L’ENTREVISTA

Aleix Espargaró: “He decidit obrir un negoci a Andorra perquè veig el meu futur lligat al país”

Aleix Espargaró (Granollers, 1989) és pilot de l’anomenada categoria reina del Mundial de motociclisme, MotoGP. Resident a Andorra des de fa tres anys, Espargaró acaba d’obrir al Principat una botiga de nutrició per a gossos i gats

Com valores la temporada?

Ha sigut un any complicat. La veritat és que no estic gaire content, en línies generals, sobretot perquè he patit molt amb el canvi dels neumàtics. Em va costar molt adaptar-m’hi. Però, d’altra banda, content d’haver acabat la temporada lluitant pel podi a les últimes curses.

¿Com encares el futur amb Aprilia, la marca amb la qual has signat per a les pròximes dues temporades?

Molt content i amb molta il·lusió. Amb moltes ganes d’intentar fer de l’Aprilia una moto competitiva, de fer-la pujar a dalt de tot. Ja ho hem fet amb la Suzuki i ara intentaré fer-ho amb l’Aprilia.

Sembla que les marques apostin per pilots molt joves. Els que teniu 27 anys sembleu ja uns veterans. Ho veus així?

Sí, sens dubte. És una mica estrany perquè les marques s’estan tornant boges amb aquesta aposta que fan per pilots molt joves. Però l’experiència és molt important, sobretot per a una fàbrica que està desenvolupant una moto. Cal Crutchlow i Valentino Rossi superen amb escreix els 30 anys i estan en un dels millors moments de les seves carreres.

Què li passa a Rossi, que al final de la seva carrera s’enemista amb tothom?

Ja fa més de cinc anys que no és campió del món, i potser s’ho està agafant com una cosa personal. Però això diu molt de com estima les motos, perquè ho està intentant tot per guanyar altre cop.

¿Com veus el futur més enllà dels dos anys que et queden de contracte?

Mai se sap què pot passar, però a mi m’agradaria estar uns quatre anys més a MotoGP.

Per què has obert una botiga per a animals a Andorra?

Sóc un boig dels animals. Ja fa dos anys que vaig començar a treballar amb Terranova [empresa franquiciadora]. Vam començar a fer algunes col·laboracions. Em van patrocinar i em feia molta il·lusió involucrar-me d’alguna manera en aquest projecte amb animals. Fa un any vam obrir una botiga amb la meva mare a Palamós. No tinc gaire temps lliure, i obrir-ne una a Andorra era l’única manera d’assegurar-me poder-ne fer un seguiment, perquè és l’únic lloc on estic una mica tranquil, quan no viatjo.

Com et va rebre el país i com t’hi has trobat?

Molt bé. Ja fa tres anys que visc a Andorra i ens hi acabem de comprar una casa amb la meva dona. Estic molt content. El primer any em va costar adaptar-m’hi, perquè vaig deixar la família i els amics, però el segon i el tercer han anat molt bé.

¿L’orografia andorrana és una ajuda per als teus entrenaments?

És perfecta. Per als entrenaments, Andorra és el paradís. I pel que fa a qualitat de vida, penso que és molt superior a Espanya o a Barcelona.

Per què?

Perquè no hi ha delinqüència, i perquè hi ha una tranquil·litat que jo no respiro quan sóc a Catalunya. Els horaris són més relaxats aquí, tot passa més a poc a poc. I a més hi ha la natura, que m’al·lucina. En tots els sentits hi ha menys estrès i més qualitat de vida.

A més de la fiscalitat baixa, què us empeny als esportistes d’elit a instal·lar-vos al Principat?

Hi ha moltes coses, i la fiscalitat baixa n’és una, perquè és molt diferent de la d’Espanya. Pel que fa a entrenaments, la superioritat d’Andorra és aclaparadorament millor perquè t’entrenes en altura. Jo mai he estat tan bé físicament com aquests últims dos anys. Però més enllà de tot això, si no estiguessis bé en un lloc segurament tornaries a allà d’on has vingut. Si jo he decidit obrir un negoci aquí i estic com estic amb la meva dona, la nostra idea és tenir nens aquí a Andorra, que vagin aquí a l’escola i que creixin aquí. Veig el meu futur lligat a aquest país. La veritat és que hi estem millor del que ens vam imaginar quan vam decidir fer el pas de traslladar-nos-hi.

¿Són difícils de complir els requisits per a la residència passiva que demana el govern andorrà?

Esclar que hi ha d’haver uns requisits legals, i que s’han de complir. A nosaltres ens han tractat molt bé. Si vius aquí de veritat, només hi ha facilitats, tant per part d’Espanya com d’Andorra.

Què vas pensar de la polèmica que va patir Marc Márquez quan va anunciar que traslladava la seva residència a Andorra?

Vivim un moment molt complicat a Espanya i al final a la gent li arriba una informació que no és del tot certa. Les persones jutgen sense saber com ha anat tot exactament. També hi ha gent molt hipòcrita. Caldria veure al final com és cadascú a casa seva. Amb els anys he après que cadascú ha de fer el que sent i intentar passar dels comentaris, perquè sempre rebràs, d’un costat de la frontera o de l’altre.

¿T’has plantejat volar des de l’aeroport d’Andorra-La Seu?

Aquesta temporada he fet servir dues vegades l’aeroport de la Seu d’Urgell, una per anar a Le Mans, a França, i una altra per anar a un esdeveniment esportiu que es feia a Itàlia.

Si els esportistes o les persones conegudes el rendibilitzeu potser alguna companyia s’anima a explotar-lo.

Té l’avantatge que és a 20 minuts de casa meva, a la Massana, i que no he d’anar fins a Barcelona per agafar l’avió. Hi ha una empresa andorrana, El Teu Soci Aeri(TSA), que ofereix un servei de xàrters. La idea, de cara a la temporada vinent, és poder utilitzar l’aeroport de la Seu en més d’una cursa. Per als circuits europeus, esclar.

Més continguts de

El + vist

El + comentat