La memòria d'Àfrica

Periodista especialitzat en viatgesA l’Àfrica, les emocions són a flor de pell i ens situen en un món primigeni que crèiem oblidat. Això es nota des del moment en què abandones l’aeroport per dirigir-te a Nairobi, quan veus les dimensions dels arbres i aquestes grans aus desmanegades que són els marabús africans, quan avances els pleníssims 'matatus' (minibusos atrotinats) o veus la gran quantitat de gent que camina, carregada fins al límit, pels marges de les carreteres o de les pistes de terra roja.

Al centre de Nairobi, els voltants de l’Hotel Stanley són gairebé sempre plens. Voreres a vessar i cotxes enxampats en embussos de trànsit. A l’interior de l’Stanley, l’hotel clàssic de Nairobi, les fotos antigues evoquen la Kènia d’abans, la de Karen Blixen i 'Memòries d’Àfrica', mentre que un arbre escarransit mira d’enllaçar amb el gran arbre on temps enrere, al jardí de l’hotel, els exploradors deixaven clavats missatges al seu pas per la capital de Kènia. Val la pena conèixer la Nairobi del popular parc Uhuru, del Museu Nacional o de la Biblioteca MacMillan, on el temps sembla aturat el 1929, l’any en què es va fundar. Els partidaris de la vista a vol d’ocell poden pujar a l’últim pis del Kenyatta Convention Centre, i els que vulguin emocions fortes faran bé d’anar a alguns mercats de carrer o al suburbi de Kibera, on unes 800.000 persones viuen en condicions pèssimes, tal com es mostra a 'El jardiner fidel', la novel·la de John le Carré portada al cinema el 2001 per Fernando Meirelles.

Nairobi, com totes les grans ciutats, atabala tant que és millor no quedar-s’hi gaire temps. La primera sortida que val la pena fer, molt a prop de la capital, és als turons de Ngong, on l’escriptora Karen Blixen tenia la famosa granja que va inspirar el llibre 'Memòries d’Àfrica', portat a la pantalla el 1985 per Sydney Pollack, amb Meryl Streep i Robert Redford de protagonistes i amb la sabana africana, puntejada d’acàcies model para-sol, com a gran espectacle. La granja, d’una sola planta i envoltada de verd i de grans arbres, es conserva tan bé que fa la impressió que la mateixa Karen Blixen podria sortir en qualsevol moment d’una de les habitacions. A fora, la maquinària vella i rovellada recorda la plantació de cafè que als anys vint hi posseïa l’escriptora danesa, tal com ella mateixa relata en la seva novel·la.

Si hem de triar un restaurant a Nairobi, The Carnivore faria el fet. És cert que es tracta d’un local molt turístic, però anys enrere tenies la possibilitat de menjar-hi alguns dels animals que havies pogut veure viatjant pel país, com ara la girafa, el cudú, la zebra, etcètera. Les protestes dels ecologistes, però, han provocat que en els últims anys només s’hi puguin menjar animals criats en granges, com ara l’estruç, el cocodril i altres rareses. De tota manera, l’ambient exòtic i uns cambrers alegres ajuden a sopar-hi en un entorn genuïnament africà.

El millor que es pot fer a Kènia és anar a la recerca del gran espectacle de la natura. Massai Mara, un dels parcs nacionals més bonics del país, és a uns 270 quilòmetres de la capital. S’hi pot viatjar en cotxe, cosa que suposa cinc o sis hores de carretera (amb pistes sovint infectes en el tram final) o volar-hi en avioneta. Si hi vas en cotxe, l’arribada a la Gran Vall del Rift t’avisa que estàs a punt d’entrar en un altre món. El Massai Mara per si sol ja compensa el viatge. És la millor Àfrica condensada en 1.510 quilòmetres quadrats. Encara que hi puguis arribar cansat, tan bon punt veus les primeres girafes, o les grans manades de gaseles, zebres o nyus, l’emoció es dispara. Si tens la sort d’anar-hi durant la gran migració, quan zebres i nyus creuen el riu Mara a la recerca de millors pastures (cap o des del Serengueti, el parc de la veïna Tanzània), l’emoció s’eleva encara més. Veure les manades travessant el riu, amb els cocodrils preparats per atacar-les, és un ritual de pas perillós i espectacular que acaba sovint amb la mort i l’aigua plena de sang. Contemplar les manades d’elefants avançant amb una parsimònia ancestral, i els lleons, mig amagats en l’herba alta, converteix la visita al Massai Mara en encara més apassionant, en especial si tens la sort de presenciar com les lleones cacen alguna presa.

Quan es pon el sol en un dels campaments del parc, una foguera improvisada, la cridòria dels animals i el perfil de les acàcies i els baobabs retallats per la llum del crepuscle subratllen que la nit africana és d’un encant difícil de superar. Una visita als 'bomes', els poblats dels massais, formats per cabanes protegides amb branques, ajuda a fer-se una idea de fins a quin punt la vida a l’Àfrica és diferent de la vida a Europa. La manera com viuen i es vesteixen, les llances, el nomadisme, els rituals de pas i les creences són lliçons vives d’antropologia. Una visita a la resta dels parcs nacionals de Kènia permet copsar la diversitat del país. A Amboseli, per exemple, hi trobem una gran població d’elefants, mentre que el mont Kènia s’ofereix als excursionistes i els grans llacs mostren la riquesa d’aigua del centre del continent.

El llac Victòria, situat a la depressió del Rift, és el més gran d’Àfrica, amb 70.000 quilòmetres quadrats, una superfície que equival a dues vegades la de Catalunya. La sensació d’un mar interior es barreja amb el record de les grans expedicions dels exploradors britànics del XIX, com Richard Burton i John Speke, que van competir per descobrir les fonts del Nil. Al llac salat Turkana, a l’extrem nord del país, el món desèrtic que l’envolta contrasta amb l’explosió rosada que comporta l’arribada de les bandades de flamencs, en una imatge que sortia a la pel·lícula 'El jardiner fidel'.

Kènia és tan gran i variada que encara ens queda la costa, on destaquen la ciutat de Mombasa, les platges de l’Índic i la població de Lamu, mig amagada entre illes i manglars. Mombasa, la segona ciutat del país, conserva l’herència de les diferents civilitzacions que han passat per les costes de l’Índic, com suahilis, portuguesos, britànics i omanites. La ciutat vella i les platges dels afores constitueixen el seu principal atractiu turístic. Aquesta costa suahili, amb poblacions com Malindi, 120 quilòmetres al nord de Mombasa, s’ha convertit en una regió turística que ha anat a més en els últims anys, tot i que els episodis de violència han deixat pas a alguns períodes d’inestabilitat. En tota la costa de Kènia, però, la ciutat amb més encant és sens dubte Lamu, una perla que beu d’un passat potser tumultuós que ha donat com a resultat una bella confluència de civilitzacions que es concreta a l’anomenada Stone Town, amb uns pocs carrers sense cotxes i decadents mansions colonials que s’alcen al costat de les mesquites o de les fortaleses festejades pels baobabs i pels 'dhows'. L’elegant navegar dels 'dhows', uns vaixells de vela triangular que proliferen en aquesta costa, ens deixa a la memòria, juntament amb la fauna de Massai Mara, una de les imatges més espectaculars de Kènia, un país que resumeix tota la bellesa de l’Àfrica.