Cap a un zoo del segle XXI

Davant del debat històric sobre el tancament, el trasllat o l’ampliació del parc zoològic de Barcelona, diverses entitats posen sobre la taula una tercera via per reconvertir-lo en un referent mundial

Era l’any 1865 quan el banquer barceloní Lluís Martí i Codolar va iniciar una col·lecció d’animals exòtics i autòctons a la seva finca d’Horta-Guinardó. Martí tenia camells, óssos, lleons, una zebra, una girafa, un caiman i un elefant. Però la bancarrota de l’any 1892 el va obligar a desprendre’s de tots els animals i va ser llavors quan els va adquirir l’Ajuntament de Barcelona. En aquell moment va obrir l’actual parc zoològic de la ciutat, situat al Parc de la Ciutadella. Estava format per gàbies antiestètiques amb reixes i barrots que no vetllaven pel benestar de les bèsties. S’hi practicaven subhastes públiques d’animals i hi havia una gossera, on també s’hi duien a terme mercats de compravenda. Passat més d’un segle, el Zoo de Barcelona ha canviat per complet les seves instal·lacions i la seva funció: ha passat de ser un lloc que mostrava els animals com una atracció a centrar-se cada vegada més a ser un centre de recerca i conservació.

No obstant, la idoneïtat de l’existència del Zoo de Barcelona sempre ha sigut posada en dubte: diverses entitats, grups i partits n’han demanat de manera recurrent i cíclica el tancament, el trasllat o la transformació. La ciutat ha abandonat idees com la del zoo marí al Fòrum i, a banda de millores d’instal·lacions -com la construcció de la nova sabana africana-, ha anunciat canvis com la fi dels espectacles de dofins, que s’ha de concretar el 2017, quan estigui enllestit el nou recinte d’aquests animals.

El delfinari projectat serà set vegades més gran que l’actual i no programarà espectacles pensats per al públic. El futur del zoo és un debat recurrent. Sobre la taula hi ha idees com fer grans millores d’instal·lacions, el trasllat i fins i tot la clausura del model actual.

Fins ara, però, la falta de concreció (o de voluntat) ha fet que tot canviés perquè tot continués igual. Ara l’associació animalista Libera! i la Fundació Franz Weber han impulsat la campanya ZooXXI,que proposa una tercera via per reconvertir el concepte de zoòlogic tal com es coneix avui en dia.

Animals en 3D

“Tot i ser una proposta ambiciosa, és la més possibilista. El futur no pot ser una gàbia més gran, i el tancament del zoo tampoc és la solució ideal per als animals”, explica el portaveu de la campanya, Leonardo Anselmi. La proposta -continua- consisteix a “fer un canvi de rumb, una revolució del pensament, el zoo del futur”.

El nou parc que proposa aquesta campanya apartaria els animals exòtics i els enviaria en uns espais prepararats per acollir-los -anomenats santuaris -, i es convertiria en un centre de recuperació de fauna autòctona. Per dur-ho a terme, la iniciativa proposa que una ONG, una escola o un grup d’amics organitzin col·lectes per assumir les despeses del trasllat. El projecte no detalla a quins santuaris es traslladarien els animals.

Per mostrar al públic com són els animals exòtics que ja no hi fossin, es faria ús de les tecnologies i de reproduccions en 3D. “Als zoos convencionals els nens no veuen elefants, veuen un cos d’elefant que no té cap comportament d’elefant. A través de continguts virtuals facilitaríem l’acostament del nen a la verdadera existència de l’animal i tindríem, fins i tot, models a escala real”, explica Anselmi. Quan el projecte estigués acabat, es convertiria en un zoo gairebé sense animals, format pràcticament només per projeccions virtuals.

Un altre dels principals paràmetres del nou zoo que plantegen aquestes associacions seria la participació i la transparència. “No hi ha res més fosc que el Zoo de Barcelona. Cal informar el ciutadà del que passa allà dins”, opina Anselmi. Finament, també es vetllaria per un zoo més científic, que primaria els plans de conservació de les espècies en perill d’extinció. “Si tanquéssim el zoo perdríem l’oportunitat de reconvertir-lo en una cosa molt positiva per a la societat, per als animals i per a Barcelona”, reivindica Anselmi. Es tracta d’un projecte pensat a llarg termini -per implantar-lo definitivament es necessitarien entre 20 i 30 anys- i que té el suport d’una vintena de personalitats, com la consellera de Benestar i Família, Neus Munté; el president d’Abertis, Salvador Alemany, i la fundadora de la comissió de dret animal del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Magda Oranich, entre d’altres.

Referent conservacionista

Davant d’aquesta proposta, el director general de B:SM -l’empresa municipal de la qual depèn el Zoo de Barcelona-, Ignasi Armengol, considera que els postulats generals coincideixen “en bona part” amb els propòsits que ja té el parc, tot i que admet que “en els terminis o les inversions hi hauria punts de divergència”. Armengol cita el pla estratègic del Zoo de Barcelona fins al 2020, que ja apunta que el centre s’ha de convertir en un referent conservacionista per a la comunitat científica i acadèmica. El pla també diu que s’ha de convertir en un centre educatiu referent per al ciutadà.

“Amb els impulsors de ZooXXI segur que hi haurà punts d’acord a l’hora de posar-nos a treballar, em sembla una oportunitat de diàleg”, assegura el director general de B:SM. El mateix pla estratègic admet que el zoo ha de resoldre la “dificultat històrica per concretar els successius plans de transformació”, “l’augment de la pressió social per garantir el benestar animal” i “l’obsolescència de les instal·lacions”, entre altres punts. El portaveu de ZooXXI reivindica el diàleg amb el Zoo de Barcelona, però considera que el model actual “és el pitjor dels escenaris”. Actualment, al parc zoològic de la capital catalana hi ha 2.138 animals, corresponents a 319 espècies. L’any passat va rebre 1.102.280 visitants. El director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat, Àlex Aguilar, considera que “el parc ja està caminant en la línia de ZooXXI ”, però afegeix que encara “és insuficient”. “El procés de transició serà molt lent si es vol anar cap a aquest camí”, diu.

Una via per rebre nous turistes

Pel que fa al pressupost del nou zoo, Anselmi admet que seria més elevat que l’actual. “No hem de tenir por que ens costi diners perquè serà un model molt més eficient”, assegura. En aquest sentit, considera que es podria atreure un nou turisme. “El zoo rep turistes però cap turista ve a Barcelona per veure el zoo. Si oferim una oferta amb un pensament revolucionari atreuríem públic animalista i amants de la tecnologia”, defensa.

El juliol passat el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar l’ordenança d’animal que preveu un registre de maltractadors i estableix que les persones que vulguin adquirir un animal firmin una declaració responsable, entre altres aspectes. Anselmi considera que Barcelona és una de les principals capitals mundials en matèria de protecció animal i, com a tal, creu que “no pot continuar amb el zoo actual”. “Barcelona té l’oportunitat de continuar sent referent, ha de saber aprofitar-la”, conclou.

Més continguts de