UNA RATAFIA CADA VEGADA MÉS CASOLANA I DE QUALITAT

Santa Coloma de Farners torna a reivindicar-se com a capital de la ratafia. Del 7 al 10 de novembre, la Festa-Concurs de la Ratafia, que enguany arriba a la 38a edició i cada cop està més consolidada, tornarà a transformar la vila en l’escenari d’un esdeveniment cultural, transversal i participatiu dedicat a l’exaltació i festeig del licor català per excel·lència. Cap altra població catalana té una relació tan intensa amb aquest licor, ni una tradició tan antiga i arrelada al voltant de l’elaboració d’una beguda que s’obté per maceració de diferents ingredients de la zona (fruits, herbes medicinals, arrels, pinyols i espècies) en aiguardent. Un dels grans objectius de l’organització, formada per la Confraria de la Ratafia i l’Ajuntament de Santa Coloma amb el suport de la Diputació de Girona, és que tothom gaudeixi d’una celebració que, tot i donar prioritat al vessant festiu, al desig de compartir i passar-s’ho bé, s’ha convertit en un punt de trobada i referència de tots els ratafiaires, dels experts que acudeixen al concurs més antic i prestigiós de Catalunya amb la certesa que hi trobaran les millors ratafies del moment.

Coneixement i experiència

Es tracta d’una celebració per a tota la família, que omple els carrers de gent, d’olors d’herbes, d’activitats que tenen en comú l’amor per una beguda que transmet com cap altra el coneixement i l’experiència de les persones que l’elaboren. Les receptes més antigues de Catalunya que s’han trobat d’aquest licor van ser escrites pel colomenc Francesc Rosquelles, que el 1842 va posar per escrit tres receptes que fins llavors s’havien transmès de generació en generació de manera oral. El 1997 es va embotellar la primera recepta de ratafia, que es va batejar com a 1842.

La ratafia és una beguda d’autor, i això fa que els ingredients s’acabin posant al gust, sempre a partir d’uns ingredients essencials: aiguardent, xarop, nous verdes, espècies i herbes. Les plantes medicinals i les espècies es maceren en aiguardent durant uns quaranta dies a sol i serena, en una garrafa de vidre ben tapada que es remena de tant en tant. Passat aquest temps, es cola amb un paper de filtre o amb un drap de fil i s’hi afegeix, si cal, el xarop en fred per aconseguir la dolçor i la graduació desitjades. Després es deixa envellir durant un parell de mesos en una garrafa de vidre o, millor, en una bota de roure. Com que durant el procés d’envelliment acostuma a quedar tèrbola, abans d’embotellar-la convé tornar a filtrar-la.

Cicle de la ratafia

El patrimoni natural de Santa Coloma i dels voltants és ric en les herbes que s’utilitzen per fer ratafia, i per això els habitants de la zona n’elaboren generació rere generació. Els 38 anys de la festa-concurs i els prop de 35.000 visitants que hi acudiran són dades prou significatives d’una tradició molt arrelada al municipi i que, malgrat tenir el punt culminant a la tardor, és celebrada pels colomencs al llarg de tot l’any seguint el cicle de la ratafia amb tallers de destil·lació, recollida d’herbes, elaboració, filtratge i degustació. La ratafia, símbol d’identitat de la capital de la Selva des de fa segles, també protagonitza exposicions i rutes guiades, a més de ser un element indispensable de l’oferta gastronòmica.

La imatge amb què la dissenyadora colomenca Mel Campi il·lustra el cartell d’aquesta edició capta molt bé l’essència d’un esdeveniment creat per celebrar l’estrena de les noves ratafies de l’any. La nou verda partida per la meitat dibuixada per Campi, que recorda la forma d’un embrió, anuncia un procés creatiu equiparable al que commemora any rere any la Festa-Concurs de la Ratafia, que permet assaborir la feina de la primavera (recollida d’herbes) i de l’estiu (elaboració i maceració) per degustar la nova ratafia en plena tardor i convertir-la en un element indispensable dels diàlegs càlids i les sobretaules del fred hivern.

Actes litúrgics

Com és habitual des del 2013, durant la festa-concurs d’enguany es duran a terme els actes litúrgics, uns rituals ja indeslligables d’uns dies molt especials per a la ciutat. La processó d’inici oficial de la festa es fa després de la cerimònia d’investidura dels nous confrares i de la confrare d’honor, que en aquesta ocasió serà la famosa cuinera Carme Ruscalleda. El penó, que simbolitza el punt de connexió entre el poble i els esperits de la ratafia, és enlairat a la carpa de la plaça Farners, i s’obren les portes a quatre dies de celebració ratafiaire. Com a cloenda, a la processó de clausura de la festa es despenja el penó i es porta a la casa de la persona que farà de custodi fins a l’any següent.

La Festa-Concurs és el principal exponent de la voluntat d’explorar a fons l’univers de la ratafia: com a manifestació cultural, com a element dinamitzador social i econòmic i com a atractiu turístic que convida a visitar, conèixer i gaudir el municipi.