Barcelona batega en analògic

Barcelona s’ha convertit en els últims anys en un formiguer d’adeptes a la fotografia química. Tot i que pugui semblar una moda passatgera en ple segle XXI, cada vegada hi ha més col·lectius, associacions i negocis que neixen amb el propòsit d’encomanar la passió per les tècniques fotogràfiques antigues. Un exemple representatiu de l’aposta per l’analògic a Barcelona és la constitució, fa poc, de l’Asociación Nacional de Fotografía Analógica (ANFA), una entitat nascuda per promoure la química en temps digitals. L’ANFA és, però, la punta de l’iceberg de tot un moviment a la ciutat dedicat a la fotografia tradicional vista amb ulls contemporanis.

Asociación Nacional de Fotografía Analógica y Técnicas Afines

Presentada en societat l’11 de febrer a l’Arts Santa Mònica, l’ANFA neix per convertir-se en un punt de trobada per als amants de la fotografia química. Presidida pel fotògraf Enric de Santos, i amb seu al Poble-sec, l’associació s’ha constituït juntament amb el grup 12 Gats empesos per la demanda analògica. “Volem mantenir la flama existent, més gran del que sembla”, afirma el president. A més, l’ANFA ofereix un programa pedagògic amb l’objectiu d’arribar a escoles i recuperar la creativitat lluny de les tècniques digitals. “Els nens ja no saben identificar un negatiu, és un concepte que no poden visualitzar perquè s’han acostumat a veure la vida en positiu”, comenta De Santos.

Pati Llimona, 20 anys revelant

El Centre Cívic Pati Llimona és un dels equipaments municipals amb més oferta formativa relacionada amb tècniques analògiques. Ubicat a Ciutat Vella, des de l’any 1995 ofereix cursos de revelat analògic i al llarg de l’últim curs ha programat 10 cursos -que es repeteixen trimestralment- que van des de la iniciació al laboratori fins a la cianotípia o el col·lodió humit, passant per processos potser menys coneguts com la goma bicromatada. La responsable de programació fotogràfica del Pati Llimona, Flor Vacherand, assegura que hi ha una demanda de formació i tallers de fotografia química, i que ha sigut el centre el que ha volgut satisfer les necessitats dels usuaris. “La fotografia en general està de moda i el seu vessant analògic ocupa un paper molt important en l’escena fotogràfica contemporània”, comenta Vacherand.

Espai Nag i Piensa en Rojo, tàndem analògic

L’associació fotogràfica Espai Nag i la botiga online Piensa en Rojo són un exemple més de les ganes palpables de tornar a les arrels de la fotografia. Les dues iniciatives comparteixen seu física al Poble-sec, on conviuen entre ampliadores i molta química. En constant evolució, Espai Nag vol convertir-se aquest 2015 en un referent de l’experimentació i les sinergies analògiques. Alex von Podolsky i Débora Martínez, dos dels fundadors d’Espai Nag, coincideixen que l’associació “fomenta la creativitat” i, tot i que s’ofereixen tallers, no volen ser una escola ni pretenen fer negoci. La Débora, que a més és el 50% de Piensa en Rojo -juntament amb Duna Riera-, explica que amb una botiga online dedicada a la fotografia sí que es pot viure. “El nostre negoci va començar fa un any i ha crescut”, diu Martínez. En el cas de Piensa en Rojo les comandes es fan per internet i es pot escollir entre recollir-ho al local de l’Espai Nag o utilitzar el servei de missatgeria en bicicleta. Botiga online d’esperit 100% analògic!

Señor Archer, l’art de retratar

Alberto Gamazo fa només uns mesos que ha instal·lat al Raval el seu estudi de col·lodió humit, una tècnica del segle XIX que consisteix a abocar col·lodió sobre una placa d’alumini o vidre, i posteriorment submergir-la en nitrat de plata per fer-la fotosensible. Señor Archer és l’aposta d’aquest fotògraf asturià com a forma de rebel·lió personal després d’anys treballant en digital. També és l’acollidor amagatall on es fotografien “estones de la vida de qui es posa davant de la càmera”. Gamazo lamenta que “abans fer-se una fotografia era tot un esdeveniment” i reivindica la importància del retrat. Señor Archer no té un perfil únic de client. “Per l’estudi hi passa gent de tot arreu i de totes les edats, no només urbanites o estrangers”, assegura el fotògraf.

Pinhole Barcelona, fotografia artesana

Darrere de la marca Pinhole Barcelona hi ha Xavier Bassols, un infermer enamorat de la fotografia estenopeica - pinhole en anglès-, una tècnica que consisteix en una càmera dotada només de pel·lícula i una làmina opaca amb un petit forat per on entra la llum. Bassols fabrica les seves pròpies càmeres amb capses de llumins i pel·lícula de 35 mm. Té el centre d’operacions al garatge familiar i ven les seves càmeres i fotografies a diferents botigues de la ciutat. Aquest pinholer confessa que és dur mantenir un projecte com aquest tot sol. “Alhora és reconfortant vendre fotografies que has fet tu, perquè hi ha tot un procés al darrere”, afegeix. Davant del dubte de si això és art o no Bassols té clar que ell només vol ser un “artesà de la fotografia”.

Les botigues s’arrisquen amb material analògic

Barcelona també és un referent en botigues dedicades als productes analògics. Neixen negocis dedicats a la fotografia química i els més antics es reinventen per sobreviure. Nostàlgic és la botiga de la Sara i el Miguel Ángel, dos germans que fa quatre anys van instal·lar-se a Gràcia. Reconeixen que muntar un negoci dedicat a l’analògic és arriscat, però creuen que “la fotografia química també forma part de la demanda actual”. El barri del Born també ha vist créixer la passió analògica, primer amb la botiga Lomography -inaugurada l’any 2004- i després amb la Impossible Project. La moda Lomo fa anys que omple la Ciutat Comtal amb càmeres com la Diana o la russa LC-A. Els d’Impossible van aterrar a Barcelona l’any 2011 amb l’objectiu de recuperar l’ús de les tan estimades Polaroid. L’equip de la botiga assegura que, malgrat els anys, no hi ha un únic perfil de client i se sorprèn de la “varietat de gent que s’aficiona a la fotografia instantània o hi treballa”.