La baixa fiscalitat permet mantenir preus competitius

Andorra La VellaL’activitat comercial del país es va començar a desenvolupar durant els anys quaranta i cinquanta del segle passat i va ser durant els seixanta quan va començar a viure l’època daurada. Des del primer moment, el comerç d’Andorra va saber atreure la clientela dels països veïns gràcies al fet d’oferir les últimes novetats del mercat i productes que no es trobaven a l’estat espanyol, a causa del règim d’autarquia en què estava immers, i gràcies també al diferencial de preu, sobretot a mesura que avançaven els anys. Això ha estat possible per la consideració de país tercer, que ha permès desenvolupar activitats comercials lliures de taxes.

Però els temps de les mitges de niló, les vaixelles de Duralex i les màquines d’afaitar elèctriques ja són història i el sector comercial del país s’ha adaptat a les noves necessitats i a una nova realitat del país, que de mica en mica s’ha anat homologant als estàndards econòmics i fiscals internacionals, la qual cosa ha fet reduir el diferencial de preus en alguns productes. A tot això, cal sumar-hi circumstàncies més globals com són la necessitat de fer front a la crisi econòmica i al canvi d’hàbits de la clientela.

Impostos especials

Amb tot, els preus d’Andorra encara són competitius. Així ho defensa el vicepresident de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA), Antoni Miralles, que explica que, en primer lloc, cal assenyalar els productes que tenen una taxa impositiva especial molt més baixa que als països de l’entorn. Aquí trobem el tabac, que és gairebé un 50% més barat que a Espanya; l’alcohol, entre un 30% i un 35% més econòmic, i la benzina, amb una diferència entre el 25% i el 30%. Cal tenir en compte que en el cas d’un producte tan sensible com el tabac, i per evitar les pràctiques del contraban, el Govern apuja periòdicament els impostos especials en funció dels augments impositius que s’apliquen als països veïns i així s’evita que es dispari el diferencial de preu i es manté sempre estable.

D’altra banda, Miralles assenyala que en la resta de productes el diferencial normal es troba entre un 10% i un 20%, ja que l’impost sobre el valor afegit d’Andorra -anomenat impost general indirecte (IGI)- és del 4,5% i, a banda, els comerços poden jugar amb un marge per afegir encara un incentiu en el preu. Així, aquest diferencial pot augmentar fins al 30-35% en els sectors de més atractiu per als turistes, com són el de la perfumeria, la parafarmàcia, l’òptica, els rellotges i l’electrònica. En aquest àmbit, però, Miralles puntualitza que el diferencial ja no és generalitzat com quan hi havia aranzels a Espanya. Així, admet que si es comparen els preus d’Andorra “amb la promoció de la portada del catàleg de certs operadors espanyols, potser no hi ha diferència de preu”, però en canvi, “si busques productes més específics, el diferencial sí que és important”.

Assortiment en alimentació

Per aquest mateix motiu, sumat a la desaparició de les subvencions de la UE per afavorir l’exportació de productes a països tercers, també reconeix que en alimentació gairebé ja no hi ha diferència de preu. No obstant això, aquest sector es caracteritza per un assortiment elevat, ja que, al contrari de la tendència europea, en què per una qüestió d’eficiència progressivament es redueix el nombre de referències que cobreixen una mateixa necessitat, a Andorra s’aposta per la varietat de productes de diferents orígens. Per exemple, xocolates de procedència espanyola, francesa i suïssa, i cafès espanyols, francesos i portuguesos, “perquè cadascun té un gust diferent i el client valora trobar aquesta varietat que no té habitualment al seu lloc d’origen”.

Finalment, en el cas del sector de roba i calçat, Miralles remarca que l’atractiu d’Andorra és que ofereix productes de bones marques amb un diferencial de preu important.

Així, davant les veus que lamenten que el diferencial de preus s’ha reduït a la mínima expressió, el president de l’associació de comerciants de Prada Ramon i Maria Pla, Joan Babot, considera que no és així, i que la gent “exagera” a l’hora de recordar les diferències que hi havia fa unes dècades. “La capacitat de compra també ha variat, els clients s’informen més i internet posa més a l’abast la possibilitat de comparar preus”, afegeix.

Rebaixes el 19 de desembre

Una altra de les estratègies que utilitza Andorra per atreure compradors dels països veïns és l’avançament del període de rebaixes uns deu dies abans que comencin a Espanya i França. Fins l’any passat, però, les rebaixes no estaven regulades pel Govern i cada comerç les començava en funció dels seus interessos. El 2014 s’ha decidit fixar un període dins el qual es puguin fer les rebaixes d’estiu i d’hivern, per tenir més força amb vista a atreure visitants. El període de rebaixes d’hivern va començar el 19 de desembre, perquè la gent pugui aprofitar els descomptes des de l’inici de les vacances de Nadal.

El comerç electrònic, pendent dels convenis internacionals

Antoni Miralles posa sobre la taula les dificultats que hi ha avui dia per desenvolupar un comerç electrònic competitiu per culpa dels costos de tramitació.

Lamenta que quan el producte passa la duana s’han de pagar unes despeses de tramitació i l’IVA del país de destí, per la qual cosa no es pot aplicar un preu atractiu. Miralles assegura que la qüestió impositiva es resoldrà un cop entrin en vigor els convenis per evitar la doble imposició (amb França ja està signat i falta l’últim pas per ratificar-lo i amb Espanya s’està a punt de signar) i que les despeses de tramitació es podrien abaratir i simplificar un cop Andorra signi un acord d’associació amb la Unió Europea.

D’aquesta manera, es podria desenvolupar aquest sector de negoci i “competir de tu a tu en el comerç online internacional”, tenint en compte el diferencial impositiu del qual gaudeix Andorra, similar al cas d’Irlanda.