Les cadires s’ocupen a mesura que es fa fosc. Quan s’acaben els seients, la gent s’asseu a les jardineres o s’està dreta esperant que siguin les deu de la nit. Els assistents - de totes les edats - ho aprofiten per sopar entrepans i beure cerveses abans que comenci la projecció. Quan apareixen les primeres imatges es fa el silenci. És la força de la fotografia documental projectada en una pantalla gegant a la plaça Pou de la Figuera, la primera de les quatre places on es viuen les Nits DOCfield aquest mes de juny. En total, més de 50 reportatges - la majoria en format multimèdia - en el marc de la tercera edició del Festival de Fotografia Documental de Barcelona, conegut com a DOCfield.
El repte de triar
Després de l’èxit de l’edició passada, l’organització del DOCfield ha decidit ampliar a quatre les projeccions nocturnes i gratuïtes de fotografia documental. Enguany la directora artística n’és Jessica Murray, que ha seleccionat i dividit els treballs per temàtiques. Les dues primeres nits, coincidint amb els dos primers dijous de juny, han sigut Des del meu barri i Fotografia de carrer, a la plaça Pou de la Figuera (Ciutat Vella) i la del Sortidor (Poble-sec). El primer, un recull d’històries d’actualitat, com ara del dia a dia a la Barceloneta. El segon, un homenatge al gènere street photography, que mostra escenes quotidianes des d’un punt de vista espontani. Murray admet que “ha sigut un repte escollir projectes”. D’entre més de 150 propostes, se n’han triat una cinquantena.
‘Resistència’ i ‘En moviment’
Les dues pròximes projeccions tindran lloc a les places de Sarrià i de Sant Joaquim -aquesta última, a Gràcia- els dijous 18 i 25 de juny. Resistència i En moviment tancaran el cicle amb fotografies també de caràcter social, però sense perdre de vista el lema de l’edició d’enguany: The heart of the matter [El quid de la qüestió]. Un lema pensat per a aquells autors que volen arribar al centre de les històries a través de la seva obra. Segons Silvia Omedes, directora de Photographic Social Vision, les Nits DOCfield són una “aposta per acostar la fotografia al carrer i fer-la accessible a tothom”. Omedes parla de les projeccions com una “oportunitat per crear consciència social”. I davant del repte d’haver d’escollir treballs tan diferents, Jessica Murray confessa que la fórmula màgica inclou la intuïció, però “la combinació perfecta és una bona tècnica sumada a històries que arriben al cor”.
Obres internacionals, locals
Jessica Murray comenta que amb la seva feina de comissària ha volgut escollir treballs per “arribar al màxim de gent amb projectes que tenen molt de sentiment al darrere”. Un total de 40 obres que s’acosten a realitats tan íntimes com globals. On eating disorders -sobre trastorns alimentaris-, de Laia Abril; The Big O -al voltant de l’obesitat juvenil als EUA-, d’Abbie Trayler-Smith, o Stories from the Water Front -l’aigua com a bé escàs-, de Balazs Gardi, són una mostra del gran abast d’històries programades al DOCfield>15. “Aquest any parlem del que passa a nivell internacional, però també del que està passant aquí, a casa nostra”, comenta Murray. Ho diu per treballs com Occupied pleasures, de Tanya Habjouqa, un projecte que mostra una Palestina sense estereotips i dóna una visió diferent dels palestins i la seva vida quotidiana malgrat el conflicte amb Israel. Però també ho diu per Crónica21, un arxiu online de lliure accés que recull històries sobre la crisi econòmica, política i social espanyola.
Guia ‘Photolover’
Una de les novetats de l’edició d’aquest 2015 és la creació de la guia Photolover, una publicació que reconeix 40 empreses i organitzacions que, per la seva bona praxi i qualitat, poden ser uns referents per als amants de la fotografia. Com diuen des de l’organització del festival, un photolover és una persona que “estima, cuida, respecta i potencia la fotografia en qualsevol de les seves fases de creació, producció, difusió i conservació”. Segons Silvia Omedes, “amb només tres edicions ja és un festival consolidat a la ciutat de Barcelona”. Enguany, tot i reduir el nombre d’exposicions, els organitzadors esperen superar els més de 134.000 visitants de l’any passat gràcies a “la suma de forces entre els amants de la fotografia i la gent preocupada per la realitat que vivim”, conclou Omedes.
Set rutes per la Barcelona més documental
Ciutat Vella, el Poble-sec, el Poblenou, l’Eixample, Gràcia, Nou Barris i Sarrià. Set rutes fotogràfiques per conèixer de primera mà els treballs d’aquest DOCfield>15, repartits en 34 seus expositives. La creació de les rutes i els seus respectius mapes ve per la gran quantitat de treballs i activitats programades en aquesta edició i per la necessitat de facilitar al públic la visita a les exposicions. “Ens vam adonar que existien molts treballs repartits per tot Barcelona i que calia donar a conèixer, de forma senzilla, on eren tots”, explica Omedes.
La idea sorgeix també per evitar que el públic visiti només les exposicions d’una sola àrea de Barcelona. Murray confia que la gent es mogui per diferents barris i conegui la proposta fotogràfica documental i fotoperiodística “més enllà de la zona on viuen o treballen”. A més de les rutes per lliure que proposa el DOCfield>15, també n’hi ha de guiades. Són les passejades fotogràfiques En ruta!, on es comentaran diferents exposicions de la mà d’un expert en anàlisi del llenguatge visual; les passejades guiades clàssiques, pensades per a grans grups (de mínim 25 persones i d’una hora de durada), i les visites A la manera de..., uns tallers on s’aprofundeix en el llenguatge dels autors i on els assistents poden experimentar una altra forma de mirar i fer fotografies. L’objectiu d’aquesta última proposta és analitzar la mirada particular de cadascun dels autors per ajudar-nos a construir el nostre propi discurs.
www. docfieldbarcelona.org
