20/05/2015

Vic a l’era post Vila d’Abadal

7 min
Vic Polític

Radiografia política de Vic (pdf)

Els últims quatre anys el país ha canviat, fins al punt de situar l’independentisme al centre del debat polític. Vic, seu del sobiranisme conservador, ha viscut aquesta evolució a l’esprint. A la plaça Major, on sempre es mantenen les formes, les estelades hi onejaven quan un concert convidava a mostrar emblemes, però mai hi havien fet acte de presència permanent. Des que el trajecte cap a l’estat propi s’ha convertit en la prioritat del sobiranisme civil i polític, els emblemes independentistes han sortit del calaix per situar-se als balcons. Al cor de la ciutat, les estelades no han desaparegut, per molts estira-i-arronses que s’hagin detectat en les negociacions pel full de ruta i la convocatòria electoral, amb protagonisme de l’alcalde de la capital d’Osona, Josep Maria Vila d’Abadal, que ara s’acomiada del consistori, poc abans del 27-S.

Des de les primeres eleccions municipals de la democràcia (1979), Vic sempre ha tingut un alcalde de CiU. Una majoria ha validat, en cada cita electoral, el discurs de la federació, que ha virat de l’esperança per transformar Espanya a l’aposta pel dret a decidir. En l’evolució discursiva sobre la conveniència d’un estat propi, les tensions entre CDC i Unió s’han incrementat. Vic és el paradigma d’aquestes friccions. L’elecció del cap de llista ha sigut un pols fins a l’últim moment, resolt a favor de Convergència, que maldava per encapçalar la candidatura amb l’argument que en una de les capitals del sobiranisme el cap de cartell els pertocava, després de dues dècades amb alcaldes democristians, primer amb Jacint Codina (12 anys) i després amb Vila d’Abadal (8 anys).

Precisament, que el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) estripés el carnet d’Unió a mig mandat -després de plantejar i perdre un pols amb la direcció per la distància amb el procés- va carregar de raons CDC per obrir la batalla pel número u. Conscients que a Vic la federació no es podia permetre trencar i que CDC havia exhibit fortalesa per bastir un projecte propi, Unió va cedir. A les seus locals començava a haver-hi la percepció que el duel podia passar factura electoral. I aconseguir menys de vuit regidors seria una altra davallada.

S’obre una nova etapa. I l’encarregada de la difícil tasca de mantenir l’hegemonia de CiU és Anna Erra, docent i primera tinent d’alcalde amb Vila d’Abadal, que va entrar a l’Ajuntament fa dos mandats assumint la cartera d’educació. L’escenari ha canviat molt. Fa vuit anys l’encarregat de configurar el projecte a les files convergents era Xavier Solà, ex secretari general de Cultura, avui imputat pel presumpte saqueig de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), juntament amb l’ex secretari general de l’entitat, Josep Maria Matas, un altre antic home fort del partit a Osona. Solà ja no és al consistori i Erra tampoc és novella.

Aspira a ser la primera alcaldessa de Vic. Ha aguantat la pressió fins que s’ha resolt la incògnita de qui encapçalaria la candidatura. Competia amb Josep Arimany, company d’equip de govern, amb qui té una bona relació personal. Arimany, que el 2007 ja va rebutjar ser l’alcaldable quan la federació buscava un relleu al democristià Jacint Codina, es postulava com el nom avalat per Unió. Ara compartiran projecte, que per força haurà de girar full de l’etapa de Vila d’Abadal, marcada pel pacte amb ERC, amb esquerda final. A l’horitzó es perfila un consistori almenys tan plural com avui.

La dispersió del vot xenòfob

Mentre que en molts municipis s’endevinen ajuntaments atomitzats, a Vic l’escenari no és nou, per molt que a les eleccions del 24 de maig s’hi registri un rècord de candidatures (12), producte de lluites intestines als partits (Plataforma per Catalunya, PxC), aparicions a l’esquerra de les sigles tradicionals (ICV-EUiA ha fet llista de confluència) i les escissions vinculades a la tensió discursiva pel procés sobiranista (l’afebliment del PSC). Vic ha sigut protagonista en les tres últimes eleccions municipals per l’auge de la ultradreta: Josep Anglada va aconseguir el 2003 representació municipal, el 2007 va ampliar presència amb quatre regidors i el 2011 es va refermar com a cap de l’oposició amb cinc regidors. En l’última dècada s’ha etiquetat com el bastió del discurs xenòfob, una taca avui limitada al municipalisme. A Vic, però, el divorci a PxC amenaça de fer recular el missatge populista.

Fa poc més d’un any, els companys d’Anglada van dir prou a l’histrionisme de l’antic líder. Les sospites de malversació de fons, sumades a sortides de to cada cop més freqüents -amb repetides visites als tribunals- i el degoteig de fugues de regidors, van accelerar el declivi d’Anglada, que ha acabat el mandat com a regidor no adscrit, acompanyat per Marta Riera, la seva fidel número 2. Els que abans l’aplaudien van acabar desconfiant-ne i firmant la seva destitució com a president. Anglada s’havia convertit en un llast per al partit que va crear.

Conduïda per Robert Hernando -regidor a Igualada-, PxC ho tindrà complicat per repetir resultats a la ciutat on va néixer. En primer terme, caldrà veure quins vots arrossegarà Anglada. Dedicat en exclusiva a la política municipal en els últims anys, ha recuperat la marca Plataforma Vigatana -que havia utilitzat quan el seu projecte era estrictament local- per presentar una candidatura pròpia. A la competència exercida per l’exlíder s’hi suma que el candidat de PxC acumula tants o més episodis grotescos que Anglada. Joan Carles Fuentes, regidor els dos últims mandats, va ser condemnat primer -i després absolt- per la difusió abans de les municipals del 2007 d’uns pamflets en què un suposat grup de magribins demanava el vot per a tots els partits excepte per a PxC, amb la intenció de provocar la reacció contrària. L’Audiència de Barcelona va considerar que Fuentes no era culpable d’un delicte d’incitació a l’odi. Anglada i Fuentes rivalitzaran amb una tercera i quarta llistes xenòfobes: Som Catalans, que es declara independentista aprofitant l’embranzida del procés, estarà liderada per Esther Gallego, vinculada a PxC de Manlleu, i Plataforma Democràtica per Catalunya, que ha aparegut a última hora. La redistribució dels vots aglutinats fa quatre anys per la ultradreta ara s’endevina clau.

Ampli ventall d’opcions de l’esquerra

Ho saben les sigles conservadores, però també les marques de l’esquerra. Entre les forces progressistes, les alternatives també s’han multiplicat. Amb dos regidors i soci de govern de Vila d’Abadal, ERC - Som Vic presenta Joan Ballana com a candidat, que aquest mandat ha dirigit la regidoria de Convivència i Seguretat, i aspira a millorar resultats aprofitant que ara la marca republicana cotitza més a l’alça que el 2011. Ballana és un veterà de la política municipal tot i la seva joventut -va deixar el PSC per militar a ERC-, i ha viscut un final de mandat intens per faltes d’entesa puntuals amb l’alcalde. Ballana farà valer el relat social. Tindrà la competència d’un projecte independent, Via Vic, que liderarà un exregidor republicà, Lluís Casellas, al costat de socialistes desencantats. En el duel per captar el vot sobiranista, Capgirem Vic es postula com l’única marca que garanteix un projecte rupturista. La coalició, que integra la CUP i Procés Constituent, estarà liderada per Joan Coma, que pretén aprofitar un escenari remogut per millorar els dos regidors de la formació cupaire. Fidel a l’aposta regeneradora, Coma formarà tàndem amb una altra candidata novella, la periodista Sara Blázquez. L’únic que repetirà com a cap de cartell amb les mateixes sigles és Iban Lapeira, de Solidaritat per la Independència.

I com a alternativa al sobiranisme, el PSC i el PP es presenten amb objectius dispars. Els populars firmarien entrar al consistori, mentre que els socialistes volen contenir la sagnia de vots després de la fuga de noms com l’exportaveu Jacint Raurell, ara cara visible de MES. Qui confia a fer un salt endavant és ICV-EUiA, ara amb un regidor, que ha pactat amb cercles de Podem per confegir una candidatura de confluència (Vic per a Tots) que completi la sacsejada al feu del sobiranisme conservador.

ELS CANDIDATS

ANNA ERRA (CiU)

Mestra de professió, acumula vuit anys a l’Ajuntament. Encapçala la llista per primera vegada.

JOAN CARLES FUENTES (PxC)

Després de l’expulsió d’Anglada, el regidor s’ha convertit en cap de llista de PxC. Habitual dels jutjats.

JOSEP ANGLADA (Plataforma Vigatana)

Fundador de PxC, ha acabat el mandat com a regidor no adscrit. Utilitza la marca Plataforma Vigatana.

JOAN BALLANA (ERC)

Ex primer secretari del PSC a Vic i ara regidor d’ERC al consistori, relleva Joan López com a candidat.

JOAN COMA (Capgirem Vic)

Llicenciat en sociologia i activista, Coma encapçala la coalició de la CUP i Procés Constituent.

BENJAMÍ DÒNIGA (PSC)

Funcionari del cos de bombers, lidera un PSC que ha perdut pes i militants en cada cita electoral.

ARNAU MARTÍ (Vic per a tots)

Del nucli d’ICV-EUiA, és el candidat de la llista teixida amb cercles de Podem. Relleva Xavier Tornafoch.

IBAN LAPEIRA (SI)

És l’únic cap de llista que repeteix. Solidaritat Catalana per la Independència aspira a un segon regidor.

ELS REPTES

1. El rendiment de L’Atlàntida

L’Ajuntament va validar al gener la pròrroga de dos anys del contracte amb la Fundació L’Atlàntida per a la gestió del complex cultural, una decisió que enfrontava ERC -que apostava per un nou model de gestió- i CiU -partidària d’ampliar l’actual model vuit anys més-. La decisió dóna marge al nou consistori.

2. El potencial universitari

La Fundació Universitària de Manresa i la Universitat de Vic van signar l’abril del 2013 el pacte per federar-se en la nova Universitat de la Catalunya Central. Mantindran l’autonomia de gestió, però treballaran de bracet. A Vic hi ha més debats, com la Facultat de Medicina.

3. La capital de fires i mercats

Convertit en lema de ciutat, Vic s’associa a les fires i els mercats gràcies a valors segurs, com el Mercat de Música Viva o el Medieval. Però la ciutat continua tenint l’assignatura pendent de projectar el seu potencial. El dèficit de les places hoteleres no s’ha resolt.

4. L’actualització del ‘model Vic’

El repartiment equitatiu d’alumnes nouvinguts entre les escoles públiques i concertades, pres com a exemple de bona gestió de la diversitat a les aules, reclama una actualització. Tot i el canvi de cicle migratori, el repte de garantir la igualtat d’oportunitats continua vigent en una ciutat mestissa.

5. El creixement urbanístic

Després d’una etapa expansiva, que va eixamplar la trama urbana, la capital d’Osona afronta el repte de cosir la ciutat per fer-la compacta. La bombolla immobiliària ha deixat zones de creixement amb pisos buits que poden engreixar l’oferta social.

stats