LESU: Acrònim de prosperitat

Trenta anys després, l'aeroport d’Andorra - la Seu (LESU) tornarà a acollir vols comercials. La instal·lació, on des del 1984 no es veu un avió amb passatgers que no sigui vol privat, ha de suposar una alternativa a les deixades vies de comunicació del Pirineu. La N-145, una carretera amb etiqueta internacional que uneix dos països -Andorra i Espanya-, continua sent un nyap. Res a envejar a la N-260, que en alguns trams entre la Cerdanya i la Val d’Aran, passant per l’Alt Urgell i el Sobirà, s’assembla sorprenentment a la carretera de Los Yungas.

La deixadesa amb què l’administració espanyola tracta les principals vies de comunicació pirinenques contrasta amb la quotidianitat amb què la gent que vivim a la muntanya hi circulem cada dia. No obstant, Barcelona és igual de lluny d’Andorra que Andorra de Barcelona. I baixar-hi -o pujar-hi- és tan normal com anar a comprar el pa. Però tornem a l’aeroport. Suposadament a partir del gener els avions portaran nous visitants. Una bona notícia per al principal actiu del turisme a l’hivern: la neu.

Cada setmana es reben diverses peticions d’aerotaxis que volen aterrar a l’aeroport Andorra-Pirineus. De moment, han d’esperar-se. Tan sols s’hi permeten avionetes i helicòpters. Quan s’obri la veda confiem que aquesta demanda no s’hagi esfumat i sigui suficient per garantir que el Pirineu tingui un nou element per mirar-se el futur amb esperança. Davant la fugida de talent cap a d’altres països d’Europa i Amèrica, és bo saber que amb un aeroport entre les muntanyes serà més fàcil que de tant en tant els nostres expatriats tornin a casa. I, amb ells, aquells turistes que posen en valor i volen descobrir la genuïnitat d’un territori on es parla amb l’ e tancada i ningú s’espanta quan cauen dos dits de neu.