Cristóbal Colón: “la nostra missió és donar feina Fent iogurts”

El 23 de gener de 1993 va sortir la primera comanda de iogurts de La Fageda cap a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. La cooperativa s’havia creat onze anys abans, primer oferint serveis de jardineria i a partir del 1985 com a explotació lletera. El repartiment de quotes a la Unió Europea a principis dels 90 va fer que tinguessin un excedent de llet que Cristóbal Colón, fundador i ànima de la cooperativa, va decidir resoldre fent iogurts. Un quart de segle després aquest projecte social i empresarial que té la finalitat d’integrar les persones amb discapacitats intel·lectuals i trastorns mentals de la Garrotxa dona feina a més de 300 persones, la majoria amb malalties mentals. L’any passat va vendre més de 80 milions de iogurts, va facturar més de vint milions d’euros, i és la tercera marca més venuda a Catalunya, competint amb grans multinacionals.

“Em dic Cristóbal Colón, soc psicòleg, vinc del manicomi amb 14 malalts mentals i volem muntar una empresa”. ¿Així es va presentar el 1982 a la Garrotxa?

Sí, a l’alcalde d’Olot d’aleshores, Joan Sala, que, després del primer espant va dir el mateix que jo: “No hi tenim res a perdre, provem-ho”. I ens va donar feina de jardiners al riu Fluvià, en un racó que no se’ns veiés massa perquè no se’n fiava gaire. Però va ajudar-nos i sense allò, que era molt poc però era alguna cosa, avui no seríem aquí. Per això li estic agraït, tant a ell com al conjunt de la comarca i a molta gent de fora, que ens ha ajudat molt.

¿Tenia alguna idea més enllà de voler muntar una empresa?

No teníem cap projecte perquè portàvem quinze anys al manicomi, com es deien abans els hospitals psiquiàtrics, i no sabíem fer res. Per tant, qualsevol cosa que volguéssim fer ho havíem d’aprendre. Quan saps que no saps res i n’ets conscient, el que fas és buscar algú que en sàpiga més que tu. El que tenia clar era que volia que el projecte fos a la natura perquè és un element que pot mobilitzar l’apatia que generen malalties d’aquesta mena.

Com treballar.

Treballar és una eina molt útil per combatre l’apatia de la gent que està afectada per malalties mentals. No només per guanyar-te la vida, sinó perquè si no tens feina et sents un inútil i penses que no serveixes per a res. Treballar és una roda que t’ajuda a tirar endavant, més a poc a poc o més de pressa. Perquè les dificultats d’aquesta gent hi són i nosaltres no fem miracles. El que fem és posar en valor les capacitats que té cada persona.

Van començar venent iogurts a l’Hospital de la Vall d’Hebron i fa anys que són la tercera marca més venuda a Catalunya.

Hi tenia un contacte i els vaig poder convèncer que en comptes de comprar iogurts de la marca que compraven, ens els compressin a nosaltres pel mateix preu. Va ser un èxit perquè fèiem un producte infinitament millor. Amb aquest punt de palanca vam iniciar la producció de iogurts. Després els vam col·locar a gairebé tots els hospitals de Catalunya. El tema no era fer iogurts per a hospitals, perquè amb ells no només no hi guanyàvem sinó que hi perdíem. El preu que paga un hospital no és el que pagues tu a la botiga. Els hospitals eren un pas intermedi per arribar al mercat de gran consum, i això era molt complicat.

I se’n van sortir.

Quan la gent sortia de l’hospital, anava a la botiga i demanava aquells iogurts que fan a la Garrotxa. Quan em vaig reunir amb Max Marcó [propietari de la cadena de supermercats Màxim] la seva primera reacció, quan va veure que pretenia competir amb multinacionals com Danone o Nestlé, va ser dir-me si estava boig. Després de seguida ens vam entendre. Però la nostra veritable missió no és fer iogurts, és donar feina a aquesta gent.

¿La Fageda demostra que pragmatisme i ideals són compatibles?

Exactament. És el que crida l’atenció del nostre projecte, haver demostrat que es pot fer una activitat industrial de negoci competint amb multinacionals com Danone. I consti que ho dic amb molt de respecte per Danone, perquè si ells no existissin nosaltres no existiríem. Quan jo era petit, no havia menjat cap iogurt. Danone ha aconseguit que a les cases de mig món hi hagi iogurts com a part de la dieta diària de la gent. Ha sigut el gran trencaglaç i nosaltres hem anat darrere d’això. Hem demostrat que es pot fer negoci mirant les persones i no només el compte d’explotació, que també el mirem.

Té 68 anys. ¿Es planteja el relleu aviat?

Sabem que tot dura el que dura i fa temps que estem preparant el relleu perquè, encara que soc el més gran, deunidó la gent que hi ha que en té més de seixanta. Fa uns cinc anys que hem anat incorporant gent jove i pràcticament tot el comitè directiu és nou. Cuidem molt la selecció de personal perquè per treballar aquí requerim un perfil que no tothom té; cal una certa vocació. La meva obligació és deixar una estructura que garanteixi la perdurabilitat del projecte sencer, no només de l’empresa.