Suplements 23/04/2013

Itineraris lul·lians a Mallorca

Els principals indrets de Palma i de la ruralia on Ramon Llull va deixar empremta

Gabriel Ensenyat Pujol
4 min
ITINERARISLUL·LIANS  A MALLORCA Els principals indrets de Palma i de la ruralia on Ramon Llull va deixar empremta

La figura de Ramon Llull ha deixat una empremta notable a Mallorca. A l'hora de confeccionar una ruta lul·liana a través de l'illa hem de fer referència als diversos llocs de la ciutat de Palma relatius al Beat, així com a diferents indrets de la ruralia mallorquina vinculats al seu periple.

Si començam per la ciutat, seguint un criteri cronològic en relació amb la vida de Llull, hem de relacionar el lloc on hi havia la casa natal del Doctor Il·luminat, de la qual no resta res, però una placa ho recorda. És a la plaça Major, a l'angle nord, prop de les escales que baixen cap a la Rambla. Continuam cap a l'església de Santa Margalida (carrer de Sant Miquel, 69), on Llull va sentir un sermó sobre sant Francesc que l'influí a l'hora de canviar de vida. A l'església de Sant Miquel, al mateix carrer, número 21, a la part superior esquerra del portal, hi ha una possible imatge de Llull, de finals del segle XIV, i a l'interior hi té una capella amb un retaule dedicat del segle XVIII. A l'església de Santa Eulàlia, a la plaça del mateix nom, número 2, se situa una de les més famoses llegendes de Llull, segons la qual, de jove, muntat damunt el seu cavall, hi entrà perseguint una dama, que llavors li descobrí els seus pits cancerígens. Just a devora (carrer de l'església de Santa Eulàlia, 1) hi tenim una mostra de capelleta exterior dedicada al Beat.

Continuant cap a la plaça de Sant Francesc, a l'església del convent franciscà (número 7), hi ha la peça més important de tot el recorregut: el sepulcre de Ramon Llull. Fou dissenyat pel lul·lista del segle XV Pere Joan Llobet i realitzat l'any 1487 per Francesc Sagrera. Es troba a la capella de la Puritat de Nostra Dona, situada a la part esquerra del presbiteri. És d'alabastre, amb la figura jacent del mestre al frontis i a sobre hi ha dos àngels que porten la seva ànima. A una altra capella propera, també dedicada al Doctor Il·luminat, hi trobam dues pintures sobre Llull de Joan Bestard, un important pintor mallorquí del XVII, autor de diversos quadres relatius al Beat. Cal destacar també que a la capella de Sant Onofre hi ha el sepulcre d'estil renaixentista del lul·lista Joan Cabaspre, mort l'any 1529. I, a la façana principal de l'església, una imatge barroca de Llull, al timpà de la part superior del portal, al nínxol lateral esquerre.

Dos indrets més que contenen matèria lul·liana són el Museu de Mallorca i la Seu. Al primer (carrer de la Portella, 5) hi ha la representació de Llull més antiga que es conserva a Mallorca: un fragment de predel·la de Joan Desí, datat entorn del 1500, que representa la predicació de Llull als musulmans. També destaca el Mascaró de proa de Lulio , obra de Ricard Anckerman (1842-1907). I a la façana de la catedral tenim l'escultura de Guillem Galmés (1878), que representa el Beat, mentre que a l'interior cal destacar la pintura de Guillem Mesquida (1675-1747) i diversos sepulcres de lul·listes.

Pel que fa a centres que conserven important documentació de caràcter lul·lià, cal destacar la Societat Arqueològica Lul·liana (carrer de Monti-sion, 9), la Sapiència (plaça de Sant Jeroni, 1), la Biblioteca Pública de Mallorca (plaça de la Porta de Santa Catalina, 24) i la Biblioteca Bartomeu March (Costa del Conquistador / Costa de la Seu). També hem de remarcar l'Estudi General Lul·lià (carrer de Sant Roc, 4), primer centre universitari illenc, creat el 1483 a partir d'una iniciativa lul·liana. I, per acabar aquest recorregut ciutadà, cal anar a l'estàtua dedicada a Llull que es troba al passeig Marítim.

A cavall entre la ciutat i la part forana de Mallorca, figura el monestir de la Real, que fou on Llull realitzà una bona part dels seus estudis, i que també conté referències al pare Antoni R. Pasqual, el lul·lista mallorquí més important del segle XVIII, monjo i abat d'aquest centre.

Quant a la ruralia de Mallorca, sens dubte hi ha dos llocs especialment importants en relació amb Ramon Llull. El primer és la finca de Miramar, situada entre Valldemossa i Deià (oberta al públic), en la qual Llull fundà l'any 1276 un centre per a preparar missioners d'acord amb el seu sistema apologètic. La seva vida fou efímera, ja que abans del 1295 havia tancat les portes. Romanen diverses restes de l'època. I no gaire lluny de les cases es troba l'anomenada Cova de Ramon Llull, en la qual, segons la tradició, el Beat hi anava a resar i a meditar.

El segon indret és la muntanya de Randa. Llull s'hi retirà en diverses ocasions, devers 1273, i hi tingué revelacions. S'hi accedeix a través de la carretera que va d'Algaida a Llucmajor. Els diferents indrets relacionats amb la seva estada, seguint l'ordre d'ascens, són els santuaris de Gràcia, Sant Honorat i Cura. Prop d'aquest últim hi ha una cova que, segons la tradició, servia de refugi a Llull. També cal remarcar que la família Llull posseïa una propietat baix de la muntanya, que sembla que hem d'identificar amb les actuals finques de Pola i Sa Mata Escrita.

__________________________________________

Gabriel Ensenyat Pujol és professor de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, especialista en història cultural i literària de l'edat mitjana. Ha dedicat nombrosos estudis a Ramon Lull.

stats