Israel: el país del món amb més 'start-ups'

BarcelonaIsrael no és un exemple habitual quan, des de Catalunya, es parla de països econòmicament avançats amb qui comparar-se. Les comparacions amb Finlàndia, Dinamarca i Holanda són més recurrents. Però l’estat hebreu té algunes de les coses que més enyora Catalunya: cultura del risc, generoses inversions públiques en recerca i desenvolupament i, consegüentment, un creixement econòmic que supera el de països emergents com el Brasil i una taxa d’atur que és una quarta part de la catalana. I això malgrat que té unes dimensions similars, un nombre d’habitants gairebé idèntic i un situació geogràfica molt menys favorable.

Això ha convertit Israel en un gran planter d’empreses tecnològiques (a tot el país n’hi ha unes 4.000, una xifra que només superen els Estats Units). El nombre de start-ups per càpita és el més elevat de tot el món. Però no només això: aquest focus tecnològic també ha suposat un esquer perquè grans tecnològiques estrangeres –moltes de les quals nord-americanes– hi hagin instal·lat centres de R+D. L’última a fer-ho serà Apple, que aviat hi farà el primer centre d’investigació que crea fora de Califòrnia. Microsoft, IBM, Intel, General Electric i Philips són algunes de les empreses estrangeres que també tenen centres de recerca a Israel.

Avui dia, l’alta tecnologia (high tech) és el motor de l’economia israeliana, hi aporta un 15% del PIB. Per mesurar la importància d’aquesta dada es pot comparar amb el que aportava la construcció a l’economia catalana en el seu moment àlgid, abans de l’esclat de la bombolla: un 10% del PIB. A més, gairebé la meitat de les exportacions industrials israelianes provenen del sector high tech, així com el 10% dels llocs de treball. En l’últim Mobile World Congress celebrat a Barcelona hi havia més empreses israelianes (superaven la cinquantena) que catalanes.

“No hi ha cap motiu perquè Catalunya no pugui fer el mateix que ha fet Israel”, assegura Rami Khalish, cofundador de Pitango, el principal fons de capital risc israelià i promotor de moltes companyies tecnològiques que després han triomfat (una d’aquestes empreses, Anobit, va ser adquirida recentment per Apple i és la llavor sobre la qual es crearà el nou centre de R+D). “Catalunya té més números de ser el hub de la innovació europea que un equip israelià de guanyar la Champions League”, afegeix mig en broma.

Entorn jove

El cert és que l’accidentada i breu història de l’estat hebreu explica moltes coses. Els mateixos israelians afirmen orgullosos que el seu país és una start-up a gran escala. “Quan ets un país jove l’entorn per generar emprenedors és més favorable –admet Rami Khalish–. Però això no vol dir que els països més antics no puguin fer el mateix”. “El nostre desavantatge és també el nostre avantatge: un país jove i sense història afavoreix les noves idees”, apunta Yifat Alon Perel, agregada d’assumptes econòmics de l’ambaixada d’Israel a Madrid. A més, el petit mercat intern israelià (7,8 milions de persones) obliga els emprenedors d’allà a sortir ràpidament a l’exterior. “El mercat intern és molt petit i les start-ups estan dissenyades des del principi per sortir a l’estranger”, rebla Khalish. Gràcies a aquesta projecció, empreses com la catalana Bon Preu utilitzen un software israelià (de l’empresa Retalix) per organitzar la seva logística.

Un element clau, i potser menys explicat, és la importància de l’exèrcit en tot aquest teixit tecnològic. Israel inverteix un 9,3% del seu PIB a defensa i seguretat, un percentatge que no iguala cap país occidental i (igual que la invenció d’internet als Estats Units) molts projectes emprenedors sorgeixen de l’àmbit militar. La companyia Better Place, que impulsa el cotxe elèctric, va néixer en aquest àmbit, per exemple.

La influència militar

A Israel el servei militar és obligatori –tres anys per als homes i dos anys per a les dones– i allà els mateixos reclutes estan obligats a innovar en telecomunicacions o criptografia, per exemple. Quan tornen a la vida civil, els ciutadans tenen coneixements tecnològics i estan acostumats a experimentar, cosa que facilita que es llancin a l’emprenedoria. “A Israel van sorgir innovacions en semiconductors i tecnologies diverses gràcies a l’exèrcit –reconeix Rami Khalish–. Aquest segurament no és el cas català, però no veig per què Catalunya no pot ser líder en tecnologia agrícola o energies netes”.

El paper de l’estat israelià juga un paper transcendental en aquest boom tecnològic. Les ambaixades del país que hi ha pel món funcionen com oficines comercials i estan molt actives promocionant les seves bondats econòmiques.

Les grans ajudes públiques també són un element clau d’aquest miracle econòmic. El govern promou determinats sectors, com el farmacèutic o el high tech, amb aportacions que poden arribar al 50% dels costos previstos. El govern israelià va iniciar les ajudes públiques a l’emprenedoria ja fa dues dècades creant el programa Yozma, a través del qual es van crear deu fons d’inversió diferents que estaven participats en un 40% pel govern i en un 60% per empreses estrangeres. El programa Yozma va ser l’inici de nombroses start-ups i el seu èxit va ser tan gran que les empreses van comprar la participació del govern en nou d’aquests deu fons.

Avui dia, “les ajudes governamentals són a fons perdut”, explica Yifat Alon Perel. “Si l’empresa té èxit, l’Estat cobra royalties, però si l’empresa fracassa no ha de pagar res... I més del 50% de les empreses fracassen, però en l’emprenedoria el fracàs forma part del joc”.