posicionats per accedir a la presidència de la Diputació de Barcelona, si CiU guanya el diputat provincial a l’Anoia. Des del 2011 Castells ja s’ocupa del departament d’Urbanisme de l’ens provincial. La pissarra del seu despatx, plena de xifres milionàries, revela l’obsessió: reduir com sigui els 61 milions d’euros de deute, si es compten les empreses municipals, com el World Trade Center i el complex esportiu de l’Infinit, que va impulsar Aymamí. Castells reivindica que s’ha reduït un 30% i que ara Igualada paga a 60 dies, en lloc de fer-ho a 270. Paradoxalment, una peça clau per redreçar la situació econòmica és el seu principal rival a les eleccions.
ERC, de soci a rival
Després d’una llarga trajectòria al consistori, el republicà Joan Torras ha decidit retirar-se (també ho ha fet l’altre regidor d’ERC) i els republicans es presenten amb una llista renovadíssima i farcida d’independents. Al final, i després de molta rumorologia als mitjans locals, el partit va escollir una cara coneguda als cercles polítics comarcals: Josep Maria Palau, que durant 12 anys ha sigut alcalde de Jorba (vuit dels quals amb majoria absoluta), un petit municipi al costat d’Igualada, la ciutat on viu i treballa. I és que Palau és un alt funcionari (ara en excedència) a l’Ajuntament del qual vol ser alcalde, on ocupa des de fa anys una plaça de tècnic de control i gestió al departament d’Hisenda. Home de partit -és membre de l’executiva d’ERC i president a la Catalunya Central-, s’ha rodejat d’un bon equip, cadascú especialitzat en un àmbit, que eclipsa la seva principal feblesa: la retòrica en públic. Amb el suport explícit de l’històric dirigent del PSC Antoni Dalmau, Palau té la difícil missió de trobar l’equilibri entre vendre’s com l’alternativa a Castells i a la vegada reivindicar l’obra de govern que, des de Joventut i Acció Social, han impulsat els dos regidors d’ERC aquest mandat.
L’única desavinença pública entre CiU i ERC va ser arran d’una moció que van presentar les JERC i que reclamava tenir accés al contracte de la concessió a Monbus, l’empresa que gestiona el polèmic servei de bus que connecta Igualada i Barcelona. La moció va rebre el suport de tots els grups, excepte CiU i PxC, que es van abstenir.
Sigui com sigui, els resultats d’ERC dependran, en bona mesura, del paper que faci el PSC. La derrota el 2011 va provocar la dimissió de Jordi Aymamí, i va agafar el timó el seu número dos, Jordi Riba, que fa 16 anys que és regidor. Amb un perfil baix, han donat suport a totes les mocions sobiranistes, des d’una a favor del referèndum i d’una posterior DUI fins a la que instava a col·locar una bandera negra amb el lema “Lliures o morts”. Les reunions amb Joan Ignasi Elena i amb la secció local d’ERC feien pensar que marxarien a Avancem, però al final s’han quedat al PSC i, tot i que han diluït les sigles en la marca Socialistes d’Igualada, els seus vots engreixaran els resultats del PSC al Consell Comarcal i a la Diputació.
El PP ha renovat el cap de llista a la força i caldrà veure si això passa factura entre el seu fidel votant. L’històric candidat Pere Calbó se centrarà en la seva tasca a la mesa del Parlament i a la direcció del partit i ha cedit a Joan Agramunt, regidor durant 16 anys, ser el candidat.
Tampoc està clar que PxC torni a treure representació. El cap de llista, Robert Hernando, s’ha convertit en l’home fort del partit després d’expulsar Josep Anglada de la direcció. Hernando s’ha vist immers en rebuscades polèmiques judicials contra Anglada, però també socials, arran del vídeo que mostrava com desenes de nouvinguts portaven aliments a una parada del partit que només en recollia “per als de casa”. PxC presenta llista en vuit municipis anoiencs.
Les noves formacions, la incògnita
Les grans incògnites electorals són el paper de les noves formacions, Solidaritat Catalana, Decidim Igualada i la CUP. Els 83 vots a les primàries del partit van catapultar el jove administrador de sistemes Darío Castañé, desconegut als cercles polítics de la ciutat, com el candidat de Decidim Igualada, que algutina ICV, Podem, Procés Constituent i Pirates, el seu partit. Els vots a Decidim sumaran al còmput d’ICV de cara al Consell i la Diputació. Tenen el repte d’almenys mantenir el regidor d’ICV. La CUP ha escollit el periodista i sociòleg Albert Mateu per liderar un projecte amb representants del teixit social de la ciutat i també s’ha fixat obtenir, almenys, un regidor. La feina de la CUP s’ha accelerat a través de l’Espai pels Somnis, el col·lectiu de joves que l’agost del 2013 van ocupar les antigues piscines del Casal. El procés judicial (encara sense resoldre) que es va obrir arran de la denúncia del bisbat de Vic, el propietari de l’edifici, va en paral·lel a la mediació de l’Ajuntament, que va acabar anunciant d’urgència la creació d’un nou espai juvenil.
I és que les aigües tranquil·les no han esquivat alguna tempesta puntual. A banda de l’Espai pels Somnis, el govern municipal ha hagut de mediar entre Igualada Comerç, l’associació de botiguers, i Rec Stores, l’empresa que organitza un outlet de primeres marques dos cops a l’any, i fer front a les crítiques pel tancament d’una llar d’infants i la proliferació de grans superfícies comercials, com un Mercadona i un Aldi, o els retrets per no haver eliminat les zones blaves ni haver portat grans inversions empresarials, dues de les seves promeses electorals.
La Mostra de Teatre, l’European Balloon Festival, els Reis, el nou campus universitari i, aquest any, excepcionalment, un núvol taronja situen al mapa una ciutat que decidirà si CiU construeix la ciutat des d’un únic Castell o necessita un Palau per fer-ho.
MARC CASTELLS (CiU):
Alcalde des del 2011, és el tercer cop que encapçala la llista de CiU. Compensa la manca d’estudis superiors amb carisma. Té 42 anys.
JORDI RIBA (Socialistes d’Igualada-PSC):
Llicenciat en polítiques i història, fa 16 anys que és regidor, tant al govern com de cap de l’oposició. Delfí de l’exalcalde Jordi Aymamí.
JOSEP MARIA PALAU (ERC):
Alcalde de Jorba 12 anys -8 amb majoria absoluta-, té dos graus, dos postgraus i un màster. És expert en gestió pública. 47 anys.
JOAN AGRAMUNT (PP):
La retirada de Pere Calbó com a candidat l’ha convertit en cap de llista. Ha sigut la seva mà dreta i regidor durant quatre mandats.
DARÍO CASTAÑÉ (Decidim Igualada):
És el cap de llista més jove (29 anys). Administrador de sistemes que lidera Decidim, el nou partit en què hi ha ICV, Podem, PC i Pirates.
ROBERT HERNANDO (PxC):
Aquest mandat s’ha convertit en líder de PxC i afronta recargolades polèmiques judicials. Ha fet recollides d’aliments “per als de casa”.
ALBERT MATEU (CUP):
Periodista de 32 anys, és fundador del desaparegut diari Som Anoia i està vinculat a La Directa. Implicat en moviments socials.
ELS CANDIDATS
REPTES
1
La reindustralització
“Sóc l’únic alcalde del món que pot anar vestit de dalt a baix amb peces de roba de la meva ciutat”. La frase de Castells evidencia la importància de la indústria tèxtil, però la crisi ha colpejat especialment l’Anoia, i més de 700 empreses han tancat. L’objectiu és que la indústria torni a ser el motor de l’economia local i facilitar que les empreses que van marxar tornin a Igualada.
2
El nou pla urbanístic
Serà el projecte estrella de la campanya i del pròxim mandat. El nou pla urbanístic -l’actual data del 1986- hauria de considerar la conca d’Òdena, formada per set municipis, com una sola unitat.
3
La connectivitat amb Barcelona
Des de la posada en marxa del tren, l’any 1978, els 60 quilòmetres entre Barcelona i Igualada s’han fet en 1 hora i 45 minuts. La introducció dels semidirectes redueix només uns 10 minuts d’un trajecte que cada dia han de fer centenars de persones. A més, el servei d’autobús, gestionat per l’empresa Hispano Igualadina - Monbus, acumula, fins i tot després de la posada en marxa del servei Exprés, desenes de denúncies per retards i avaries en ruta.
4
Contenció fiscal
El 2009 Igualada tenia el setè IBI més alt de Catalunya. La crisi no ha ajudat a disminuir la contribució, que s’ha reduït poques dècimes aquest mandat. Rebaixar els impostos és una prioritat per a tots els partits.
5
Reduir la xifra d’atur
En quatre anys l’atur s’ha reduït poc més de 100 persones. El govern no ha sabut atreure cap gran inversió i la idea passa per unir esforços amb els municipis de la conca d’Òdena per captar projectes empresarials.
