Estudiar Llull arreu del món

L'any 1276 el papa Joan XXI confirmava amb una butlla la fundació del monestir de Miramar (Mallorca). Ramon Llull assolia així una de les fites cabdals en els seus projectes: la creació d'un centre de formació lingüística i intel·lectual per a missioners, sufragat i protegit pels reis de Mallorca i d'Aragó. Malgrat que efímer en el temps (exhaurit el 1295), aquest projecte es pot considerar com l'antecedent immediat de la munió de centres que al llarg del temps han tingut per objecte l'anàlisi de les obres del filòsof mallorquí, com ara l'Escola Lul·liana de Barcelona, el primer centre europeu documentat dedicat a l'estudi del pensament lul·lià, a finals del segle XIV. Al XV, Mallorca també tenia escoles lul·lianes, embrionàries de la futura Universitat Lul·liana de Mallorca (segle XVII).

Aquesta tradició s'ha consolidat, històricament, amb tres institucions que han vetllat per la investigació i la recuperació de l'obra de Llull: la Societat Arqueològica Lul·liana, la Maioricensis Schola Lullistica i el Raimundus-Lullus-Institut. La primera es fundava a Mallorca el 1880 i establia explícitament entre els seus objectius la recuperació de la figura i l'obra de Ramon Llull. Aquest mateix esperit és el que guià, l'any 1935, Francesc Sureda i Blanes en la creació de l'Escola Lliure de Lul·lisme, o el que és el mateix, la Maioricensis Schola Lullistica des del 1943, la institució illenca que mitjançant la revista Studia Lulliana ( Estudios Lulianos des del 1957 fins al 1991, una publicació de periodicitat anual i que es pot consultar completament en xarxa a Studialulliana.uib.cat), aglutina nominalment tots els investigadors internacionals dedicats a l'estudi de Ramon Llull. Actualment és dirigida per Jordi Gayà. L'altra gran institució històrica és el Raimundus-Lullus-Institut, creat a Friburg (Alemanya) el 1957 per iniciativa de Friedrich Stegmüller. Dirigit per Peter Walter i amb la col·laboració de Viola Tenge-Wolf com a editora (una tasca que va fer prèviament Fernando Domínguez), el projecte central de l'Institut és l'edició crítica de l'obra llatina, empresa per a la qual s'han reproduït uns 2.100 manuscrits, accessibles en xarxa arran del projecte Ramon Llull im WWW. Els volums publicats fins ara són 34 i són accessibles a través del Corpus Christianorum. Continuatio Medievalis, de l'editorial belga Brepols.

EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ RAMON LLULL

Seguint les passes d'aquestes institucions veteranes, existeixen arreu del planeta un conjunt de centres especialistes en l'estudi acadèmic del pensament lul·lià. A Catalunya, la tradició lul·liana de la Universitat de Barcelona es consolidà el 2006 amb el Centre de Documentació Ramon Llull, que vetlla per la promoció de la recerca sobre Llull i el lul·lisme en el context cultural i científic, la documentació bibliogràfica i l'edició de textos catalans medievals, i gestiona, a més, la Base de Dades Ramon Llull, dissenyada per Anthony Bonner, tot plegat sota la direcció de Lola Badia i Albert Soler. L'Aula Lul·liana és la manifestació evident de la voluntat d'interdisciplinarietat i col·laboració del Centre amb altres universitats catalanes, com ara la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, la Facultat de Teologia de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta darrera institució compta amb l'Archivium Lullianum, un grup de recerca dirigit per Pere Villalba, vinculat al departament de ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana, que col·labora en l'edició de l'obra llatina, en connexió amb el Raimundus-Lullus-Institut de Friburg.

Des de la UAB també es promou la investigació de les relacions de Llull amb la cultura musulmana i hebrea a través de la iniciativa d'investigadors com Òscar de la Cruz i Alexander Fidora. Fidora col·labora estretament amb el professor Harvey Hames, de la Ben Gurion University d'Israel, especialista en la projecció del lul·lisme en la cultura hebrea.

A València, l'edició de l'obra catalana i la vinculació amb els centres esmentats es canalitza a través de l'Institut Universitari de Filologia Valenciana, especialment amb la labor de Josep E. Rubio i Albert Hauf. El Grup d'Investigació Fèlix de la UNED (Madrid), dirigit per Júlia Butinyà, completa el panorama peninsular.

Josep Perarnau representa el pont entre terres catalanes i italianes: investigador infatigable, ha estat l'artífex del Centro Italiano di Lullismo E. Platzeck (Roma), dirigit actualment per Pietro Messa. A Palerm, l'Officina di Studi Medievali estudia les relacions entre Llull i Itàlia. En aquest periple internacional hi posa la nota exòtica l'Instituto Brasileiro de Filosofia e Ciência Raimundo Lúlio de Sâo Paulo, dirigit per Esteve Jaulent, promogut per la Generalitat de Catalunya i dedicat, sobretot, a la traducció de l'obra lul·liana al portuguès.

Tancarem la ruta tornant a Mallorca: des de l'any 2003, aixoplugada per la Universitat de les Illes Balears per mitjà d'un conveni de col·laboració amb el Govern Balear, la Càtedra Ramon Llull vetlla per la formació de joves investigadors en matèria lul·liana i la difusió lul·liana en la comunitat universitària. També resideix a Mallorca un dels lul·listes més notables, Anthony Bonner, que tot i ser un investigador independent col·labora eficaçment amb la Maioricensis Schola Lullistica, amb la Càtedra Ramon Llull i amb el Raimundus-Lullus-Institut de Freiburg.

El nombre elevat de centres, escampats arreu de la geografia mundial, fa palès l'interès que desperta l'obra del català més universal i la vigència que Ramon Llull té en el món acadèmic actual.

___________________________

Maribel Ripoll Perelló és doctora en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi 'Edició crítica i estudi introductori del llibre d'intenció de Ramon Lull'