Litúrgia i xerinola per celebrar la festa

amb la penjada i la despenjada del penó, el simbolisme i la solemnitat formen part de l’inici i la cloenda

La Festa-Concurs de la Ratafia es va començar a gestar els primers anys després de la mort de Franco. Els joves de Santa Coloma de Farners volien participar i incidir en la vida social de la població i per això volien una festa alternativa a les tradicionals. Grups locals de joves com Els Dàlmates, l’Esquitx i els Voltamons en parlaven i la ratafia estava present en els seus àpats i en les seves sortides. Per això durant la festa major de 1982 van organitzar un concurs per veure qui feia la millor ratafia. Aquest va ser l’origen de la Festa-Concurs de la Ratafia.

Dos anys després, la festa ja va tenir entitat pròpia i a poc a poc va anar agafant volada, fins al punt que a finals dels vuitanta va ser considerada la festa major petita. A més, el 1997 es van trobar a Santa Coloma les receptes de ratafia més antigues de Catalunya, que havia escrit un colomenc, Francesc Rosquellas. Als anys 90 la festa ja és l’esdeveniment social més important de Santa Coloma i 36 anys després es manté com a tal i cada any atrau milers de visitants.

Des de fa cinc anys, la Confraria ha revestit de solemnitat i simbolisme l’inici i la cloenda de la festa. Cap detall és en va. Els confrares fan una processó amb torxes en absolut silenci fins a la casa del custodi -el guanyador de la millor ratafia local de l’any anterior- per recollir el penó de la festa i el llibre de la ratafia, que conté les essències d’aquest licor dolç i de la mateixa festa. “El primer any potser vam ser 20 o 25 persones, i l’any passat ja vam ser més de cent seguint-la amb una actitud absolutament respectuosa”, explica Jordi Casassayas, membre de la Confraria. “Veiem que la gent hi dona importància”, afegeix.

Els custodis col·loquen el penó i el llibre a l’espai més visible i noble de la casa perquè estan orgullosos de l’honor de guardar-los. Al cap i a la fi, si el custodi ha de guardar durant un any a casa seva el llibre i el penó és perquè se’l va considerar el millor ratafiaire local d’aquell any”, diu Casassayas. “Per això, creiem que una mica de solemnitat durant l’inici i el final de la festa està bé. Entremig ja hi ha espai per a la xerinola. Tenim ganes que aquest vessant es consolidi. De fet, fa uns deu o dotze anys, els confrares ja havien fet algunes accions amb caputxa”, afegeix Casassayas.

El Ball de la Festa

Un altre element rellevant de la festa és el ball, que aquest any protagonitza la música festiva i d’arrel. Pony Pisador portarà la seva proposta folk en què fusiona sonoritats irlandeses amb country, bluegrass i música mediterrània. A Granel són de la Selva i a Santa Coloma faran el seu últims concert perquè ja han anunciat que es retiren dels escenaris. Des del País Valencià arribaran els Smoking Souls, que presentaran el seu últim treball, Cendra i or. Tancaran la nit els Allioli, un grup de versions que assegura la gresca. Pel Ball de la Festa hi han passat uns quants grups que aleshores no eren gaire coneguts i que després han anat agafant anomenada. Anys enrere el ball era el pilar central de la festa. Però l’esdeveniment ha crescut tant que el ball, malgrat que continua sent una de les peces importants, en el conjunt de la programació és una activitat més”, diu Casassayas.

Més continguts de