La radiografia política de Vilanova i la Geltrú, en pdf
EL 24-M SERÀ UNA PROVA de foc a Vilanova i la Geltrú: serà un examen a la resistència dels partits sense els noms històrics locals que fins ara han encapçalat les llistes. Aquest mandat no ha sigut fàcil a Vilanova. Per a ningú. Ni per a CiU, que ha governat en solitari amb només 9 dels 25 regidors, ni per a la resta de formacions, enfeinades a trobar candidats per substituir els lideratges dels diputats al Parlament Joan Ignasi Elena (PSC), Santi Rodríguez (PP) i Quim Arrufat (CUP), així com la històrica Iolanda Sánchez (ICV).
Vuitanta vots. La curtíssima distància entre CiU i el PSC va provocar un canvi radical a l’alcaldia de Vilanova. Neus Lloveras, que es presentava per primera vegada, va aprofitar la inèrcia nacional per imposar-se a l’aleshores alcalde i candidat del PSC, Joan Ignasi Elena. Malgrat el centenar de vots que va perdre, CiU, amb nou regidors, va aconseguir l’alcaldia a costa de la debacle socialista. El PSC va perdre un miler de vots i dos regidors (es va quedar amb vuit), i va veure com l’estabilitat dels tres mandats anteriors, en què havia pactat amb ICV i ERC, s’esfumava de cop. A banda de CiU, els grans beneficiats fa quatre anys van ser el PP -que va sumar un regidor més i es va situar amb 3 representacions- però sobretot la CUP -que va fer un salt històric: d’un a tres regidors-. I com en els altres cinc municipis del Garraf, ERC va quedar-se sense representació.
Davant d’aquest panorama, Neus Lloveras va arriscar-se a governar en solitari i va confiar que els acords puntuals amb la resta de partits li donarien via per aprovar les mocions i, sobretot, els pressupostos. Amb perspectiva, la jugada no li ha sortit malament del tot, però els dos primers anys va jugar amb foc, perquè per aprovar els pressupostos de fa dos anys va haver de superar una qüestió de confiança en un ple extraordinari per evitar que l’oposició li presentés una moció de censura. En la segona part del mandat, molt menys tensa, el PSC ha votat a favor dels comptes.
Lloveras, poc amiga de les grans proclames, s’ha centrat a refer la situació econòmica de l’Ajuntament. Setmanes després de ser escollida alcaldessa, va anunciar que el deute que havia deixat el tripartit del PSC, ICV i ERC s’enfilava als 112 milions d’euros. L’anterior govern va afirmar que CiU manipulava les xifres, però Lloveras va insistir que s’havia abusat dels crèdits. Quatre anys després, els reptes financers del govern s’han complert a mitges: els comptes estan sanejats -amb pujades d’impostos i retallades a entitats incloses-, però el consistori encara acumula endarreriments. El 24 de maig Lloveras passarà comptes de la seva gestió per primera vegada. Ho farà amb dos grans interrogants: com encaixaran els vilanovins els canvis de lideratge dels quatre partits que ara estan a l’oposició i fins a quin punt ERC i les noves formacions queixalaran terreny electoral.
La derrota del PSC
La desfeta electoral va ser un cop dur per als socialistes. Tot i no ser un vilanoví de tota la vida, un VTV -com es coneix al municipi-, Elena havia arribat a l’alcaldia apadrinat pel seu sogre, l’històric alcalde Jaume Casanovas (1979-1991). I en va marxar, segurament, pels 321 vots que van anar a parar a Compromís, una plataforma escindida del PSC local arran de disputes internes.
Precisament, després de perdre els comicis, les fissures internes es van agreujar, just quan l’independentisme començava a marcar els tempos del debat polític. Elena era aleshores diputat al Parlament, i va ser el primer dirigent del PSC a desmarcar-se de les directrius del partit, fundant Avancem. Va deixar la política municipal després de 16 anys al consistori, sis dels quals com a alcalde, per centrar-se en la direcció del seu projecte. En anunciar que marxava del PSC, els regidors del seu partit li van demanar que abandonés l’escó, però Elena el va voler mantenir al·legant el seu “compromís” amb la ciutat, i va passar a ser no adscrit. Encara que sembli paradoxal, Elena s’ha dedicat els últims mesos a tancar acords amb altres partits per incloure exsocialistes a les llistes, però no es presentarà al seu municipi amb cap candidatura.
Després d’un procés de primàries, el president del Consell Comarcal del Garraf i número dos d’Elena des del 1995, Juan Luis Ruiz, va ser escollit candidat. Aquest enginyer tècnic afronta els comicis amb una llista continuista i la intenció de recuperar l’alcaldia. Descartada una majoria absoluta, Ruiz ja rumia futurs pactes i, de moment, s’avé a pactar amb ERC i, fins i tot, amb CiU -Ruiz i Lloveras tenen bona sintonia.
La política nacional també ha marcat, i molt, la CUP. El cap de llista el 2011, Quim Arrufat, va plegar a mig mandat, en ser escollit diputat. L’activista social Josep Maria Domènech encapçala la candidatura de l’esquerra independentista amb una llista renovadíssima i molt vinculada als moviments socials de la ciutat, que tanca l’actor Sergi López. Tot són bons pronòstics per a la CUP, i això que perd el cognom d’Arrufat, que va arrossegar vots el 2011. El diputat, fill del professor de llengua i literatura catalana d’un institut de Vilanova, és molt conegut entre el teixit associatiu. La CUP, però, s’esforça a desvincular el seu projecte dels personalismes, i reivindica la feina dels tres regidors a l’Ajuntament: la paralització de l’Eixample Nord, la principal polèmica del mandat, és el seu gran aval.
Una cosa semblant ha passat al PP. Després de 20 anys com a portaveu municipal, Santi Rodríguez, número tres d’Alícia Sánchez-Camacho, deixa el consistori vilanoví, absorbit per la tasca al Parlament. El relleu no ha sigut fàcil. El regidor Francis Álvarez es postulava com a substitut, però després de retrets creuats amb Santi Rodríguez, va acabar plegant del PP i ara és el cap de llista de Ciutadans (C’s). Ho és des de dimarts, després que Aleix Suárez renunciés per motius personals a ser el candidat. De fet, s’esperava que Álvarez liderés la llista, i ja va ser una sorpresa que Suárez fos el cap de cartell inicial. A les files populars, el jove Carlos Remacha, president de les Noves Generacions del Garraf i número 6 a la llista del 2011, té la complicadíssima missió d’assegurar els tres escons.
Al bàndol ecosocialista també bufen aires de canvi. La veterana Iolanda Sánchez, que porta 20 anys a l’Ajuntament, recula posicions a la llista d’ICV perquè la lideri Manel Claver, un activista cultural amb poc perfil polític. Tot indica que rebran una important mossegada de vots de Guanyem Vilanova i també de Som VNG, una nova formació que aglutina Podem, EUiA i el grup local Front Cívic, amb el lideratge d’Enver Aznar, un jove treballador social.
Qui també dóna per fet que entrarà és ERC. Queti Vinyals, tècnica al Consorci per la Normalització Lingüística del Penedès-Garraf, encapçala la candidatura. Vinyals, amb poc perfil polític, ja va ocupar el 8è lloc a la llista en les últimes eleccions. A última hora també va presentar llista Guanyem Vilanova.
L’Eixample Nord marca el mandat
El mandat no ha sigut gens plàcid en matèria urbanística. L’oposició s’ha plantat amb un dels projectes estrella de CiU: l’Eixample Nord. Es tracta d’un espai de 106 hectàrees que el govern volia convertir en edificable. De fet, així s’havia de fer per complir l’acord que l’Ajuntament va firmar el 2007 amb l’Incasòl i els propietaris dels terrenys de la Platja Llarga. Aquest pacte traslladava l’edificabilitat de l’espai natural de la Platja Llarga a la zona nord de Vilanova. Però els plans de construir a l’Eixample Nord s’han vist aturats per la Generalitat, que ha desaconsellat que s’hi edifiqui, i sobretot per la CUP, que ha impedit que hi hagués la unanimitat necessària al ple per tirar-ho endavant.
A més, el govern de CiU ho ha tingut complicat a l’hora d’afrontar una reivindicació històrica: la reforma de la plaça del Port, un espai de 14.000 m de ciment on hi ha una enorme nau industrial sense ús. Els veïns van refusar la primera proposta del govern, que va acabar impulsant un procés participatiu per dibuixar la nova plaça que urbanitzi els voltants del port, que tot i ser el tercer més important de Catalunya sempre ha viscut d’esquena al mar.
ELS CANDIDATS
NEUS LLOVERAS (CiU):
Alcaldessa des del 2011, és el segon cop que es presenta. Ha exercit de directora financera.
JUAN LUIS RUIZ (PSC):
President del Consell Comarcal i regidor des del 1995, s’estrena substituint Joan Ignasi Elena.
JOSEP M. DOMÈNECH (CUP):
L’activista social relleva Quim Arrufat. En funció dels resultats, es plantegen entrar al govern.
CARLOS REMACHA (PP):
El president de les Noves Generacions del Garraf té el repte d’igualar els resultats de Rodríguez.
QUETI VINYALS (ERC):
Aquesta lingüista ja va ocupar el vuitè lloc a la llista el 2011. Aspira a recuperar la representació.
FRANCIS ÁLVAREZ
Regidor del PP aquest mandat, és cap de llista després de la renúncia d’Aleix Suárez a última hora.
ENVER AZNAR (SOM VNG):
Membre de Podem, encapçala la candidatura Som VNG, formada també per Front Cívic i EUiA.
ELS REPTES
1. El model turístic
Les poques places hoteleres que hi ha a Vilanova han dificultat que la ciutat s’obri al turisme. Un càmping és gairebé l’únic equipament per allotjar els moltíssims visitants –de dia, per força– que tasten el municipi. Consolidar un model turístic propi –el govern actual ha apostat pel potencial gastronòmic– és cabdal per no quedar-se a remolc de ciutats com Sitges.
2. Captar grans inversions
La crisi ha colpejat l’economia vilanovina, basada en tallers petits que depenien de grans empreses que o bé han tancat o han acabat fent un ERO. Reduir el 17,7% d’atur passarà, en gran part, per captar grans inversions d’empreses que tornin a activar industrialment el territori.
3. L’ordenament urbanístic
El projecte de l’Eixample Nord, ara aturat, ha fet revifar el debat del model urbanístic de Vilanova. Caldrà posar fil a l’agulla per equilibrar la densitat de població i afrontar les urbanitzacions a mig fer.
4. El nou hospital
El Garraf té un únic hospital dividit en dos espais, un a Vilanova i l’altre a Sant Pere de Ribes. La saturació als dos centres obligarà a repensar la gestió sanitària i, pel que sembla, a consolidar un hospital comarcal de referència.
5. Redreçar les finances
La complicadíssima situació financera ha marcat aquest mandat, però, tot i tancar el 2014 amb superàvit, el deute viu a Vilanova s’enfila a gairebé 90 milions d’euros. A mitjà i llarg termini és prioritari reduir-lo a una xifra que, almenys, no comprometi les inversions.
