L’hotel a casa

Dos italians, somrient, sortint despullats d’un supermercat de la Barceloneta. Aquesta postal que ja forma part de l’imaginari col·lectiu dels barcelonins va ser l’espurna que va desencadenar la revolta dels veïns del barri mariner contra el model turístic de Barcelona el passat agost. Les seves reivindicacions es van situar en l’epicentre del debat polític municipal, fins al punt de convertir-se en el tema estrella de la pròxima campanya de les eleccions municipals.

Les queixes dels veïns de la Barceloneta -que van compartir posteriorment altres barris- van motivar la creació d’un pla de xoc de l’Ajuntament de Barcelona, que va acabar amb la clausura de 170 pisos turístics. L’Ajuntament també va anunciar a l’octubre la congelació de llicències d’apartaments turístics a tota la ciutat. Tot i que els veïns de la Barceloneta segueixen reivindicant l’abolició dels habitatges d’ús turístic (HUT), admeten que el problema ha millorat molt respecte a fa un any.

Ara, més de mig any després de la revolta veïnal, la preocupació i la lluita dels veïns de la Barceloneta se centra en les habitacions turístiques, un fenomen que no té aturador tot i ser il·legal. “Les habitacions turístiques són la pitjor fórmula per aconseguir una bona convivència entre veïns i turistes. Hi ha més incivisme, inseguretat i especulació que als HUT”, denuncia el portaveu de la Barceloneta Diu Prou, Sergio Arnás.

Per aquest motiu, assegura que els veïns del barri estaran en peu de guerra fins que l’Ajuntament hi posi ordre i faci un recompte. “El propietari que lloga els pisos turístics no saps quina cara fa i no te’l creues mai. En canvi, el veí que lloga les habitacions te’l trobes cada dia”, explica Arnás. Aquest fet -continua- pot implicar un “enfrontament” amb el veí “si la nit anterior no has pogut dormir i te’l trobes a l’escala o a la porteria”. A més, denuncia que en tractar-se d’un negoci no regulat, s’hi practica una “especulació sense control”. Arnás també apunta que la presència de nous inquilins és “molt més elevada” que als HUT. Consegüentment, considera que augmenta la inseguretat dels veïns.

Veïns diferents cada “tres dies”

El pis on viu el portaveu de la Barceloneta Diu Prou -juntament amb la seva dona i els seus fills de 13 i 14 anys- se situa sota d’un apartament que té llogades les habitacions. Segons Arnás, l’assemblea de veïns de l’escala li va comunicar a la propietària del pis des d’un primer moment que no podia continuar realitzant aquesta activitat. “Ella va al·legar necessitats econòmiques i va afirmar que quan les resolgués deixaria de llogar-les. No obstant, de moment encara continua fent-ho”, apunta. A causa de les molèsties que li ocasionen, Arnás ha presentat diverses denúncies a la Guàrdia Urbana. “He viscut totes les experiències negatives possibles com a veí d’una habitació turística. Per culpa d’això, he acabat obsessionant-me amb el soroll i amb la sensació d’inseguretat”, apunta. El portaveu explica que té veïns diferents cada tres dies, que fan un horari i unes activitats que “alteren” el seu descans i el de la seva família. Argumenta que sigui estiu o hivern, durant la nit, els turistes s’equivoquen de pis i piquen o posen la clau a la seva porta. “Si estàs de vacances potser no et molesta tant, però si treballes, s’acaba convertint en un malson”, explica. La llei d’apartaments turístics catalana especifica que només es poden llogar per a estances curtes habitatges sencers i, que, per tant, l’arrendament parcial i temporal del pis és il·legal.

Al mes de juliol, la Generalitat es va convertir en la primera administració europea que multava Airbnb, imposant-li una sanció de 30.000 euros per publicar anuncis d’allotjaments turístics il·legals. Barcelona és entre el tercer i el quart mercat de la companyia -que permet anuncis d’habitacions turístiques- a tot el món. Davant del fenomen creixent i imparable, l’executiu municipal manté “converses” amb la Generalitat per poder regular les habitacions turístiques, segons fonts de l’executiu municipal. En tractar-se d’un tipus d’allotjament il·legal, l’Ajuntament no té cap registre del nombre d’habitacions turístiques que hi ha a Barcelona.

El recompte de les habitacions va ser una de les demandes que va fer la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) al govern de Trias durant la polèmica audiència pública sobre turisme que es va celebrar a finals de febrer. Durant l’audiència -en que la tinent d’alcalde d’Economia, Sònia Recasens, va anunciar que Barcelona passaria de recaptaria el 34% actual al 48% de la taxa turística- els partidaris i detractors de les habitacions turístiques es van enfrontar en diverses ocasions. Mentre que els veïns denunciaven els perjudicis que els ocasionen en el seu dia a dia, els membres de l’entitat Amfitrions de Barcelona van defensar els beneficis que aporten a la ciutat.

En el punt de mira d’Hisenda

El president de l’entitat, Joan Pere Jové, assegura a l’ARA que aquest format genera molts menys problemes amb els veïns que els pisos turístics perquè l’amfitrió és a casa i pot controlar què s’hi fa. “No generem inseguretat als veïns de l’escala perquè nosaltres donem la clau a persones que ens inspiren confiança”, expressa. En aquest sentit, Jové assegura que els amfitrions es guien pel “prestigi digital” de l’inquil·lí, mitjançant els comentaris i les recomanacions que apareguin en el seu perfil de la web.

Per poder fer aquesta activitat de forma legal, Amfitrions de Barcelona demana a l’Ajuntament que faci un registre d’habitacions turístiques de la ciutat. A més, s’ofereixen a recaptar la taxa turística.

Durant l’audiència de turisme, el principal argument que esgrimien els amfitrions era que el que obtenien de les habitacions els permetia arribar a final de mes i a pagar la hipoteca. En tractar-se d’una activitat no regulada, molts dels pagaments no es declaren. Conscient d’aquest fet, a principis de març, l’Agència Tributària va anunciar que posaria el focus sobre les plataformes que fan d’intermediàries al mercat de l’habitatge turístic (especialment Airbnb). El pla de control tributari 2015 preveu que Hisenda rastregi més de 200.000 webs i les xarxes socials per perseguir el frau fiscal. “La millor manera per controlar i limitar les habitacions turístiques és controlar els seus ingressos”, defensa Nando Prieto, un veí de la Barceloneta de 42 anys que viu davant d’un pis que lloga habitacions turístiques.

Prieto ha trucat tants cops a la Guàrdia Urbana que no “sabria ni comptar-les”. El problema -diu-és que el llogater que ve després torna a ocasionar molèsties i ha de tornar a posar una denúncia. Prieto viu a la planta baixa d’un pis de la Barceloneta i sent els sorolls del carrer “com si fossin dins de casa”. La seva obsessió contra la inseguretat i el soroll s’ha accentuat fins al punt que assegura que s’està tornant “un paranoic”. “Tenim un grup de Whatsapp entre veïns i ens anem informant dels problemes. No sóc partidari d’acceptar que la gent es cansi, però entenc, després de tant de temps sense que canvïi res, que els veïns es cansin de reivindicar”, sentencia.